Membre del corrent irracionalista del s. XIX fou un crític contra tots els sistemes morals i religiosos de l’època. Per Nietzsche la moral és una forma d’immoralitat. Nega la religió i el que anomena moral del "remat".
I contra la moral dels dèbils i esclaus proposa la creació d’un nou home, un home superior, el Superhome (Ubermensch ). Un Superhome amb l’únic fi d’ocupar el poder i la voluntat de domini sobre els dèbils situant-lo més enllà del bé i del mal.
En la filosofia moral creada per Nietzsche el Superhome crea la seva pròpia llei i per naturalesa dominarà als més dèbils, al "remat". Deduint-se que els homes no son…..
iguals i mai han de ser iguals.
L’Estat ha estat creat per la protecció dels dèbils, del "remat". El Superhome que proposa Nietzsche està per sobre de l’Estat.
La justícia es per els dèbils, pels que no poden exercir els seus drets. I el Dret l’identifica amb el poder. Per el que, el Dret i l’Estat son creats per els dèbils per impedir que els més forts imposin el seu poder.
Per alguns autors Nietzsche és considerat la base intel.lectual del nazisme. Donades les semblances entre les idees de Nietzsche i la filosofia del nacionalsocialisme.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Què si el nazisme va tindre més recolçament a Alemanya, molt probablement entre molts altres factors que el provocaren, pot ser hi ha alguna influència dels pensament de Nietzsche dut del forma torta a l’extrem.
I que diria, que el Opus Dei en certa forma el pràctica en les ensenyances als seus seguidors predicades per Balaguer el seu fundador, però a substituint dret i estat, per religió i jerarquia eclesiastica.
L’obra de Nietzche fou tergiversada posteriorment i no podem mirar amb ulls actuals l’obra del vitalisme dels segle XIX. També és cert que Nietzche te una obra de la que tothom pot apropiar-se.
Per a desmentir la darrera frase et recomano que llegeixis això
http://serbal.pntic.mec.es/~cmunoz11/defuks.html
Hi ha algú que ha proposat que és millor utilitzar la paraula "sobrehome". Bàsicament per dues raons: primer perquè tenim unes idees sobre Superman que ens desfiguren el què planteja Nietzsche. I segon perquè la considera una traducció més encertada de la paraula alemanya.
Jo estic d’acord pel que conec. I, per altra banda no trobo en la lectura de Nietzsche el què ens expliques.
També és interessant tenir present que hi ha problemes pel que fa a saber quines coses de escrits de Nietzsche varen ser retocades, i manipulades per la seva germana. No sé valorar prou si pot ser significatiu pel que et preocupa del treball del filòsof.
Crec que una bona cosa és fer lectures, i relectures, sense més pretensió que anar coneixent al filòsof. Més o menys com un apropament amable, amb interès de comprendre, amb cura; que fem cap a hom a qui volem conèixer.
I, sense anar gaire ràpid, mirar de pensar al costat del filòsof. Jo, si no veig res que m’obligui, sempre prenc a un filòsof com a algú que em convida a pensar al seu costat.
Vull dir que hi ha vegades que puc, i hi ha vegades que no puc seguir-lo; hi ha vagades que vull, i hi ha vegades que no vull seguir-lo; i hi ha cops que no puc explicar per què; i hi ha vegades que sí puc explicar perquè.
I tenim opcions, com tornar a intentar-ho al mateix lloc; o rumiar (com Nietzsche mateix ens convida en alguna ocasió); descansar; anar a altres treballs del pensador, sobre el seu treball; sobre coses a les que respon; etc. Faré una ullada a la recomanació que et fa borinotus.
Salutacions.