Prendre la paraula

jordimartifont

30 de novembre de 2008
Llegir no fa perdre l'escriure
0 comentaris

Anselmo Lorenzo, en un volum de l’Editorial Virus

Anselmo Lorenzo és el tercer personatge a qui l’editorial Virus de Barcelona ha dedicat un dels seus volums de la col·lecció Acracia. Primer van ser Teresa Claramunt i Lola Iturbe, de qui tampoc teníem textos propis fins aleshores. Amb aquest volum de més de tres-centes pàgines antologades per Paco Madrid podem apropar-nos a un dels pensadors anarquistes espanyols més destacats del segle XIX i veure com es va fer la recepció de les idees de al Internacional a l’Estat i als Països Catalans. Lorenzo també destaca per ser una persona profundament i nacionalment espanyola, d’aquella manera que molts des de l’anarquisme ho són, pensant que el que hi ha és l’unic possible i acusant de “nacionalistes” els qui proposen àmbits difrents als estatals. Estaria molt bé que en la mateixa col·lecció s’inclogués un volum dedicat a Josep Llunas, un clàssic català de la mateixa època amb qui el madrileny va tenir interessants debats i interessants coincidencies.

El tipògraf anarquista Anselmo Lorenzo, com
molts altres de la seva generació, es va formar intel·lectualment en les
conferències i debats que se celebraven en l’Ateneu de Madrid, anomenat en
aquell temps (segona meitat del segle XIX) Foment de les Arts. Va formar part
del primer grup que es reunia periòdicament amb Fanelli a les acaballes de
l’agitat1 868, que havia vist el destronament d’Isabel II i l’inici d’una
revolució més aparent que real.

Amb la formació del primer
nucli madrileny de la Internacional començaria la seva intensa vida de militant
proletari. Pel seu caràcter tolerant i conciliador es va guanyar les antipaties
tant dels nuclis més radicals de l’organització internacional com d’aquells que
es van decantar per les idees marxistes, fins al punt que es va veure obligat a
abandonar la militància i emigrar a França. Però aquestes ensopegades, lluny de
descoratjar-lo, van afirmar encara més el seu caràcter; i després del seu
reingrés en la Federació de Treballadors, el 1886, es va dedicar en cos i ànima
a la difusió de les idees anarquistes. Es va veure involucrat en el Procés de
Montjuïc, però no seria aquesta l’única vegada que sofriria els efectes de la
persecució aferrissada de l’Estat contra l’anarquisme. Va col·laborar
estretament amb el projecte de Ferrer i Guàrdia i va ajudar a la introducció en
el nostre país de les idees del sindicalisme revolucionari, un dels factors
decisius del posterior naixement de la CNT. Escriptor prolífic i excel·lent
divulgador de les idees anarquistes (és l’ator del clàssic “El proletariat
militant” reeditat fa uns anys per Solidaridada Obrera), ens ha deixat, a més
dels seus nombrosos articles i fullets, unes extraordinàries memòries del seu
pas per la Internacional. La seva mort el 1914 va deixar un profund buit entre
els militants anarquistes.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!