Pensar l’aigua i el problema.
Aigua nacional i aigua de conca.
Nota.- 06.04.07 hi afegeixo respostes a l’enquesta del Triangle a diverses persones a la pregunta: DE QUÍ ÉS L’AIGUA ?
L’aigua de Catalunya (2 ). – Aigua nacional i aigua de la conca.
1.- L’aigua d’un país o d’una conca fluvial es la que hi plou i hi neva i la que hi passa segons dret fluvial natural, civil i internacional.
A Catalunya tenim aigua de conques interiors ( de rius exclusious que van directament al mar ) i de conques fluvials compartides ( la de la Garona i la de l’Ebre ). La de les conques interiors o exclusives es nacional o regional indiscutida. L’aigua de les conques compartides també es nacional està clar, però d’allà on es cull i d’allà per on passa en el seu camí cap a la mar.
El riu central o principal d’una conca no es l’amo i senyor dels tributaris sinó tan sols la clavageura, el desguàs i el camí cep a la mar.
Una conca es una confederació de conques i terres. D’aquí ve el nom de Confederacions Hidrogràfiques ideat pel ribagorcí aragonès Joaquim Costa. Cada conca menor o lateral te la seva aigua i els seus drets i les seves obligacions en relació als rius i terres d’aigües avall.
2.- L’aigua es un recurs natural universal únic. No es crea ni es fabrica. No hem sentit pas dir que se’n puga fabricar ex novo. Tan sols es transforma, circula, es capta i s’usa directament de la natura, o, es compra i es ven, o es roba.
Es un recurs natural renovable que està per sobre dels governs propis i estrangers que l’han d’administrar com a bon paterfamílias i no se’l poden vendre, ni jugar, ni regalar, ni malmetre. Tampoc no poden robar l’aigua i els drets dels veïns.
Cada país hauria de viure al natural amb l’aigua que cull cada any o que tenen emmagatzemada, estalviada. Al final l’aigua limita la quantitat de gent i d’activitats i consum d’aigua que s’hi poden fer. A més gent, bèsties, plantes i activitats consumidores, menys aigua per càpita hi haurà. L’aigua es un límit natural a l’activitat del país.
Si en volen tenir més l’hauran de comprar i transportar o bé l’hauran de robar per conquesta o per robatori d’estat.
3.- L’Estatut d’Autonomia del regne germà d’Aragó , art. 19 aprovat per Llei Orgànica 5 / 2007 publicat en català al suplement català 17 de BOE de 16.05.07 i al suplemet valencià de 02.07.07, sobre l’aigua i els transvasaments dàigua de l’Ebre diu:
“” Article 19. Drets en relació amb l’aigua.
1. Els aragonesos, en el marc del desenvolupament sostenible, de la participació i de la utilització eficaç i eficient del recurs, tenen dret a disposar del proveïment d’aigua en condicions de quantitat i qualitat suficients per atendre les seves necessitats presents i futures, tant per al consum humà com per al desenvolupament d’activitats socials i econòmiques que permetin la vertebració i el reequilibri territorial d’Aragó.
2. Els poders públics aragonesos han de vetllar per la conservació i millora dels recursos hidrològics, rius, zones humides i ecosistemes i paisatges vinculats, mitjançant la promoció d’un ús racional de l’aigua, la fixació de cabals ambientals apropiats i l’adopció de sistemes de sanejament i depuració d’aigües adequats.
3. Correspon als poders públics aragonesos, en els termes que estableixen aquest Estatut i d’acord amb el principi d’unitat de conca, la Constitució, la legislació estatal i la normativa comunitària aplicables, vetllar especialment per evitar transferències d’aigües de les conques hidrogràfiques de les quals forma part la Comunitat Autònoma que afectin interessos de sostenibilitat, atenent els drets de les generacions presents i futures.””
4.- Els “ transvasaments d’estat espanyols “ que proposaven primer Josep Borrell i després l’Aznar signifiquen que els dret d’aigua natural dels països i terres d’una conca confederació de conques son concedits i reconeguts per sempre a un altre país, comarca o terra d’una altra conca; i el país d’origen veu disminuits els seus drets sobre la seva natura. Encara que hi hagués sequera o en necessité més el cabal concedit, i el dret, estarà adjudicat i “venut per sempre” estarà per davant de les seves pròpies necessitats actuals i futures.
Una cosa es donar o vendre aigua de la que normalment sobra a un altre país o activitat, per economia o per solidaritat voluntària, – durant un període d’X anys o aquest any per sequera -, i una altra vendre’t el riu i les fonts i una part de la collita d’aigua del país per sempre.
5.- Els transvasaments que hi ha fets no son lliures a favor d’una comunitat autònoma o estat sinó finalistes a favor d’unes terres i finalitats determinades per la llei de concessió. ( El Tajo – Segura crec que era per regar el Camp de Cartagena ; el de l’embasament de Rianyo per regar terres del baix Esla ; el de Xerta també per regar determinades terres del nord de Castelló, L’embassament dOliana i el de Rialp / Tiurana son per al Canal d’Urgell i regadiu de del nou Canal Segarra Garrigues respectivament. El traspàs d’aigües del canal Balaguer – Algerri es per a regadius. El Canal de Catalunya i Aragó rega terres d’Aragó i Catalunya amb aigües de l’Essera, embassament de Barasona. El d’aigües de l’Ebre al Camp de Tarragona per a usos urbans i industrials.
Per a usos urbans hi a els transvasament del Ter a Barcelona i a la Costa Brava. Per a quines parts de la província de Barcelona està aprovat el transvasament del Ter.? Per a tota Barcelona indiscriminada menyt o per auna àrea concreta? La concessió es a una empresa o a les ciutats i àrea beneficiària ?
També hi ha moltes i importantíssimes concessions d’aigües a empreses hidroelèctriques o per a usos industrials. Aquí tenim el feudalisme elèctric
intocable.
N’hi ha algún que fos fet per crear mes ciutat i ciutats i zones urbanes noves abans inexistents i no previstes ? Per què n’han pogut canviar la finalitat i destinació ?
HI DEU HAVER MOLTS USOS d’AIGUA URBANS IL:LEGALS d’aquests darrers anys de tanta expansió urbanística.
6.- Quan el Conseller de PTiOP Felip Puig tornà de la negociació del Pla Nacional de l’Aigua i de la llei que comportaria el trnsvasament de l’Ebre digué una cosa semblant a aquesta : “ Ha anat bé. Se n’emporten 2000 i ens en donen 500 “. Jo vaig comentar: “Se n’emporten 2000 per sempre i no ens donen res perquè la meitat de Catalunya es conca de l’Ebre i la seva aigua ja es nostra.”
Quina aìgua “de la Catalunya de la conca de l’Ebre” es nacional nostra i l’ús de la qual, dins de la llei, es decidible per la llei i el Govern de la Generalitat?
La conca del Segre es aigues avall de Saragossa i dels Monegros i per tant ja no ha de tributar per a les finalitats d’aquestes dues terres de més amunt. Tan sosl es deu al Baix Cinca – comarca – i al curs baix de l’Ebre. I hi hauria de tributar tan sols en la mateixa proporció que els altres rius aigues amunt de la conca. La resta d’aigua del Segre i la Noguera Pallaresa i la part proporcional de la conca de la Noguera Ribagorçana ja seria aigua nacional disponible de Catalunya.
7.- La Generalitat de Catalunya haurà de demanar i estudiar l’estat de collita anual de cada conca afluent i del conjunt de la Conca, concessions vigents, cabal d’aigua ecològic a subministrar a l’Ebre fins al final per cada conca lateral i aigua pròpia disponible de cadascuna d’aquestes. Demanar la situació i estat de comptes de l’aigua de la Conca de l’Ebre compartida. Potser la CHEbre ho teclar i al dia i no ho sabem.
La Generalitat que forma part dels seus òrgans i ho hauria de saber.
Nota.- Hi efegeixo respostes a l’enquesta del Triangle a diverses persones .
Narcís Prat, catedràtic ecologia UB
L’aigua no és de ningú. És del riu, és de l’embassament. Forma part del medi natural i nosaltres l’utilitzem, però no és nostra. L’aigua no és un recurs al servei d’una política sectorial. Cal fer-la servir amb racionalitat i s’ha de deixar que els rius tinguin els cabals mínims que els hi pertoquen.
Pep Riera, Assemblea Pagesa
És un bé públic, com tantes altres coses. Disposem d’ella en règim de concessió, sistema que quan funciona, ho fa bé. Els pous són nostres però l’aigua que fem servir és una concessió. El riu ha estat objecte d’inversió pública, en embassaments i d’altres infraestructures i, per tant, és d’ús públic
Pedro Arrojo, Fundació Nova Cultura de l’Aigua
És com l’aire, forma part de la biosfera. És un be públic, com els boscos. També té un paper per als éssers humans però pel fet que sigui nostra no ens dóna dret a fer-ne qualsevol abús. L’aigua pertany també a les generacions futures perquè estem parlant, en el fons, dels ecosistemes.
Manolo Tomàs, portaveu Plataforma en Defensa de l’Ebre
És un bé públic però que ara està gestionat per interessos privats. El funcionament d’aquest bé públic no és el que hauria de ser. En les èpoques que passem, hi ha grans pressions perquè hi ha sectors que la consideren un factor de compravenda i això va en contra del manteniment dels recursos. Llavors, esdevé un bé escas i conflictiu
Joan Caball, Coordinador Unió de pagesos
L’aigua és un bé del medi i la natura i l’home ha intentat utilitzar-la en benefici propi. Qui en té més dret o menys, és un altre debat. Ha servit per crear riquesa, aliments. Allà on s’ha crescut més creuen que en tenen més dret que a llocs on s’ha crescut tant i encara en tenen perquè no s’ha gastat. En tot el debat hi ha una gran hipocresia.
Albert Calduch, advocat
L’aigua és de tota la ciutadania. No és dels pagesos, ni tampoc dels consumidor, ni de les ciutats. És un bé públic i ens pertany a tots. En temps dels romans, l’aigua era de qui era el propietari del terreny per on passava. Afortunadament, els temps han canviat i ens hem d’adaptar als temps actuals, que és de tots i és d’utilitat pública.
Joan Castor Gonell, alcalde de Sant Jaume d’Enveja (PSC)
L’aigua és de tots i ha de ser tots. El que passa és que segons les circumstàncies, no totes les necessitats són iguals. No és el mateix si és per destinar-la al consum humà o per al creixement urbanístic. El que sí és cert és que ningú pot exercir com a propietari de l’aigua perquè és un recurs que és de tots.
Maria Lloveras, Gent del Ter i plataforma d’oposició als transvasaments
L’aigua és del planeta Terra i, especialment, dels rius, dels sistemes hídrics, dels aqüífers. La humanitat ha anat domesticant l’aigua, donant-li altres usos. En primer lloc ha de ser per a totes les persones. Després per a la resta d’éssers vius, i després per a l’agricultura i, finalment, la indústria. Però sovint confonem els usos prioritaris amb els de luxe.
José Luis Alonso, president Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE)
La Llei d’Aigües diu que «és un recurs unitari, subordinat a l’interès general». La Directiva Marc de l’Aigua europea diu que «l’aigua no és un bé comercial sinó un patrimoni que cal protegir, defensar i tractar com a tal». L’aigua és part de la natura i segueix sempre el seu cicle. La fase atmosfèrica d’aquest cicle, que no està inclosa en el domini públic hidràulic i és la principal, determina les èpoques de sequera i les normals, la forma de neu o de tempesta, etc.
Carles Ibáñez, biòleg
Sobre de qui és l’aigua no hi ha cap opinió perquè tot és una realitat. La Llei d’Aigües estableix que és un bé públic i regula com se’n pot fer un ús. La resta sí que són opinions sobre qui en té més dret o no a utilitzar-la i d’aquestes n’hi ha per a tots els gustos.
Ivan Arcas, alcalde de Molins de Rei (ICV-EUiA)
És de tots. Tothom té dret a aigua de boca i cal garantir que tothom hi pugui accedir. Ara estem en una en una situació d’excepcionalitat i, per tant, cales mesures excepcionals i provisionals. S’estan creant noves infraestructures que mentrestant requereixen transvasaments puntuals i provisionals. La societat, a més, ha de reduir el consum.
Julio Barea, Greenpeace
L’aigua és un bé públic i és de tots. Això és el que diu la llei. És també un bé escàs i ens hem d’apanyar amb la que tenim. El ser humà no pot viure sense aigua, però hem de tenir en compte que no només en depèn la humanitat sinó el conjunt dels éssers vius, els ecosistemes i les generacions futures.
Felip Domènech, regant del segrià i pemanent d’UP
Ja ho diu la llei, que estipula que l’aigua és un bé d’ús públic que esta regulat per una sèrie de concessions que s’han de respectar. També ho diu el pla de cada conca. L’admistració delega la gestió a cada organisme de conca que ho fa d’acord d’una concessió atorgada en funció dels cabals.
Jordi Borja, urbanista
És un ben de protecció pública i cal garantir-hi l’accessibilitat de tothom. S’h de qüestionar el procés de privatització en la captació i distribució d’aigua, com a element bàsic per a la vida que és. No ha de ser apropiada ni per cap empresa ni per cap territori. Estem marcats pel debat sobre el PHN i s’ha convertit una reivindicació justa i lògica, com la defensa del delta, en un tabú sobre qualsevol transvasament.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
L’aigua es pot fabricar, el problema seria l’energia necessària que cal al procés.
Les majors ‘concessions’ d’aigua –el 73 per cent– no són ni al consum de boca ni a l’industrial.
Cada pi evapora diàrament 150 litres d’aigua: més del que gasta al dia el català mig. Caldria plantar altra mena d’arbres més proclius a usar menys aigua.
La Confederación Hidrográfica del Ebro és un invent espanyol per trauren’s la potestat sobre les nostres aigues; el Segre i el Cinca són rius catalans al servei dels ‘màgics’ del ja ara ex desert dels Monegros