JORDI CARRERA for NuCCs
Posicions per una Política catalana central amb fonaments.
Les Vegueries han de substituir les Províncies i no les Diputacions.- Canviar-les de nom; i crear-ne més o canviar-ne els límits tan sols si es necessari i pot ser.- La llei de divisió veguerial es innecessària, i inútil perquè no es veritat.
El nom de vegueria ha de substituir el de província i no les Diputacions.- Que les províncies, a Catalunya, es diguen Vegueries.-
Ser Amos de Catalunya i d’Espanya i actuar com a tals, i no guerrillers oposants.- Catalunya no es Castella, i Castella no es ni Catalunya ni Aragó.-
No crear més burocràcies i repartidores, ni deixar desenvolupar encara més els feudalismes i poders de partit. La dispersió de competències – obligacions i responsabilitats – entre un entramat d’òrgans i institucions es causa i excusa segura de malgovern i excés de despesa pública innecessària.
No malgastem esforços en ruqueries encara que ho digui l’Estatut.- La llei de la divisió veguerial proposada seria innecessària i inútil. Cal canviar l’estratègia de reforma.-
1.- Modificar l’estatut i la llei bases règim local i totes les lleis via llei orgànica o de normes bàsiques generals.-
“ Les Províncies podran adoptar altres denominacions administratives històriques pròpies de les nacionalitats, regions i comunitats autònomes. No podran ser contra Nacionalitats, Natura, Història i Dret.”
( Província es una denominació territorial que parla de vençuts. No ho volem ser i ningú no ho ha de ser a Espanya. )
“ A Catalunya les províncies es diran davant de tothom i a tots els efectes, Vegueries “.
2.- D’entrada les vegueries de Catalunya serien les actuals de Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona. Hi haurà més vegueries si objectivament administrativament, fan falta i quan per acord amb les institucions generals de l’estat o en el seu cas llei general de l’estat es creïn i aprovin. Si no hi ha acord amb les institucions generals espanyoles – que també som nosaltres – no canviarem res que no puguem canviar nosaltres sols autònomament o en via judicial.
Si fóssim un esta independent o realment autònom en tot això potser no fariem res sense motius i necessitats fonamentats i clars.
3.- D’entrada, i per als efectes, les vegueries seran les demarcacions administratives, electorals i altres previstes per la Constitució i les lleis generals de l’estat en cada moment.
Les vegueries províncies serien les demarcacions electorals base per a les eleccions generals espanyoles i per a les eleccions al Parlament. Dintre d’aquestes les lleis electorals podrien crear districtes per poder aplicar el sistema alemany o una cosa semblant i reformar i liberalitzar la política amb la creació dels diputats de districte per majoria.
Els districtes electorals son un poble, un electorat. No podem fer un sistema de pobles desfigurats i trinxats i no pobles . Necessitem pobles de districte majoritari amb diputats de partit complementaris de proporcionalitat, com el sistema alemany per exemple. Ara les circumscripcions son municipi, província / vegueria llevat el cas del parlament europeu. Per fer aquests diputats de districte es poden crear districtes dins de cada província.
4.- Històricament estaria bé conservar com a nom de les institucions locals veguerials ( provincials ) el de Diputacions i que els seus òrgans fossin el consell general, la presidència i el govern.
Diputació es una denominació i institució catalana aragonesa. Les Diputacions si ara no van bé es per culpa dels partits i funcionament de la nostra democràcia i no de la institució “veguerial” definida per la Constitució de 1978. El problema es com les fem funcionar i que en fem dels seus recursos. Això ho han de solucionar la democràcia catalana i la democràcia local catalana.
La objecció a aquest nom vindria tan sols de la confusió que crea ser Diputació i diputats provincials / de vegueria / amb el caràcter de diputats del Parlament i del Congrés que son els representants de la sobirania nacional catalana i espanyola respectivament. Les diputacions son administracions locals representatives de segon grau i els seus consellers no son ni diputats del poble ni consellers o regidors municipals sinó tan sols adminstradors d’aquestes institucions administratives.
5.- Són necessàries les vegueries, i les comarques i les àrees metropolitanes ?; per què ? Encara que ho digui l’Estatut si no es bo ni necessari no val la pena posar-les en marxa. Segurament n’hi ha molts altres de ròssecs i ruqueries a l’Estatut de 2005-2006.
Aquesta no es qüestió de l’antic debat comarques – províncies diputacions, i unitat, llibertat i autonomia i de Catalunya – Espanya; ni de volem i no ens deixen. Es una qüestió de necessitat o no, de reforma per millorar o no. No pot ser més administracions, més duplicitats, mes personal, més embolic administratiu, més burocràcia, més repartidores de càrrecs, …. No poden ser el populisme català o el populisme anticatalà el que mogui aquestes iniciatives polítiques i electorals…..
6.- Les comarques no han de ser un uniforme general.- Les àrees metropolitanes de les conurbacions, es diran també comarques i en seran una classe.-
Les comarques i les àrees metropolitanes no haurien de ser de cap manera generals i uniformes i en el seu cas ni institucions diferents, ni coexistents i ni superposades unes i altres.. Han de ser la mateixa cosa. Poden ser mes grans o mes petites. Han de ser per unió de municipis contigus i organitzacions de règim local.
No hi ha raó suficient per crear les comarques de la II República perquè eren de la Generalitat. I varen ser va¡bandera del catalanisme.
El dia de l’assalt socialista de la plaça de Sant Jaume quan el primer tripartit feia feredat ( o llàstima ) la reivindicació carnussa de Clos i alguns altres d’ “ ara la primera cosa tornarem a implantar la corporació metropolitana”. Feia feredat o vergonya però no feia riure.
Les comarques haurien de ser agrupacions municipals per als temps actuals que poden o no coincidir amb els antics àmbits, i les àrees metropolitanes dir-se comarques, les comarques de la ciutat o conurbació de Barcelona, Girona, Tarragona-Reus, o del Vallès per exemple. No es qüestió de noms i no hi ha raó per que no guardem a l’efecte les històriques denominacions. La institució denominació de comarca ha de servir i l’hem de guardar per designar tant “la terra de la ciutat de …..” com “ la conurbació de la ciutat de ……” amb el nom de la ciutat o amb una denominació geogràfica històrica que s’hi adigui. A Anglaterra i als USA en diuen comtats i a França cantons. Aquí comarques.
Les comarques es poden fer i desfer, aprovades per llei. N’hi port haver de petites i de grans, de molts municipis i de pocs, hi compta la voluntat dels municipis però han de complir les condicions de ser unitats racionals de planajement urbà, agrícola, industrial i rural, d’infraestructures, i d’ordenació territorial i fluvial, com ara comarques fluvials,etc.
Com ja s’ha demostrat hi pot haver comarques que traspassin els límits provincial veguerials. La Cerdanya, Osona, el Gironès. En lloc de la vegueria del Penedès hi podria haver la comarca del Penedès. No semblaria coherent ni possible que hi hagués una província amb el territori i població del Penedès. Hi podria haver la comarca biprovincial de la Conca de la Tordera.
7.- La motivació dels canvis i reformes.-
Ni les grans reformes ni les petites reformes no han de ser electoralistes sinó fonamentades en raons objectives naturals racionals i d’unió i democràcia de Catalunya.
1ª.- Que mani l’aigua.- Les conques hidrogràfiques. La gestió de l’aigua. La titularitat bàsica de l’aigua terrestre catalana.
2ª.- L’estructura urbana de la Catalunya ciutat actual.
3ª.- El planejament urbanístic i l’ordenació territorial han de ser coherents amb la 1ª sobre tot, amb la segona i amb la vital.
Última preventiva i vital.- Catalunya, unió i Democràcia. Per a la salvaguarda de la nacionalitat catalana i la llengua catalana independents.-
A més de les motivacions catalanes hi ha les motivacions espanyoles. Per a la prestació dels serveis de l’Administració General espanyola les províncies son petites. Els punts mes difícils per al canvis serien els privilegis de les capitalitats, i la província com a circumscripció electoral per elegir el Congrés i el Senat d’un sistema electoral que tingué en compte per poder distorsionar la proporcionalitat i que sempre guanyarien les dretes i sempre guanyaria Castella.
8.- Si un canvi i reforma es necessari, la primera disjuntiva serà saber si es oportuna i realitzable, i la segona, quines coses podem acordar i fer a Catalunya autònomament i quines altres no podem tocar sense acord amb les institucions generals de l’estat espanyol ?
9.- Les Reformes que es podrien fer autònomament.-
a) Crear subdiputacions i subvegueries dintre de les diputacions i de les vegueries províncies existents, dintre de les lleis de règim local catalanes.
Solucionaria l’administració unitats de planejament etc de l’Alt Pirineu i la Plana d’Urgell. L’Aran occità podria ser una altra subvegueria.
Solucionaria la qüestió de les terres de l’Ebre. La subvegueria de l’Ebre, amb el Priorat inclòs.
Solucionaria la qüestió de la subvegueria de Manresa i de la subvegueria de Barcelona.
El Solsonès continuaria a la vegueria de Lleida.
No solucionaria la qüestió de la unitat de la Cerdanya, però la Cerdanya se solucionaria amb la comarca. I en els aspectes no locals la Generalitat es única. No cal fer comarques locals i vegueries també de règim local de segon grau de la Generalitat.
b) Canviar, reformar, modificar, suprimir o crear comarques.-
Comarca del Penedès si fos el cas ( AP , BP i Garraf )
Comarca de la Cerdanya, que ja hi és.
Crear la comarca de la conca fluvial de la Tordera o del Montseny, ( Blanes Santa Coloma de Farners i Sant Celoni ).
Crear la comarca del camp de Tarragona ( Reus Tarragona )
Crear la comarca del Delta de l’Ebre ( Amposta Tortosa )
Hi podria haver comarques i cantons dintre si fes falta.
10.- Les grans reformes que a més de catalanes han de ser espanyoles.-
10.- Reformar els àmbits territorials i municipis compresos en les vegueries províncies del Principat de Catalunya.
10.1.- Modificar els àmbits de les quatre vegueries províncies catalanes per adaptar-les a les conques fluvials. Com a regla general, els municipis serien de, – passarien a – les vegueries de la seva conca fluvial. Deixant-les en quatre. No variarien les capitals. Aquesta seria la gran i més bona reforma de la vegueries províncies.
Ter-Girona
Segre-Lleida
Ebre i Tàrraco
Llobregat-Barcelona ( o de Montserrat )
Gran part del Solsonès passaria al Llobregat. La Cerdanya espanyola fora tota del Segre. Parts de la Segarra s’unirien a Lleida Segre.
Osona passaria a ser de Ter-Girona.
El Penedès seria de Tarragona o de Barcelona ?
La comarca de la Tordera seria de Girona o de Barcelona ?
10.2.- Cas de creació de més vegueries províncies al Principal de Catalunya.-
Per població i criteris de proporcionalitat de la legislació electoral general espanyola penso que la única nova província podria sorgir de la divisió de la de Barcelona en dues: Barcelona i Manresa. I aquesta es l’única raó que la faria previsible i en el seu cas necessària.
Bescanó 11 de gener de 2009.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Em sembla que això ja està clar, que s’hi posa una cosa a canvi de l’ altre.
Totes dues no.
Una llei s’ ha de fer iguALment.
Si s’ amplia el que sigui vegueries o provincies s’ ha de fer d’ acord amb el parlament de l’ estat,tal com preveu la constitució espanyola.
Pepet