De cara a les eleccions del Congrés i del Senat de la tardor.
(1) El canvi mínim irrenunciable màxim. Per una nova actitud.
(2) Catalunya ha de fer de Catalunya i d’Aragó a casa, a Espanya, i a Europa. Encarregar-ho massivament a CiU. Vot útil per Catalunya i la Democràcia encara que no us agradi. CiU representa Catalunya. Donar-li aquesta força popular i immmensa responsabilitat.
(3) Sobre una ERC autorenovada i deslliurada des de dins i l’independentisme català d’esquerres.
(4) El programa català de 2011. Català per aportació i protagonisme nostre, i per alternativa al programa espanyol.
El canvi mínim irrenunciable màxim. Per una nova actitud.
Oh! si fos la tardor preludi d’un hivern tant fred que deixés ben mustis i aplanats per terra impresentables i inservibles els autors, promotors i aprofitats oficials i paraoficials de tanta reacció, guerra nacional, nacional comunisme espanyol, estatisme, populisme i crisi d’aquests 31 anys, 1981 – 2011. Les seves idees, prejudicis i inquisicions; les dirigències dels partits, càrrecs i palanques de poder, el règim castellà espanyol i els seus propagandistes oficials i remenadors de la merda, n’haurien de sortir qüestionats i derrotats, i abandonats pels pobles, pels electors. I tots els tòpics i prejudicis d’esquerres i/o espanyols de lluita de classes, contra els rics, contra la burgesia catalana, contra el comerç i l’economia, contra les altres llengües, de supremacia castellana, també n’haurien de resultar derrotades i superades per la Democràcia, el Dret i l’Economia.
D’aquesta glaçada més forta que la del 56 se’n salvarien més les lleis que no pas els càrrecs, les persones ocupants dels càrrecs i responsabilitats, llevat les honorables excepcions que confirmarien la regla. I de les lleis constitucionals, orgàniques i bàsiques, aquelles disposicions que hagin demostrat que son coherents i serveixen per permetre el compliment dels principis constituents fonamentals de l’estat de 1978 i que no ho impossibiliten.
El punt de partida de la Democràcia, Nacionalitats, Economia i Llibertat serien, la Transició de 1976-1980, la restauració de la Generalitat provisional, la Constitució de 1977-78, els estatuts d’autonomia d’Euskadi i de Catalunya i els Furs antics tradicionals del Regne de Nabarra. S’haurien de respectar pels altres totes les nacionalitats i regions constituïdes, deixant els canvis a criteri dels seus pobles. I en aquest marc de nacionalitats i de les regions de cadascuna, i en lliure autodeterminació, recuperar les antigues corones d’Aragó, Nabarra, Castella i Granada, i dels seus regnes estats investits amb plena autonomia. Tributàriament, en hisenda pública, en serveis públics generals de llei, i en finançament de les institucions i administració generals de l’estat, i de la Unió Europea, adoptar com a règim de la LOFCA i per a tots, el sistema de concert fiscal amb cupo o quota que ha demostrat ser l’únic que en una estat plurinacional, permet l’eradicació de l’arbitrarietat, l’autonomia real, l’economia, el reconeixement i respecte nacional i la justícia i la igualtat de tracte.
No sabem que faran els altres pobles però Catalunya hi pot fer molt en positiu. De fet el Govern actual ja ha començat a obrar diferent i a donar exemple.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!