Per respondre i desmuntar els arguments i acusacions dels falsos constitucionalistes. El nacionalisme espanyol ha fet un cop d’estat continuat anticonstitucional des de sempre. No la volien ni l’han acceptat mai la Constitució, i han practicat l’abús de poder
, el frau de llei, la discriminació nacional, l’arbitrarietat, la calumnia i acusació inquisitorial, l’assalt al poder, i la conspiració i el descrèdit contra la catalanitat i els altres.A.- La Constitució de 1978 motivació, propòsits, valors, principis fonamentals.
VEGEU-NE els continguts essencials:
A.- La Constitució de 1978 motivació, propòsits, valors, principis fonamentals.
PREÀMBUL
La Nació espanyola (* ), amb el desig d’establir la justícia, la llibertat i la seguretat i de promoure el bé de tots els qui la integren, en ús de la seva sobirania, proclama la voluntat de:
Garantir la convivència democràtica dins la Constitució i les lleis de conformitat amb un ordre econòmic i social just.
Consolidar un Estat de Dret que asseguri l’imperi de la Llei com a expressió de la voluntat popular.
Protegir tots els espanyols i els pobles d’Espanya en l’exercici dels drets humans, les seves cultures i tradicions, llengües i institucions.
( * ) Aquí nació espanyola parla de poble conjunt de nació de conjunt però no pas de nació castellana.
1. Espanya ( ** ) es constitueix en un Estat social i democràtic de Dret, que propugna com a valors superiors del seu ordenament jurídic la llibertat, la justícia, la igualtat i el pluralisme polític.
2. La sobirania nacional resideix en el poble espanyol, del qual emanen els poders de l’Estat.
3. La forma política de l’Estat espanyol és la Monarquia parlamentària.
( ** espanya estat )
Article 2
La Constitució es fonamenta en la indissoluble unitat de la Nació espanyola ( *** ), pàtria comuna i indivisible de tots els espanyols, i reconeix i garanteix el dret a l’autonomia de les nacionalitats i de les regions que la integren i la solidaritat entre totes elles.
( *** ) nació espanyola com a sinònim de estat – pàtria comuna de les nacionalitats i regions que la integren. Aquí no es poble.
Encara que ” la indissoluble unitat ” i ” indivisible” fos una condició imposada sine quanon a la Comissió Redactora per al pas a la Democràcia i la reforma, aquí hi ha escrit encara el pacte nacional constitucional escrit amb quatre condicions : les contrapartides de la unitat.
1- unitat.- la indissoluble unitat de la Nació espanyola ,
2- pàtria comuna.- pàtria comuna i indivisible de tots els espanyols
3- nacionalitats i llengües.- reconeix i garanteix el dret a l’autonomia de les nacionalitats i de les regions que la integren
4- solidaritat.- i la solidaritat entre totes elles.
Article 3
1. El castellà és la llengua espanyola oficial ( **** )de l’Estat. Tots els espanyols tenen el deure de conèixer-la i el dret d’usar-la.
2. Les altres llengües espanyoles seran també oficials en les respectives Comunitats Autònomes d’acord amb els seus Estatuts.
(**** ) el castellà es un espanyol però no es l’espanyol. De llengües espanyoles en la Transició n’hi havia quatre , les llengües en que fou publicada la Constitució. L’espanyol català, l’espanyol èuscar, l’espanyol gallec i l’espanyol castellà. Després segons la Constitució desenvolupada pels estatuts d’autonomia també en son l’espanyol asturià- lleonès i l’espanyol occità aranès. Aquest principi es essencial de la Transició i no es cap error. Tot i així el mon castellà i espanyolitzar no ha canviat de idea i se’n fot.
Aquests anys ens varen fer aprovar per referèndum el text de la fracassada constitució de la unió europea que, en contra l’art 3 en deia “l’espanyol “ i hi era l’ única llengua considerada.
Article 9
1. Els ciutadans i els poders públics resten subjectes a la Constitució i a la resta de l’ordenament jurídic.
2. Correspon als poders públics de promoure les condicions per tal que la llibertat i la igualtat de l’individu i dels grups en els quals s’integra siguin reals i efectives; remoure els obstacles que n’impedeixin o en dificultin la plenitud i facilitar la participació de tots els ciutadans en la vida política, econòmica, cultural i social.
3. La Constitució garanteix el principi de legalitat, la jerarquia normativa, la publicitat de les normes, la irretroactivitat de les disposicions sancionadores no favorables o restrictives de drets individuals, la seguretat jurídica, la responsabilitat i la interdicció de l’arbitrarietat dels poders públics.
TÍTOL PRIMER
Dels drets i dels deures fonamentals
Article 10
1. La dignitat de la persona, els drets inviolables que li són inherents, el lliure desenvolupament de la personalitat, el respecte a la llei i als drets dels altres són fonament de l’ordre polític i de la pau social.
2. Les normes relatives als drets fonamentals i a les llibertats que la Constitució reconeix s’interpretaran de conformitat amb la Declaració Universal de Drets Humans i els tractats i els acords internacionals sobre aquestes matèries ratificats per Espanya.
CAPÍTOL II
Drets i llibertats
Article 14
Els espanyols són iguals davant la llei, sense que pugui prevaler cap discriminació per
raó de naixença, raça, sexe, religió, opinió o qualsevol altra condició o circumstància personal o social.
Article 46
Els poders públics garantiran la conservació i promouran l’enriquiment del patrimoni històric, cultural i artístic dels pobles d’Espanya i dels béns que l’integren, sigui quin sigui el règim jurídic i la titularitat. La llei penal sancionarà els atemptats contra aquest patrimoni
TÍTOL VIII
De l’organització territorial de l’Estat
CAPÍTOL PRIMER
Principis generals
Article 137.
L’Estat s’organitza territorialment en municipis, en províncies i en les Comunitats Autònomes que es constitueixin. Totes aquestes entitats gaudeixen d’autonomia per a la gestió dels interessos respectius
Article 139.
1. Tots els espanyols tenen els mateixos drets i les mateixes obligacions en qualsevol part del territori de l’Estat.
Article 142.
Les Hisendes locals hauran de disposar dels mitjans suficients per a l’exercici de les funcions que la llei atribueix a les Corporacions respectives, i es nodriran fonamentalment de tributs propis i de la participació en els de l’Estat i en els de les Comunitats Autònomes.
CAPÍTOL TERCER
De les Comunitats Autònomes
Article 143.
1. En l’exercici del dret a l’autonomia reconegut en l’article 2 de la Constitució, les províncies limítrofes que tinguen característiques històriques, culturals i econòmiques comunes, els territoris insulars i les províncies d’entitat regional històrica podran accedir a l’autogovern i constituir-se en Comunitats Autònomes ( **** )d’acord amb el que preveu aquest Títol i els Estatuts respectius.
(**** ) Madrid no podia ser una comunitat autònoma. Hauria d’estar dins de Castella. Logronyo i Cantàbria, Castella la Manxa, tampoc. I Extremadura ? Logronyo, si no valen les conquestes contra regnes cristians, hauria de ser regne de Nabarra. Cantabria semblaria ser Castella llevat que tornés a ser l’Astúries de Santilana. Castella . Castella la Manxa tan sols podia ser autònomia dins de Castella, llevat d’Albacete que varen prendre al regne Múrcia.
Article 151.
( Elaboració de
l’Estatut en
règim especial )
El text que aquestes aproven serà sotmès al referèndum del cos electoral de les províncies compreses dins l’àmbit territorial de l’Estatut projectat.
*( Cada referèndum es un poble )
Article 156.
1. Les Comunitats Autònomes gaudiran d’autonomia financera per a desenvolupar i exercir les seues competències d’acord amb els principis de coordinació amb la Hisenda estatal i de solidaritat entre tots els espanyols.
2. Les Comunitats Autònomes podran actuar com a delegats o col·laboradors de l’Estat en la tasca de recaptació, gestió i liquidació dels recursos tributaris d’aquest, d’acord amb les lleis i els Estatuts.
Article 158.
1. En els Pressuposts Generals de l’Estat es podrà establir una assignació a les Comunitats Autònomes en funció del volum dels serveis i de les activitats estatals que hagen assumit i de la garantia d’un nivell mínim en la prestació dels serveis públics fonamentals en tot el territori espanyol.
DISPOSICIONS ADDICIONALS
Primera.
La Constitució empara i respecta els drets històrics dels territoris forals. L’actualització general
del dit règim foral es durà a terme, en el seu cas, dins el marc de la Constitució i dels Estatuts d’Autonomia.
*( Tanmateix Nabarra no té estatut d’autonomia. Té Furs.)
Tercera.
La modificació del règim econòmic i fiscal de l’arxipèlag canari requerirà un informe previ de la Comunitat Autònoma o, en el seu cas, de l’òrgan provisional autonòmic.
Quarta.
1. En el cas de Navarra, i a efectes de la seua incorporació al Consell General Basc o al règim autonòmic basc que el substituesca, en lloc del que estableix l’article 143 de la Constitució, la iniciativa correspon a l’Òrgan Foral competent, el qual adoptarà la seua decisió per majoria dels membres que el componen. Per tal que la dita iniciativa siga vàlida, caldrà, a més, que la decisió de l’Òrgan Foral competent siga ratificada per un referèndum convocat expressament a aquest efecte, i aprovat per majoria dels vots vàlids emesos.
DISPOSICIONS TRANSITÒRIES
Segona.
Els territoris que en el passat hagueren plebiscitat afirmativament projectes d’Estatut d’Autonomia i, en el moment de promulgar aquesta Constitució, compten amb règims provisionals d’autonomia, podran procedir immediatament en la forma prevista per l’apartat 2 de l’article 148, sempre que ho acorden així, per majoria absoluta, els òrgans preautonòmics col·legiats superiors, els quals hauran de comunicar-ho al Govern. El projecte d’Estatut serà elaborat d’acord amb allò que estableix l’article 151, número 2, a convocatòria de l’òrgan col·legiat preautonòmic.
DISPOSICIÓ DEROGATÒRIA
1. Resta derogada la Llei 1/1977, del 4 de gener, per a la Reforma Política, i, en la mesura que no foren ja derogades per aquesta llei, la de Principios Fundamentales del Movimiento Nacional, del 17 de maig de 1958; el Fuero de los Españoles, del 17 de juliol de 1945; el Fuero del Trabajo, del 9 de març de 1938; la Ley Constitutiva de las Cortes, del 17 de juliol de 1942; la Ley de Sucesión en la Jefatura del Estado, del 26 de juliol de 1947; modificades totes per la Llei Orgànica de l’Estat, del 10 de gener de 1967, i en els mateixos termes aquesta darrera i la de Referèndum Nacional, del 22 d’octubre de 1945.
2. En la mesura que poguera conservar alguna vigència, es considera derogada definitivament la Llei del 25 d’octubre de 1839 en allò que poguera afectar les províncies d’Àlaba, Guipúscoa i Biscaia. En els mateixos termes es considera derogada definitivament la Llei del 21 de juliol de 1876.
3. Així mateix, queden derogades totes les disposicions que s’oposen al que estableix aquesta Constitució.
DISPOSICIÓ FINAL
Aquesta Constitució entrarà en vigor el mateix dia que en siga publicat el text oficial en el «Boletín Oficial del Estado». Serà publicada també en les altres llengües d’Espanya.
1. La ignorancia de las Leyes no excusa de su cumplimiento.
2. La exclusión voluntaria de la Ley aplicable y la renuncia a los derechos en ella reconocidos sólo serán válidas cuando no contraríen el interés o el orden público ni perjudiquen a terceros.
3. Los actos contrarios a las normas imperativas y a las prohibitivas son nulos de pleno derecho, salvo que en ellas se establezca un efecto distinto para el caso de contravención.
4. Los actos realizados al amparo del texto de una norma que persigan un resultado prohibido por el ordenamiento jurídico, o contrario a él, se considerarán ejecutados en fraude de Ley y no impedirán la debida aplicación de la norma que se hubiere tratado de eludir.
1. Los derechos deberán ejercitarse conforme a las exigencias de la buena fe.
2. La Ley no ampara el abuso del derecho o el ejercicio antisocial del mismo. Todo acto u omisión que por la intención de su autor, por su objeto o por las circunstancias en que se realice sobrepase manifiestamente los límites normales del ejercicio de un derecho, con daño para tercero, dará lugar a la correspondiente indemnización y a la adopción de las medidas judiciales o administrativas que impidan la persistencia en el abuso.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!