JORDI CARRERA for NuCCs

El 09 d’abril de 1938 , a Burgos, el nacionalisme espanyol  va executar  el presoner Manuel Carrasco i Formiguera, fundador de la Unió Democràtica de Catalunya. Presoner  com el tenien i lluny del front, hagué de ser un assasinat terrorista  polític i per odi,  per nacionalista català insuportable. No podien pas arguemntar contra seu els assassinats polítics del Sants Innocents de Catalunya, València i Aragó del 36.  
http://www.ara.cat/premium/opinio/lideal-pot-dur-nos-al-triomf_0_896910338.html

Per situar-nos, eren els mateixos dies de la caiguda / alliberament per d’altres / de la ciutat de Lleida i de les morts dels Sants Innocents del Pallars sota l’ègida de Sagardia, i abans de la Batalla de l’Ebre que començà el dia de Sant Jaume.

Ara en aquests dies nostres, em balla pel cap una pancarta: Moisès – Jesús Crist – Gandhi – Constitució del 77-78 – Catalunya independent. I davant de la presó de Burgos diria: On es el Regne  de Castella, la corona de Castella ?  Perquè juga a aquests totalitarisme espanyol de la Crisi ?

La lliberta de Catalunya, també permetria i potser causaria  la fi del règim espanyol i la llibertat dels altres pobles i nacions ibèriques, el compliment real de la Constitució catalana traïda per la anticonstitució espanyola.

En Joaquim Maurín  fundador del BOC i despres del POUM  amb Nin, estigué detingut a Galícia des del 36 fins al 1947 que fou indultat i deixat anar a l’exilia Nova York.  ( Potser el salvà la intetercessió del Bisbe d’Urgell, oncle seu).  Abans encara  havia set organitzador i lider d’una secció catalana del partit comunista  d’espanya que fou exclosa i expulsada pel PCE i la Internacional. Potser el POUM no hauria fet  el quen va fer el 36. Element per pensar: No va pas marxar  cap a Rússia.

Al garatge de l’obra de Grec, a Esterri d’Àneu, el dies fatídics de l’abril de 38, hi tancaren una colla de detinguts  dels poble de la ribera d’Unarre, que després serien represaliats i assassinats. Entre els inicialment detinguts també hi era qui després hauria de ser el meu padrí matern, Ermengol Serra i Giralt, que havia set els dos mandats batlle per ERC de València d’Aneu. La seva esposa mogué cels i terra, i  a casa seva creien que  fou gràcies al meu oncle Francisco que el salvaren. Així m’ho contà la meva mare. També se’n salvà algú altre de la mort que vindia, en uncas per la intercessió d’un capellà de la vall. (  El meu oncle i capellà de Cinto portaren l’acusació de culpables. Si en salvaren algunes persones, perquè no havien salvat els altres ? )

En les morts de Rialp, també salvaren una part del detringuts per la intecessió del rector i persones d’ordre de Sort, però feren matar la resta.