Per això :
Es el camí paral·lel obligatori de les esmenes constitucionals per via judicial.
‘Començaré parlant en aragonès, en homenatge a la nostra llengua pròpia i privativa de l’Aragó recordant, com ja saben ses senyories, que a les corts privatives de l’Aragó fins al segle XVI s’hi parlava en aragonès i que a les corts generals de la corona s’hi parlava català.’ Aquest és el començament de la intervenció que ha fet a les Corts de l’Aragó la portaveu de la Chunta Aragonesista, Nieves Ibeas, que ha dit que avui era un dia trist per a la història de l’Aragó i s’ha mostrat indignada per l’impuls del govern del PP de Luisa Fernanda Rudi a la llei de llengües, que deixa de reconèixer el català i l’aragonès.
‘Som la riota. No hi ha res que s’aguanti. LAPAO. Doncs amb LAPAO es queden. I tot això per no anomenar el català? Aquest és el problema que tenen? Aquesta és l’única obsessió que tenen’, ha dit Ibeas.
La llei orgànica de l’ estatut d’autonomia de la CA de l’Aragó i la restricció “ d’acord amb els seus Estatuts “ de l’art 3.2 de la Constitució de 1978, son inconstitucionals.
Motivació.
El català es una de les llengües mares, pròpies i primigènies de l’Aragó. L’altra es l’aragonès, de llengua occitana gascona, en la qual es redactat el Fur d’Osca.
Després en la cultura espanyola de l’aragonés n’han dit a fabla ( la parla ), com de l’asturià -lleonès en diuen bable, més respectuosament que del català que en deien xapurriau.
Segons l’Institut d’Estudis Catalans, declaració de 1995, actualment hi ha 61 municipis aragonesos de parla catalana. ( 27 a la província d’Osca, 5 a la de Saragossa i 29 a la de Terol. ) Son la Franja catalana d’Aragó.
El català es la llengua pròpia , culta, d’estat, i majoritària dels estats i reis de la Corona d’Aragó. Mireu el segle d’or clàssic català, capital València. I l’occità / aragonès / aranès la segona.
El català es una de les llengües espanyoles en que fou publicada la Constitució al BOE el 28 de desembre de 1978. En català ho fou tres vegades i una en castellà, una en gallec i una en èuscara. Segons el criteri seguit en publicar-la encara n’hi faltava dues més: una pel català d’Aragó i una altra pel català de Múrcia. Ja devien fer un acte conspirador de divisió del català, de la nacionalitat i de l’ètnia catalana, com aquests delicte continuat fet a l’Aragó i a altres llocs. Un acte ocult contrari a la Catalanitat, a l’ Aragonitat, a la Hispanitat, a l’Espanya plural democràtica de les nacionalitats i a la Constitució.
( Veure’n a l’efecte : el preàmbul i articles 1.1, 2, 3, 9 i 10 i els altres articles al·legats: 46, 61 i 137. )
Si no hi hagués problema nacional espanyol hi hauria hagut ni nacionalitats autònomes ni els articles 2 i 3. Les nacionalitats i llengües no castellanes son causa i motiu de la Constitució de 1978.
El preàmbul que es la motivació de la nova Constitució declara, proclama i consagra la voluntat de “ Protegir tots els espanyols i els pobles d’Espanya en l’exercici dels drets humans, les seves cultures i tradicions, llengües i institucions “.
L’art 2. 2. disposa: “Les altres llengües espanyoles seran també oficials en les respectives Comunitats Autònomes d’acord amb els seus Estatuts ”.
Les altres llengües espanyoles seran també oficials a les respectives comunitats autònomes. No en diu pas cooficials ni inferiors.
Ni el primer ni el segon estatut d’autonomia d’Aragó del 96, no reconegueren ni declaren l’oficialitat de les llengües catalana i aragonesa. La llei de llengües d’Aragó de la majoria i presidència de M. Iglésias ara derogada en parlava constructivament i les legalitzava. Ara la nova llei de protecció i promoció de llengües pròpies torna a l’escenari del xapurriau de desprestigi, negació i divisió del català poble a poble.
En el si de la Constitució no totes les disposicions son iguals en rang i prelació. També hi regeix la jerarquia normativa. Molts principis constituents van acompanyats i custodiats per disposicions secundàries i no essencials que aparentment permeten restringir, impedir i tancar la porta a la realització dels principals i fonamentals; i així ha passat aquests anys. Moltes d’aquests falques a les rodes son inconstitucionals. Així mateix els principis fonamentals constituents no poden ser un per sobre dels altres amb que es relaciona, sinó que cadascun d’ells es essencial i el dret de cadascun arriba fins al límit dels altres i junts i la relació entre ells, dona la formula pactada, contractual, de la Constitució. Si una clàusula s’incompleix les altres tampoc no es poden exigir, penso. Un exemple es l’art 3 que en té 3 o 4 i no pas un de sol amb que cada dia ens amenacen: unitat – estat o pàtria comuna – nacionalitats i regions que la integren, i solidaritat entre ells.
Els constituents no van preveure que hi podia haver CA amb majories polítiques contràries a la oficialitat de les seves llengües no castellanes n’impedirien el reconeixement, proclamació i instauració de l’oficialitat, com ha passat en el cas de la CA d’Aragó. I si algú ho va preveure i ho pensava fer, ja va signar la Constitució en frau de llei. La forma i el procediment de fer-ho no podia poder impedir l’essència del reconeixement de llengües i nacionalitats.
El principi, l’ essència i el dret es: Les altres llengües espanyoles seran també oficials en les respectives Comunitats Autònomes. La forma i el procediment : “d’acord amb els seus Estatuts d’autonomia”. El procediment previst no pot impedir la realització del dret fonamental i de la Constitució.
Com pot ser que els partits, les Corts Generals, el Rei, el Govern central, la fiscalia general, el Tribunal Constitucional, el Tribunal Suprem, el nacionalisme espanyol, el quart poder – premsa, ràdio i televisió –
l’Exèrcit de Terra Mar i Aire, la Conferència Episcopal Espanyola, ho hagin permès, i no ho hagin vist amb tant de zel que hi posen, en aquestes qüestions, de la guerra nacional ?
El preàmbul conté els motius i principis generals del dret informador de la mateixa Constitució. Els art 1, 2 i 3, a més de clàusules fatals que al cap de 30 anys han esdevingut unilaterals, antidemocràtiques i totalitàries, contenen, amb preàmbul, els principis nacionals constituents fonamentals de reconeixement de les preexistències fàctiques dels pobles, llengües i nacionalitats històriques, ( antics regnes ) essencials i ara constituents. ( Mireu els escuts dels Reis Catòlics, de Carles i d’Amadeu I, de la restauració, de les dues repúbliques, i l’actual. Es pot interpretar que hi so totes les pàtries autèntiques. )
Per altra part la Constitució reconeix el dret a l’autonomia però no exigeix que totes les províncies i territoris es constitueixin i formin part de comunitats autònomes. El règim de comunitats autònomes no es obligatori ni un uniforme ( Art 137 ).
Per això demano:
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!