PD.- 23.01.14.- Fa temps que volia preguntar per Miró Sans tant oblidat i no recordat en els temps i glòries del FC Barcelona i perquè. Recordava coses de quan l’atacaven i el varen fer dimitir. Viola, secretari general del club li anà en contra,. Algú n’ha publicat fotos vestit amb camisa i jaqueta del Movinmiento. No faig cas de res. )
( Auqest dia vaig decidir entrar en el tema. Val a dir que ja havia llegit el que deia i havia publicat el Mundo.es de PJ Ramírez sobre els contractes de la compra de N’Eymar. Potser el que abans varen fer contra el President i candidat A. Mas amb importants efectes electorals ara ho volen repetir amb el FCBarcelona , o …. ? Acusa que la cosa queda ? Tot això que diuen és impossible..També vaig veure i escoltar la prsentació de la idea de reformar el Camp Nou . En qualsevol cas, els responsables catalans han de vigilar molt què fan, perquè els busquen. )
Miró – Sans:
Miró-Sans va formar part de la directiva del FC Barcelona presidida per
Enric Martí i Carreto fins el setembre del 1953,Els dos candidats finals van ser Miró-Sans i Amat Casajuana. Miró-Sans va basar la seva campanya en la idea de la construcció d’un nou estadi, el Camp Nou, com a base per a construir un nou i pròsper Barça. El seu lema va ser “Pel millor camp del món”. Enfront, Amat Casajuana, “concessionari d’una marca d’automòbils, soci veterà, partidari de la prudència i el
seny, tenia el suport d’aquells que, com ell, pensaven que era molt arriscat construir un camp nou i que n’hi havia prou amb remodelar el camp de Les Corts”, apunta el periodista Santiago Codina en el llibre Els presidents del Barça.El principal problema de la construcció del
Camp Nou va ser el finançament de les obres, ja que els seus costos van superar clarament els pressupostos previstos. Miró-Sans va sol·licitar ajuda als socis perquè avancessin el pagament dels seus abonaments i va llançar una emissió d’abonaments i obligacions. Encara així, el club només va poder cobrir 191.093.329 de les 242.853.989 pessetes que va costar l’estadi, incloent la compra de terrenys, la construcció i les despeses financeres. Això va deixar un dèficit al club de gairebé 58 milions de pessetes, una quantitat molt alta per l’època, motiu pel qual Miró-Sans va ser durament criticat des de diversos àmbits.El
1958 es va convertir en el primer president de la història del club a ser reelegit pels socis. Les eleccions, celebrades el 7 de gener del 1958, no van ser universals, sinó que només van votar 200 socis homes triats com a compromissaris. Miró-Sans va ser votat pel 75 per cent dels electors, obtenint 158 vots enfront els 55 vots aconseguits per l’altre candidat, Antoni Palés.Prenc de Francesc Miró-Sans i Casacuberta, de Viquipèdia
Miró-Sans va formar part de la directiva del FC Barcelona presidida per Enric Martí i Carreto fins el setembre del 1953, però va dimitir amb el president i la resta de directius després de la resolució del “cas Di Stéfano”, que frustrava el fitxatge d’Alfredo Di Stéfano pel FC Barcelona, en benefici del Real Madrid i va causar una gran polèmica a Barcelona i al futbol espanyol.
Primer mandat.- Els dos candidats finals van ser Miró-Sans i Amat Casajuana. Miró-Sans va basar la seva campanya en la idea de la construcció d’un nou estadi, el Camp Nou, com a base per a construir un nou i pròsper Barça. El seu lema va ser “Pel millor camp del món”. Enfront, Amat Casajuana, “concessionari d’una marca d’automòbils, soci veterà, partidari de la prudència i el seny, tenia el suport d’aquells que, com ell, pensaven que era molt arriscat construir un camp nou i que n’hi havia prou amb remodelar el camp de Les Corts”, apunta el periodista Santiago Codina en el llibre Els presidents del Barça.
El principal problema de la construcció del Camp Nou va ser el finançament de les obres, ja que els seus costos van superar clarament els pressupostos previstos. Miró-Sans va sol·licitar ajuda als socis perquè avancessin el pagament dels seus abonaments i va llançar una emissió d’abonaments i obligacions. Encara així, el club només va poder cobrir 191.093.329 de les 242.853.989 pessetes que va costar l’estadi, incloent la compra de terrenys, la construcció i les despeses financeres. Això va deixar un dèficit al club de gairebé 58 milions de pessetes, una quantitat molt alta per l’època, motiu pel qual Miró-Sans va ser durament criticat des de diversos àmbits.
Segon mandat.- El 1958 es va convertir en el primer president de la història del club a ser reelegit pels socis. Les eleccions, celebrades el 7 de gener del 1958, no van ser universals, sinó que només van votar 200 socis homes triats com a compromissaris. Miró-Sans va ser votat pel 75 per cent dels electors, obtenint 158 vots enfront els 55 vots aconseguits per l’altre candidat, Antoni Palés.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!