En aquests últims anys, una part molt important de les meves lectures fan referència al govern/governança i a la gestió públiques.
De les més recents em sembla especialment destacable, “Se acabó la diversión. Ideas y gestión para la cultura que crea y sostiene ciudadanía” de Toni Puig. El títol ja és molt expressiu de les intencions i del contingut del llibre de l’admirat Toni Puig, però també va molt més enllà ja que, sens dubte, hi ha moltes (i bones) idees per a la governança i la gestió públiques en general -i no només per a la cultura-, i per a tots els nivells de l’administració pública, i sempre amb els ciutadans i ciutadanes. Un altre encert de l’autor de “La gestión municipal, cómplice con los ciudadanos”, que en el seu moment ja vaig recomenar de forma entusiasta.
També ha estat d’un enorme interès, especialment ara que estem bastint el projecte de gestió d’un nou equipament cultural important a Argentona, “La gestió de les arts escèniques en temps difícils”, de Jaume Colomer; una eina molt útil per a la correcta gestió d’aquest tipus d’equipaments.
Per als que ens interessen els temes d’estratègia és una joia el llibre, “Strategy bites back. It is far more, and less, than you ever imagined…” de Henry Mintzberg, Bruce Ahlsrtand i Joseph Lampel; l’estratègia vista des de molts angles diferents però amb una perspectiva àmplia i profunda però també creativa i emocional, en definitiva la estratègia com a art. En aquests temes també té un interès, bàsicament acadèmic, “Gestión estratègica para el sector público. Del pensamiento estratégico al cambio organizacional” de David Arellano Gault.
No hi ha massa llibres de divulgació, però seriosament científics, que es dediquin al tema de les enquestes. I menys encara que dediquin més d’una quarta part de les seves quasi 270 pàgines a la importància que té la forma de fer les preguntes a l’hora de fer una enquesta; o encara més, quan fàcil és -volgudament o no- preguntar les qüestions errònies o equivocades i, per tant, treure’n -intencionadament o no- les respostes inadequades. Per tot això crec què és altament recomenable el llibre “The Power of Survey Design. A User’s Guide for Managing Surveys, Interpreting Results, and Influencing Respondents” de Giusseppe Iarossi, un expert del Banc Mundial en el tema.
Altres llibres d’interès, més relatiu o més específic, en aquests àmbits són: “Tècniques participatives per al debat grupal” de Joel Martí; “Communicating Sustainability. How to produce effective public campaigns” del Programa de les Nacions Unides pel Medi Ambient; “El diálogo estratégico. Comunicar persuadiendo: técnicas para conseguir el cambio” de Giorgio Nardone i Alessandro Salvini; “Què ens expliquen?. Com interpretar la informació?” de varis autors; “El libro de la gestión municipal. Claves de éxito para políticos y directivos locales” de Pedro Asensio Romero; “Viure i conviure. Una experiència de persona a persona” de Mercè Pérez Salanova i Joan Subirats.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!