El bloc d'en Jordi Martí
President de la Federació de Barcelona de Convergència
TARDOR CALENTA I CANVI DE CICLE
El curs polític ha engegat, després d’una primera quinzena d’agost en la que l’actualitat ha girat al voltant de grans desgràcies naturals com la de les inundacions del Pakistan o els incendis de Rúsia. Amb les primàries del PSOE a Madrid, l’anunci -temerari?- de Jordi Hereu autoproclamant-se candidat socialista a l’alcaldia de Barcelona i l’amenaça de la pujada d’impostos de José Blanco, cal donar per inaugurada la temporada política 2010-2011. Una temporada amb presagis de tardor calenta i canvi de cicle polític a la vista.
Després de quinze dies de merescudes vacances, amb desconnexions del bloc i del Facebook incloses, avui intento tornar progressivament a la realitat. He de confesar que l’impacte de les declaracions del Ministre de Foment, Pepiño Blanco, sobre la pujada d’impostos que ens espera i que s’incorporarà al Projecte de Llei de Pressupostos pel 2011, ha estat inquietant. Els comptes de l’estat estan en una situació més que preocupant; i si un govern, a poc més d’any i mig per a les eleccions estatals, no té més remei que llençar aquests globus sonda, vol dir que estem pitjor del que es diu.
D’altra banda el debat estiuenc sobre el copagament sanitari no és aliè a aquest estat de coses. Les males notícies pels ciutadans s’acumulen. A l’avís del copagament sanitari cal sumar-li el del copagament de les prestacions socials i sòciosanitàries i ara també el dels peatges de les autovies. Catalunya porta 40 anys discriminada per l’estat pel que fa a la construcció d’autovies públiques, que ha hagut de compensar amb la construcció d’autopistes de peatge, i ara no solament haurà de continuar pagant petges les properes dècades sinò que també haurem de pagar per l’ús de les autovies. Una raó més per iniciar el procés cap a la independència i poder deixar de ser maltractats pels governs espanyols de torn i gaudir del 10% de dèficit fiscal anual que tenim amb l’estat.
Però no tots els mals provenen del Govern amic. A Catalunya el nostre Tripartit 2.0 no troba crèdit per poder tancar l’exercici pressupostari sense més dèdicit del permès i per poder pagar les nòmines dels funcionaris i afrontar els pagaments més urgents als proveïdors. Els mercats internacionals no compren l’emissió de deute de la Generalitat. El Senyor Montilla, que sembla que ha delegat la gestió de les arques de la Generalitat en el dimissionari conseller Castells, es renta les mans, sabent que qui haurà de gestionar la ruïna serà el proper President de la Generalitat, Artur Mas. Necessiten 3.000 milions d’euros per acabar l’any i ni el fantàstic nou sistema de finançament de la Generalitat ni el gobierno amigo donen senyals de vida. I a sobre les CCAA, inclosa la nostra, haurem de retornar a l’estat 5.500 milions d’euros en concepte d’excès d’ingressos a compte que fa l’estat a les autonomies abans de la liquidació dels pressupostos.
A tot això sumem-li les nefastes previsions pel que fa a l’evolució del PIB del tercer trimestre d’enguany, avançades pel mateix Rodríguez Zapatero, que recollirà una part de les conseqüències dels tancaments empresarials que es produiran el mes de setembre, amb el corresponent increment de l’atur i amb la minoració dels ingressos de les administracions públiques. Afegim-li l’estat en que es troben la majoria d’ajuntaments i consells comarcals, que hauran de començar a tramitar expedients de regulació d’ocupació i la vaga general convocada pels sindicats pel 29 de setembre. La tardor promet ser calenta, fins i tot tòrrida.
Aquesta serà l’herència del socialisme. L’herència de ZP, del gobierno amigo i del Tripartit 2.0. Si guanya Zapatero, guanya Catalunya. Ho recordeu? El 2006 Esquerra va sembrar les llavors de la gran collita del 2010, i el 2008 els catalans vam regalar 25 diputats a ZP i a la futura lideressa del PSOE català, Carmen Chacón. La resposta catalana, amb unitat de les diferents plataformes independistes o sense ella només pot ser una: el Dret a Decidir que ens ha de portar a la independència, impulsat per un govern sòlid i cohesionat, de la mà d’Artur Mas i de CiU.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Ara que us ha fotut el camp en Lopez Tena, el vostre “Messi”, ja són ganes de deixar-se escapar la persona més ben preparada a nivell històric, jurídic i filosòfic de la colònia.
Ara preparats per gestionar la gestoria, no ?