Aznar quan era aspirant a president del Govern Central va anar a visitar la Margaret Tatcher i va dir dues coses bones : no serem un país pidolaire dintre de la UÈ i limitarem el dèficit de les administracions públiques. (1 ) Però ca ! Després continuà essent tot el contrari, continuà essent espanyol i inconstitucional, i sense principis. Es destructor, acusador, inquisidor, d’assalt del poder i anticatalà. No es constitucional.
El PP no es un partit conservador, ni liberal, ni social, sinó destructor de les nacionalitats, de la Constitució i de divisió nacional en tots els ordres i àmbits. Es un partit “espanyol”, massa aznarista, massa monopolista d’estat, massa falangista, i massa de la guerra nacional. Va fer les privatitzacions a la russa dels “monopolis nacionals”. No sembla una majoria alternativa serenya i de confiança, tot el contrari. Allà on ha governat ha segut malgastador espanyol. PP haurà de canviar molt per ser un partit consevador, liberal, social, econòmic i constitucional i per deixar de ser espanyol i tot això que porta a l’ànima, sembla.
I el PSOE ? També es un partit espanyol. A la Castella central ja fa anys que el PP té la majoria molt més enllà del 50 o 60 %. Si el PSOE ha governat aquests temps de Zapatero es per la majoria “socialista-nacionalista” que assolia amb nacionalistes de les altres nacionalitats. Es un partit decadent. Va guanyar i ascendir a les ciutats i després va anar guanyant el camp. Ja fa anys que el PP qui ha guanyat Castella i Madrid, i València, a les ciutats i el PS es defensa a les poblacions menors i rurals gràcies a la cultura de les subvencions i a la por al PP, que en fa i que exoploten amb males arts.
La Crisi espanyola a més des ser immobiliària, política, d’Estat, d’endeutament public i privat, de xauxa, i de monopolis privats i públics d’estat, també es una crisi d’esquerres de nom i de paraula, però pilles, oprtunistes, malgastadores, i espanyoles. Per aquesta accepció “espanyol ” no vol dir castellà sinó viure de l’Estat, viure dels altres, tirar de beta. La gent del PP, per diversos casos que han sorgit també és d’aqueta manera.
A Catalunya els PSC-esquerres sempre han set ,oposició i anti CiU i anti burgesia catalana, fins i tot des del poders municipals i dels sindicats i quan ells també eren “burgesia” burocràtica. Quan varen assolir el poder a la Generalitat
varen demostrar la incapacitat per governar com un bon amo de casa.
Ha set una decadència llarga la de les esquerres antifranquistes. El PSC ha mort de massa fart. El PP també porta el monstre i la mort a dintre però el problema es que no hi ha alternativa ni tampoc sembla que pugui sorgir de dintre seu ni del PSOE.
Penso que el punt fort del Dret es la Constitució del 77-78 i també ho podem ser Catalunya i Euskadi i Nabarra sens Eta.
Denúncia de l’aznarisme.
Recordatori.http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/68942
La fotografia.- Les Quatre columnes de la Mancomunitat de Catalunya rememoren el mèrit de la bona política, de la democràcia i de la nacionalitat catalana, i un exemple de polític Enric Prat dela Riba president de la Diputació de Barcelona i de la Mancomunitat.
(1) Després,…….. ja sabem que una cosa que sembla bona es pot convertir en una de contrària i dolenta. Volia fer veure que s’assemblava a la Tatcher però va ser molt diferent sobretot quan varen tenir la majoria absoluta sense aturador. Ja varen fer fora el ministre català democrata del PP, Josep Piqué que havien fitxat i nomenat per fer bona cara. No vol dir que tot ho fessin malament però varen ser un partit d’assalt i ens va dur al clímax de guerra civil quan l’11 M de Madrid. Va ser l’engegador alliberador de la reforma de la llei del sòl que va alliberar a lo grande la bombolla immobiliaria i la febre de l’or.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!