Acabem d’assistir a l’enèsim capítol de la vella tàctica del marcatge de paquet (polític), que amb tanta devoció han practicat els components del Tripartit 2.0. Segurament cal atorgar-ne la paternitat a Esquerra (ex ERC), però el PSC-PSOE, mancat de recursos i en les hores més baixes -similars a les que afecten el laborisme britànic poc abans de la previsible hecatombe electoral-, ha decidit treure pit i fer veure que té autonomia respecte el PSOE. Per unes hores és possible que alguns despistats s’hagin cregut els advertiments que Jaume Collboni i els consellers Castells i Maragall van enviar al carrer Ferraz, a compte de la preeminència de Catalunya respecte del PSOE. La festa ha durat poques hores i les coses han tornat al seu lloc: el PSC-PSOE s’ha agenollat i ha demanat perdó.
Les amenaces del nou director de campanya del PSC-PSOE, Jaume Collboni, aconsellant a Rodríguez Zapatero que no es deixés caure per Catalunya per fer campanya electoral van sonar bé, però estaven destinades al més sonor dels fracassos. Poques hores després, el Sr. Collboni no solament demanava perdó sinò que recorria a un clàssic: les seves paraules havien estat malinterpretades. El PSOE i la Moncloa van advertir al seu masover, aquell que ens governa gràcies al suport d’Esquerra, i aquest no solament ha desautoritzat Jaume Collboni sinò que, a més, ha proclamat que Rodríguez Zapatero farà campanya electoral a Catalunya, com sempre. Ha estat la demostració més palpable de la subordinació i del vassallatge del PSC-PSOE al govern espanyol i als interessos del PSOE. Vergonyant, irritant i patètic. L’episodi mereix no solament la dimissió del Sr. Collboni sinò la conversió dels socialistes catalans en una delegació regional del PSOE. Per coherència, haurien de deixar de ser un partit federat al PSOE, tal com diuen que són.
Però el darrer episodi de coitus interruptus polític entre el carrer Nicaragua i el carrer Ferraz no acaba aquí. Els consellers Castells i Maragall, fent-se els milhomes altra vegada, han proclamat que els interessos de Catalunya, a costa de la batalla de l’Estatut, estan per sobre dels interessos del PSOE. Les seves paraules se les ha emportat el vent…que bufa amb força des del carrer Ferraz, seu central del PSOE espanyol. L’esquifit sector catalanista del PSC-PSOE ha tornat a deixar-se sentir. El seu advertiment als 25 diputats catalans que formen part del Grup Parlamentari socialista al Congrés dels diputats ha tingut poc recorregut. Cap d’aquests 25 diputats i cap membre més de la Direcció del PSC-PSOE es pot prendre aquestes paraules seriosament. Davant de la resposta del mateix José Montilla i de la reacció del PSOE i de la Moncloa, aquests dos insignes consellers, per dignitat, haurien de fer les maletes i anar-se’n cap a casa.
El Tripartit i el PSC-PSOE estan representant un vodevil que frega l’esperpent. Catalunya no es mereix aquesta agonia. Com diu Enric Juliana en el seu article d’avui a La Vanguàrdia, http://www.lavanguardia.es/lv24h/20100502/53920076102.html “El Tripartit fa temps que va morir. I als difunts sel’s ha de donar sepultura, per dignitat i per higiene”.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!