JORDI CARRERA for NuCCs

1.- El Gaddafi i els seus  s’han condemnat  ells mateixos en atacar i metrallar el poble tractant-lo com un enemic, declarant-li la guerra i declarant i abocant el seu país en una guerra civil. No pot continuar com a governant i representant de Líbia.

2.- Els demòcrates i “revolucionaris” libis no haúrien d’acceptar ni caure en la guerra civil. Haurien de tornar a les manifestacions populars  i resistència pacífiques.  Fer-ho tot per mitjans polítics i populars pacífics amb la bandera nacional d’abans del cop d’estat militar  com la que porten els manifestants que demanen la democràcia. I amb banderes blanques i de les Nacions Unides.  Unió i Democràcia. 

Que el Consell Nacional per la Democràcia  sigui obert  a la incorporació dels partidaris del Gaddafi des del moment que  passin a demanar unió pau i demcoràcia per a tots i fins i tot a representant del dictador i si aquest ofrereix fer allò que el poble vol i renuncia a la guerra civil i a la violencia  i enviar soldats contra el poble. Ni cop d’estat ni guerra civil. Unió, reforma i Democràcia.

3.- Que el dicatador torni el poder al poble.  Anul.lar la pena de mort. adhuc en conseel de guerra. Oferir-li voluntat de respecte de la vida i dret a judici just i imparcial per  tribunals internacionals.  Que no matin Gaddafi ni els seus; que  no els sentencien a mort per cap concepte. Que no passi com  varen fer a l’Iraq amb S.H. Que es pugui rendir  i lliurar a alguna autoritat protectora internacional d’aquestes. Que siga ell mateix qui ordeni el cessament del foc als seus, i l’acceptació de la voluntat del poble democràticament expressada.

4.- Demanar una declaració i ordre d’alto el foc del Consell de Seguretat de les NU, i una intervenció de policia  i socors i protecció de vides persones i  contra la circulació de tancs, exercits i avion de guerra. De les NU i de l’ OUA. i  ajut humanitari.  Demanar un acord en aquest mateix sentit de la Lliga Àrab de nacions.  Si no ho fan aquests governs i unions intrnacionals, ho haurà de fer la NATO o estats particulars en missió de socors, com varen haver de fer a Kosòvia.  

5.- El poble libi ha d’oferir acolliment i evacuacuió dels treballadors estrangers del les companyies constructores, mineres  o petrolières. Dret de gents. Acollir els soldats  “mercenaris ” que abandonin i es refugïïn  amb ells .

6.- Si els fidels  i sequaços del dictador  munten una caravana de tancs i fan vols i raid aeris  contra el poble i les ciutats, …. Resisitir però no  contratacar, i fer un exèrcit i una guerra militar. Deixar-los passar. 

Deixar-los passar ?  Què faran si entren a les ciutats per les avingudes i passen per les carreteres ? Disparar contra la població ? Destruir-les ?  Matar gent no beligerant ? o potser , dispersar-se i desmoralitzar-se ells mateixos. 

Amagar-se, protegir-se, posar impediements físics a l’entrada al cor de les poblacions,  si entren per la diagonal que passin, i què faran llavors?  No deiaxar detenir ni matar la gent. Amagar-se.  Els consells del poble  que  mirin de coordinar i governar la vida, que facin policia  però un exercit per sortir i anar al front a avançar i deslliurar o conquerir ciutats.  Crear viues de comunicacoó i informació, convidar i protegir periodistes i mitjans de comunicació nacionals i estrangers.  Guanyar moralment  la simpatia nacional i mundial. ( Tan sols en cas extrem de legítima defensa, en situacions de cos a cos …. … ? ) 

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!