La situació econòmica i social actual i la que previsiblement viurem els propers mesos, ara que tots els economistes de referència, entitats financeres i serveis d’estudis econòmics de capçalera comencen a refer les seves previsions a la baixa pel que fa al creixement de l’economia, amenaça greument a les classes mitjanes d’aquest país. La crisi i la incompetència dels nostres governants pot portar a una greu precarització de les condicions de vida de les classes mitjanes, la base econòmica de la societat catalana i la garantia de la cohesió social de tota comunitat.
Fa bastants anys, La Vanguardia publicà un article del Conseller d’Economia i Finances del govern de Jordi Pujol, Francesc Homs, titulat "Clases medias". Aquell article ja denunciava, a mitjans dels 90, les excessives càrregues que havien de suportar les classes mitjanes, especialment des del punt de vista fiscal. Des d’aleshores s’han portat a terme diferents iniciatives per intentar afavorir els motors de la nostra economia i que no són altres que les pimes, les microempreses, els treballadors autònoms, els emprenedors, les empreses familiars i altres col.lectius professionals. A les Corts de l’estat, que són les que tenen més competències a l’hora de regular la fiscalitat del treball i de l’activitat productiva s’hi han portat diferents propostes, però també a Catalunya, amb el compromís de CiU de suprimir l’Impost de Successions, per exemple.
El còctel de la crisi econòmica global, la incompetència del Tripartit per afrontar-la, la discriminació a la que ens sotmeten els poders de l’estat amb la seva política de drenatge fiscal i de gaire bé nul.la execució dels projectes en infraestructures i les conseqüències socials del 20% d’atur, és explosiu. Ho és pels aturats i pels col.lectius usuaris dels serveis socials i assistencials, però ho pot ser en breu termini per les classes mitjanes. I si les classes mitjanes es proletaritzen, serà molt complicat sortir de la recessió i encara més orientar el procés cap a la independència de manera ordenada, pactada i amb garanties d’èxit a mig termini. Tampoc és descartable que una crisi desbocada i una negativa política del govern central a fer realitat el Concert Econòmic Català puguin ser els catalitzadors d’una proclamació unilateral sobiranista, més aviat del que ens poguem imaginar.
En qualsevol cas, sóc dels que pensa que el proper govern català (i estatal mentre formem part de l’estat espanyol), haurà de portar a terme les mesures necessàries per donar suport a les classes mitjanes catalanes. Catalunya serà o no serà, en tant en quant les seves classes mitjanes siguin el pal de paller de l’activitat econòmica i social. Han estat les protagonistes dels millors moments de la nostra història contemporània i ho han de continuar sent en el futur.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!