TENIM EL QUE ENS MEREIXEM

Per Jordi Carbonell Segura

26 de juliol de 2007
0 comentaris

ALFONSO GUERRA, O LA SINCERITAT D´UN ESPANYOL (AQUEST POST S´HAURIA DE HAVER PUBLICAT EL 23 DE JULIOL,PERÓ ENDESA NO HO VA PERMETRE)

L’entrevista feta per el punt, a l’Alfonso Guerra,es molt clarificadora en l´aspecte del que espera un espanyol dels catalans. Per ell – com per la majoria d’espanyols- un català bo, es el català del “seni”,i “mut i cara de gos”,quan Espanya diu fins aquí hem arribat. El català que va a Madrid demanant ,segons ells la lluna, segons nosaltres el que es nostre, i s’en torna a Catalunya amb un “boli” de plata,després de haver pagat ell el dinar perquè no el tildin de garrepa. Vaja el senyor guerra,li agrada el català que surt a “La Escopeta Nacional” de Berlanga.

A més, va ser molt sincer al opinar d’en Pujol- El senyor Esteve,nomenat espanyol de l´any-, va dir el següent: “…quant creia que es creaven problemes en la convivència general d’Espanya,es frenava” o sigui quan ens queixàvem, per posar un exemple tonto, amb el tema de la publicació de les balances fiscals, doncs el renyaven- jo crec sincerament que l’amenaçaven amb reobrir el cas Banca Catalana-, i ell com a bon catalanet es frenava i els hi  deia-per exemple- “vale,vale no lo haré más”. En Guerra ja embalat  va deixar anar una altre perla “fixi’s que havent governat durant vint-i-tres anys, el senyor Pujol (fixe-ho-vos que mai l’anomena President) no va plantejar mai la reforma de l´Estatut.Va arribar Pascual Maragall i ho va fer.”.

El que lii aplaudeixo en el senyor Guerra es la següent frase: “El que hagués estat ideal hagués sigut que el 1977 es recuperessin només els estatuts de Catalunya i del País Basc”. Ho sigui per en Guerra i la majoria d’espanyols, Catalunya i el País Basc no son espanyoles- en aquest moments ploro d’alegria i d’emoció-,per tant, a que esperen a donar-nos la llibertat de pogué escollir? Per que li va passar el ribot al nou estatut, si per vostè, no som espanyols?. Ah, es clar vostè porta a la practica la vella dita espanyola “con nosotros, peró sin vosotros”, jo aquesta dita la modificaria – aprofitant que Woody Allen esta per Barcelona-, per la de “coge el dinero i corre”, que es el que realment els interessa dels catalans, ni el “seni”,ni el senyor Esteve, el que vostès volen son els calés, si poden ser tots millor, doncs quant menys en tinguem més dependents serem.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!