L’imaginació al poder, és el que ha aportat ERC al nou govern Tripartit. Ara som prenacionals, i d’un sol cop ens carregen tot el moviment de reconstrucció nacional de Catalunya dels darrers 100 anys.
Justificar l’entrega del poder polític de Catalunya als nacionalistes espanyols, amb un suposat moviment prenacional, es a dir reinventant-se el nacionalisme, no deixa de ser…….
una injustificable justificació de la manca de sentit nacional de l’actual direcció política d’ERC.
Han prioritzar els interessos de partit i l’afany de destrucció del nacionalisme moderat per damunt dels interessos de País. I serà molt difícil que el nacionalisme Català sobrevisqui a la seva autodestrucció engegada des de ERC.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
.
Fa uns dies es parlava dela Catalunya post-nacional. Curiosament tothom es referia a aquesta expressió com si provingués dels grups polítics que donen suport al govern d’ Entesa. Desprès va quedar clar que l’ autor d’ aquesta expressió era el President Pujol en un article al diari. És un petit exemple del que està passant: certs sectors voldrien que Esquerra o el PSC diguessin coses que no diuen. És tractaria de buscar arguments de suposades desercions nacionals per donar una mínima credibilitat al tronat objectiu de la casa comuna del catalanisme.
Tan el President Montilla com el Carod, com tots els caps visibles dels partits que donen suport al Govern, es manifesten obertament com disposats a treballar en continuar en la construcció nacional del nostre país. Desprès d’ una etapa de revindicació identitaria amb el nou estatut correspon ara una etapa de lligar país i progrés social. Això és mes silenciós per`mes efectiu a mig termini.
Per últim, Esquerra no pretén destruir el nacionalisme moderat. Sería absurd pensar que un dia el Conde de Godó, el Lara o el Fornesa aplaudirien a aquesta gent com ho fan amb el Mas. No son tant il·lusos. (Hi ha vida intel·ligent fora de CiU). Voler ser el referent de l’ esquerra a Catalunya passa per governar amb les esquerres. Això és tot. Ho sento si las veritats no ajuden les estratègies de CiU.
Les paraules amaguen què?
Si sóm una nació què voldir prenacional, cal ser fidels i no fer martingales