El bloc d'en Jordi Martí
President de la Federació de Barcelona de Convergència
ESQUERRA I L’ESPAI ELECTORAL DE CIU
Joan Puigcercós ha afirmat que l’estratègia política i electoral d’Esquerra davant les eleccions al Parlament de Catalunya d’aquesta tardor no passa per competir per l’espai sociològic que ocupa CiU. ERC aspira a convertir-se en el partit d’esquerres de referència a Catalunya, a costa del PSC-PSOE. Torna a la famosa, falsa i prostituïda equidistància, deixant les portes obertes a un eventual pacte de govern amb CiU i diu que té pressa per proclamar la independència, després de set anys de seguidisme acrític del PSC-PSOE, inclòs l’episodi de la retirada i restitució de la bandera espanyola del Departament de Governació per part de l’aleshores conseller Puigcercós.
Esquerra, en la seva etapa com a ERC i ara amb la seva denominació actual ha estat obssessionada amb CDC i CiU. Esquerra i la resta de formacions autodenominades progressistes (les que no paren d’augmentar els impostos i de posar traves a l’activitat econòmica, productiva i empresarial) van creure que amb Jordi Pujol a la reserva, el nacionalisme de CiU s’enfonsaria i despareixeria. I que ells, el PP i el PSC-PSOE es repartirien el botí electoral i els suports polítics i socials que s’han mantingut fidels a CiU, en bona part fins i tot en la darrera etapa del pujolisme, tot i el desgast de 23 anys al Govern i malgrat l’error del suport donat al PP a canvi d’estabilitat parlamentària.
Aquesta teoria ja va saltar pels aires el mateix 2003, però molt especialment el 2006. Malgrat la crescuda d’ERC gràcies a l’aznarisme, CiU va mantenir uns excel.lents nivells de suport electoral, guanyant totes les eleccions des del 1980. I des de fa més d’un any, totes les enquestes assenyalen a CiU com a guanyadora, amb claretat, a les eleccions de la tardor, malgrat el rebrot independentista provocat per la Sentència del TC sobre l’Estatut i el maltracte dels socialistes cap a Catalunya, precisament els socis de referència d’Esquerra.
Esquerra, una vegada va instal.lar-se al Govern, va intentar per tots els mitjans convertir-se en l’hereva dels suports polítics i electorals de CiU. Va canviar el menyspreu cap a botiguers i petits empresaris per l’afalagament cap a tot el que representés a les classes mitjanes. Va passar de denigrar els creadors de riquesa privats a intentar ser-ne el seu defensor, tant a Catalunya com a les Corts de l’estat. Ha subvencionat a tort i a dret, en la recerca d’adhesions inquebrantables. Ha intentat esborrar del mapa a CDC i CiU, pactant amb el PSC-PSOE a Diputacions, consells comarcals i ajuntaments de manera especialment barroera, com en els casos de la Diputació de Girona i la de Lleida. Ho han provat tot; i després de set anys d’intents infructuosos no han tingut més remei que llençar la tovallola i reconèixer el seu error.
Els caladers de vots convergents no solament no han minvat sinò que segons totes les enquestes han crescut. I ara Esquerra mira cap a altres mars on arreplegar suports electorals. A can PSC-PSOE hi ha desbandada i els think tanks republicans deuen haver calculat que és més fàcil pescar allà on les aigües baixen encara més mogudes que a casa seva. Se li podria qüestionar el mateix a CiU, però aquesta força, per la seva naturalesa de centre polític, manté frontera electoral tant amb el PP com amb Esquerra i el PSC-PSOE. Puigcercós i els seus van a la recerca del vot perdut, en mig de grans vies d’aigua al seu vaixell: CiU, Reagrupament, l’abstenció, Solidaritat Catalana per a la Independència, les CUP i tutti quanti estan buidant les reserves republicanes. La Direcció política d’Esquerra s’ha equivocat, ara ho reconeix implícitament, i només té temps per salvar els mobles. Passar de 21 diputats a 15 i ser la quarta força parlamentària, per darrera del PP, podria ser el preu a pagar.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
A Esquerra se li poden dir moltes coses, però atribuir-li un prtès intent d’esborrar del mapa CiU em sembla massa, xiquet. Deu ser que CiU, si no toca cuixa, corre el perill de desapareixer? Potser fixar-se més en allò que passa a casa (també hi ha fugues a Convergència) i no mirar tant a casa del veïns. És clar: Hi ha nervis!!!!
Et felicito perquè deixes posar comentaris en el teu mur. Normalment la ent que escriu panflets repugnants com el que signes aquí sobre no admet que ningú el repliqui.
Comentaris com el que fas són els que esperonen a molts catalans a intentar que CiU es quedi una vegada més en l’estacada, sinó sense assolir el govern, com a mínim intentant que la posició des de la que governar sigui la més dèbil possible.
Tot el teu escrit és erròni i esbiaixat. Tot.
ERC fa temps que preten lluita-li el vot al PSC. Molt de temps. De sempre des que van aconseguir una possició representativa en Carod ha dit que el seu objectiu era esdevenir la força hegemònica de l’esquerra. De sempre.
Si haguessin volgut lluitar preferentment en el bloc nacional, no hi hauria Carretero ni Laporta, perquè ERC hagués abandonat el govern fa anys i ara optaria a 30 o 35 diputats. Llavors si que us estaria fotent els vots.
Però l’esquerra del país hagués quedat orfe. S’hagués enquistat en posicions regionalistes per no tenir a quí votar. Així que ERC ha sacrificat els diputats per situar-se allà on els pertoca.
Aconseguiran vots sociates? No ho crec. No encara. Però això els dona valor i no els en treu.
Per cert, acceptant RCat com a via d’aigua d’ERC, no és acceptable que consideris SC com a via d’aigua d’Esquerra. SC està pescant vots, bàsicament, a CDC. I en grans quantitats.
I el CDC. Quina pena el CDC. En aquest moment sou com en Gol.lum, odiant tothom que teniu al voltant pensant que tots us volen fotre el tresor.
I sabeu què? Que no és veritat. Tothom sap que el tresor el tindreu vosaltes aquestes eleccions. El que passa és que perquè aquest tresor tingui valor l’haureu de compartir amb algú. I aquest odi que repartiu farà que ningú el pugui compartir amb la confiança necessària. I us relliscarà al fons del riu.
Segurament la teva visió és urbanita, hi ha més catalunyes, no és un tòpic són diferents estructures socioculturals i històriques, fas una simplificació, no del tot incorrecta, però una simplificació.
Saps, i si no ho saps és perquè mires a una altra banda, és la matriu del tripartit, surt (entre altres coses) a partir del drama o la misèria de moltes lluites tribals a comarques, de cara a la esquifida gestió d’ajuntament i consells comarcals i altres parceles de poder.
Que ERC ha volgut fer desaparèixer CiU ?
Per a molts militants era el seu “Leivmotiv”, no per a tots, de fet com t’he dit la teva simplificació no és del tot incorrecta.
Però, perquè no et preguntes perquè ?
En política hi ha el factor humà, no es pot escopir durant 23 anys als regidors i alcaldes d’ERC (pocs en aquells moments), i després demanar pactes o titllar-los de botiflres.
I lo pitjor, és la teva incapacitat de relativitzar o d’autocrítica.
ERC ho pagarà/pagarem, parlo també en 3a persona perquè jo personalment no vaig avalar aquest pacte, però el drama és que ho pagarà el país.
Un partit catalanista no sotmet a mobbing als altres, ni a ERC, ni a les CUP, ni a R.cat, el drama company, el pecat original ja té 30 anys 23+7.