JORDI CARRERA for NuCCs

1.- Els meus equips.- Dels equips i clubs de futbol  exteriors a Espanya,  el Manchester U. es aquell  per qui més simpatia i afecció tinc des d’anys, pels jugadors que ha tingut , , per l’accident d’aviació, pel seu futbol, per la ciutat.  De vegades quan em disgusto amb el Barça dic “me faré del Manchester”, cosa quie no pot ser està clar. Racionalment  he d’estar a favor del tots els equips de la Catalanitat, els equips de les quatre barres. Mai no he estat contrari a l’Espanyol  perquè es un equip català, i l’anterior vegada que estava  si baixo no baixo, vaig dir que era de l’Espanyol, i que era futbol català de primera. M’agradaria que Tamudo i  la Penya  que han sigut dos fenòmenos  vulguessin jugar amb la selecció catalana, però que hi farem, pitjor per ells. Un altre cas complicat, si ens deixem dur per les flamerades dels temps recents, es el València C.F., però quan miro el rat penat i l’escut, i penso en Jaume I i en Tirant lo Blanch i en la llegua de Mestalla, i en els jugadors  de quan feia les col.leccions de cromos  de Qincoces, Passieguito, Mestre, Piquer, Puchades, Manyó, Wilkes, Mundo, Buqué i Seguí, Badenes, Claramunt, Subirats, Waldo, Ribelles, Kempes, Robert Fernàndez, …… la cosa torna al seu lloc, el vull. Això no opsta que el meu club sentimental de futbol  siga el FC Barcelona.

També tinc simpatia i afecte especial pels clubs i futbols basconabarresos ( l’Athlètic de Bilbao, Garay, Iríbar, Sarabia, Etxeberria, Osasuna, Fuster,  Sabino, la Real Societat, Satrístegui, López Ufarte, Zamora, Alonso de Tolosa, ).

Sé que hauria de seguir i tenir simpatia i tirada pels equips occitans, Girondins de Bordeus, Olímpic de Marsella, Mònago, i a Tolosa, Laurent Blanch, el porter de l’Avelanet,… però n’estem massa lluny i incomunicats ací baix, tant tancats dintre d’Espanya per poder ser coneguts.  Occitània però  es un país de gran futbol, que donà a França la selecció campiona del Món. Si mireu l’equip veureu que era la selecció occitana , del país de la Llengua d’Òc la campiona, i no la francesa de veritat.

2.- La relació Anglaterra – Catalunya  s’hauria d’explicar i difondre amb motiu d’aquesta final esportiva. Demano ajuda als lectors.

3.- Amb passió nacional o sense.- Noto  que  un combat  o una final Barcelona – Madrid  es una cosa  molt diferent que  una final Barcelona – Manchester , i tabé es  una altra cosa una final Bilbau – Barça.  En tots els casos hi ha esport i representació, i  ganes i voluntat de guanyar la copa i ser camions. Però en el  Barcelona – Madrid  prima la passió nacional,  està dinstre de la guerra nacional espanyola  del cinc cents anys. I això no hi és en els altres casos. A Espanya i al món les coses i l’esport son diferents segons siguen amb passió nacional o sense. Amb Anglaterra o amb Euskadi i Nabarar no tenim passió nacional. Tamateix cal dir que la passió nacional del conquerit i dominat es en general liberal i justa, i en cavi la passió nacional de potència i de nació imperial  es injusta i fora del Dret es pinti del color i amb les gràcies que vulgui. No m’agrada la roka ( roja ) encara que vull que els jugadors  de la catalanitat  triomfin i donin la vilta al món i l’estil de futbol català hi triomfi. Tan sols els demano que facin sempre de catalans, valencins, mallorquins, …. i no de castellans o d’andalusos perquè no en som.

4.- A Roma hi tenim més solera nosaltres .- A Roma hi tenim més solera històrica i per tant “més influència” els catalans que els anglesos. Potser en haver-se separat de l’Església Catòlica  se n’allunyaren i en restaren al marge.  La Catalanitat hi té tres Papes – dos de Borja ( Borgia sona Borja en italià ) i Sant Silvestre II d’Occitània i Ripoll.  I erl treball del pare Miquel Batllori, i l’estada del cardenal Vidal i Baraquer, i el parentiu occità  amb els papes d’Avinyó que  també varen ser sempre Esgésia Catòlica.  I Roma es més important per ser capital eterna, del papes i la catolicitat cristiana uqe no per  ser la capital d’Itàlia des de fa  tan sols uns 150 anys.  Hi ha tres Romes penso: la Roma romana, la Roma cristiana i papal, i la Roma italiana.

( Foto de l’escriptor Joan Francesc Mira  es l’estudios de la Roma catalana  i valenciana dels Borja. Aquest es un altre homenàs dels que ha donat València a la nostra nacionalitat occitano catalana aragonesa.   )

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!