JORDI CARRERA for NuCCs

Posicions per una Política catalana central amb fonaments.

20 de maig de 2013
0 comentaris

la llei de llengües inconstitucional de l’Aragó i l’anima vera catalana de la Constitució del 78

Intervenció de la diputada Nieves Ibeas  de Xunta Aragonesista  sobre la reaccionària i revisionista espanyola, antiaragonesa, anticatalà  i pepera, nova i segona , llei de llengues pròpies d’Aragó.

 ‘Començaré parlant en aragonès, en homenatge a la nostra llengua pròpia i privativa de l’Aragó recordant, com ja saben ses senyories, que a les corts privatives de l’Aragó fins al segle XVI s’hi parlava en aragonès i que a les corts generals de la corona s’hi parlava català.’ Aquest és el començament de la intervenció que ha fet a les Corts de l’Aragó la portaveu de la Chunta Aragonesista, Nieves Ibeas, que ha dit que avui era un dia trist per a la història de l’Aragó i que deixa de reconèixer el català i l’aragonè’Som la riota. No hi ha res que s’aguanti. LAPAO. Doncs amb LAPAO es queden. I tot això per no anomenar el català? Aquest és el problema que tenen? Aquesta és l’única obsessió que tenen’, ha dit Ibeas.

El Preàmbul de la Constitució proclama la voluntat de :

Protegir tots els espanyols i els pobles d’Espanya en l’exercici dels drets humans, les seves cultures i tradicions, llengües i institucions

Vegeu els principis fonamentals de la Constitució  que confirmen la  preeminència de les posicions catalanes… contra les espanyoles en aquesta qüestió.

PREÀMBUL

 

La Nació espanyola, amb el desig d’establir la justícia, la llibertat i la seguretat i de promoure el bé de tots els qui la integren, en ús de la seva sobirania, proclama la voluntat de:

 

Garantir la convivència democràtica dins la Constitució i les lleis de conformitat amb un ordre econòmic i social just.

Consolidar un Estat de Dret que asseguri l’imperi de la Llei com a expressió de la voluntat popular.   

 

Protegir tots els espanyols i els pobles d’Espanya en l’exercici dels drets humans, les seves cultures i tradicions, llengües i institucions.

 

Promoure el progrés de la cultura i de l’economia per tal d’assegurar a tothom una qualitat de vida digna.

 

Col•laborar a l’enfortiment d’unes relacions pacífiques i de cooperació eficaç entre tots els pobles de la Terra.

 

En conseqüència, les Corts aproven i el poble espanyol ratifica la següent

 

CONSTITUCIÓ

 

TÍTOL PRELIMINAR

 

Article 1

1. Espanya es constitueix en un Estat social i democràtic de Dret, que propugna com a valors superiors del seu ordenament jurídic la llibertat, la justícia, la igualtat i el pluralisme polític.

 

Article 2

La Constitució es fonamenta en la indissoluble unitat de la Nació espanyola, pàtria comuna i indivisible de tots els espanyols, i reconeix i garanteix el dret a l’autonomia de les nacionalitats i de les regions que la integren i la solidaritat entre totes elles.

 

Article 3

1. El castellà és la llengua espanyola oficial de l’Estat. Tots els espanyols tenen el deure de conèixer-la i el dret d’usar-la.

2. Les altres llengües espanyoles seran també oficials en les respectives Comunitats Autònomes d’acord amb els seus Estatuts.

3. La riquesa de les diferents modalitats lingüístiques d’Espanya és un patrimoni cultural que serà objecte d’especial respecte i protecció.

 

Article 9

1. Els ciutadans i els poders públics resten subjectes a la Constitució i a la resta de l’ordenament jurídic.

2. Correspon als poders públics de promoure les condicions per tal que la llibertat i la igualtat de l’individu i dels grups en els quals s’integra siguin reals i efectives; remoure els obstacles que n’impedeixin o en dificultin la plenitud i facilitar la participació de tots els ciutadans en la vida política, econòmica, cultural i social.

3. La Constitució garanteix el principi de legalitat, la jerarquia normativa, la publicitat de les normes, la irretroactivitat de les disposicions sancionadores no favorables o restrictives de drets individuals, la seguretat jurídica, la responsabilitat i la interdicció de l’arbitrarietat dels poders públics.

 

TÍTOL PRIMER

Dels drets i dels deures fonamentals

 

Article 10

1. La dignitat de la persona, els drets inviolables que li són inherents, el lliure desenvolupament de la personalitat, el respecte a la llei i als drets dels altres són fonament de l’ordre polític i de la pau social.

2. Les normes relatives als drets fonamentals i a les llibertats que la Constitució reconeix s’interpretaran de conformitat amb la Declaració Universal de Drets Humans i els tractats i els acords internacionals sobre aquestes matèries ratificats per Espanya.

 

Altres disposicions al•legades:

 

Article 46

Els poders públics garantiran la conservació i promouran l’enriquiment del patrimoni històric, cultural i artístic dels pobles d’Espanya i dels béns que l’integren, sigui quin sigui el règim jurídic i la titularitat. La llei penal sancionarà els atemptats contra aquest patrimoni.

 

Article 61

1. El Rei, en ser proclamat davant les Corts Generals, prestarà el jurament d’exercir fidelment les seves funcions, guardar i fer guardar la Constitució i les lleis i respectar els drets dels ciutadans i de les Comunitats Autònomes.

2. El Príncep hereu, en aconseguir la majoria d’edat, i el Regent o els Regents en fer-se càrrec de les seves funcions, prestaran el mateix jurament i també el de fidelitat al Rei.

 

Article 137

L’Estat s’organitza territorialment en municipis, en províncies i en les Comunitats Autònomes que es constitueixin. Totes aquestes entitats gaudeixen d’autonomia per a la gestió dels interessos respectius.

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!