La guerra civil amenaça Palestina. Encara que tot semble indicar que no és l’únic lloc on la confrontació civil està aflorant.
El Líban, Palestina, Iraq, en tots aquests territoris la confrontació civil i especialment la religiosa, està esdevenint el principal factor de conflicte.
Les guerres polítiques i religioses en el món Cristià varen……
fer de l’Europa de l’època un camp de batalla permanent. Les guerres entre Catòlics i Protestants a Europa han perdurat fins no fa tants anys. Irlanda del Nord n’és el darrer episodi.
Al món Islàmic encara no han assolit el grau de conflicte religiós en que va arribar el Cristianisme a Europa. Però tot fa indicar que van per aquest camí.
L’Islam comença a adonar-se que el seu principal enemic no son els Americans o els Europeus. El principal enemic el tenen dins de casa seva. No vull dir que Occident estigui al marge dels conflictes del món àrab. Però ara ja no és la principal causa de conflicte.
L’història és cíclica i repetitiva. El camí que va seguir el Cristianisme a Europa sembla que ara l’Islam el comença a seguir. El resultat a Occident ja el coneixem, guerra, divisió, misèria i convivència final.
La llàstima és que els homes no aprenem mai dels nostres errors. Som cíclics i repetitius. és a dir previsibles.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
El que està passant aquests dies a Palestina no té res a veure amb la religió. El conflicte entre Hamas i Al-Fatah és polític, no religiós. La victòria de Hamas a les darreres eleccions no té res a veure amb el su posicionament religiós, sino amb les seves propostes polítiques (fi de la corrupció, controlar la influència dels EUA sobre el govern palestí, etc.) El que passa a Liban Iraq i Palestina no és pot englobar sota unes mateixes causes. Cada país té les seves pròpies circumstàncies i dinàmiques.
Salut