La manifestació nacionalista Espanyola, que el PP va organitzar a Madrid és tota una demostració del seu poder de convocatòria. La defensa de la nació espanyola continua tenint un poder de convocatòria molt alt en molts racons d’ Espanya.
Un evidència que el nacionalisme Espanyol està viu i amb força, tot el contrari…….
que la resta de nacionalismes ibèrics. Desmovilitzats i sense una capacitat de convocatòria prou significativa i suficient per garantir-ne la seva supervivència.
La força de les dues Espanyes és viva i amb energies renovades. El que les fa molt més perilloses que 20 anys enrera. Perilloses en el sentit de ser incapaces de reconèixer la diversitat nacional de l’Estat Espanyol. I de retruc els drets nacionals dels seus pobles.
El nacionalisme Espanyol ha superat el canvi generacional i de règim, fent-lo més fort que mai. Tot el contrari que el nacionalisme Català, que tot i superar el canvi generacional no ha pogut superar els efectes dels desplaçaments migratoris de l’època Franquista ni els nous moviments migratoris contemporanis. Moviments on el catalanisme pràcticament no hi pot penetrar i que han acabat arraconant per el simple efecte de les majories, el sentiments nacionals dels autòctons.
A més cal sumar-hi les renúncies de la classe política catalana, que ha preferit sempre l’aliança amb alguna de les dues Espanyes que lluitar per la nació catalana.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Doncs sí, i amb la immigració ens han acabat de fotre. Havíem de créixer tant! Sí, per acabar sent una barriada poblada per gent de fora. Catalunya una nació? una regió? UNA BARRIADA.