Conclusions:
Tota l’aigua que es cull a Catalunya es catalana. Es evident que no es castellana i tampoc no és aragonesa.
Hi ha aigua catalana ( naciona i regionsl ), i aigua de conca, tant endins com en fora ( en la Conca de l’Ebre i en la de la Garona).
Mitja Catalunya es conca de l’Ebre que per llei es una Confederació i no es pas l’imperi de Saragossa. Els rius internacionals es regeixen pel dret internacional fluvial que no pot ser s tan sols polític sinó de dret civil i natural i el riu o noguera central té drets fins a la desembocadura i en aquesta cas delta, i no es pot assecar. Com a país ens interessa defensar l’aigua de conca i el seu dret. I en això som aliats en la justícia amb les terres de les conques laterals i central de l’Ebre.
A l’interior de Catalunya també hem de fer prevaldre i preservar l’aigua de conca.
Llei d’autorització de transferències de sobrants d’aigua entre les conques hídriques i fluvials de Catalunya, i de la creació i construcció d’enllaços permanents governatius entre embassaments, reserves , xarxes i sistemes d’abastiment d’aigua per a casos de necessitat extrema. I ordena la creació i gestió de l’Inventari de recursos hídrics pluvials i fluvials de tot el terriroti català, conca per conca, producció anual i estat de disposicions i concessions. ( L’aniré treballant a sota )
Proposició d e llei del Parlament de Catalunya.
Llei d’autorització de transferències de sobrants d’aigua entre les conques hídriques i fluvials de Catalunya, i de la creació i construcció d’enllaços permanents governatius entre embassaments, reserves , xarxes i sistemes d’abastiment d’aigua per a casos de necessitat extrema. I ordena la creació i gestió de l’Inventari de recursos hídrics pluvials i fluvials de tot el terriroti català, conca per conca, producció anual i estat de disposicions i concessions.
1.- Motivació.
2.- Autonomia de Catalunya.
3.- Consideració de la unitat, drets, obligacions i l’autonomia en el si de la confederació de conques hidrogràfiques de l’Ebre.
Aigua de la terra i aigua del riu.
Estat dels recursos ordinaris anuals de cada conca lateral i del riu Ebre emissari. Collita. Usos i concessions vigents. Necessitats locals i previsions de reserves per a necessitats futures.
Unitat i pluralitat. Gestió política multiregional.
4.- Abast de les transferències i del sistema d’enllaços.
Llei d’autorització de transferències limitades, econòmiques d’aigua entre les conques fluvials de Catalunya i de la construcció d’enllaços permanents i control.lats entre xarxes i sistemes d’abastiment d’aigua de la nostra comunitat.
Llei d’autorització de transferències limitades i econòmiques d’aigües catalanes entre les conques fluvials catalanes, – siguen les de l’Ebre baix Ebre i del Segre – , de les conques mediterrànies o de la del Garona – per a casos i circumstàncies extraordinàries d’escassesa i desabastiment a les ciutats o poblacions preexistents amb aigua concedida per llei, per al funcionament de les activitats industrials, comercials i serveis econòmics, i nou habitatge per viure protegit , i de declaració d’utilitat pública i necessitat social de la creació i construcció d’enllaços permanents control.lats i practicables entre embassaments i xarxes i serveis de captació transport i proveïment per a aquesta finalitat.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Dissortadament això que proposes no serà possible. Ni amb l’Estatut antic, ni amb el projecte d’Estatut ni amb el nou Estatut. La competència sobre l’aigua de tota la conca de l’Ebre és del Govern central. Això
El que sí sé és que el preu del m3. d’aigua dels transvassaments surt més economic que el de l’aigua dessalada directa. I surt l’aigua molt més economica com més antic siga el transvassament una volta són amortitzades les infraestructures inicials.
Un preu economic és una qüestió indispensable per a tindre una economia competititva en igualitat de condicions és tanmateix aconseguir fonts d’energia i recurs naturals a preus competititus.
I amb la tecnològia actual és poden dissenyar infraestructures de transvassaments molt competitius, aprofitant els punts de desnivells dels transvassaments per generar energia hidroelectrica en hores punta i elevar l’aigua en hores baixes.