Per no fer caure els joves en el relativisme
Article publicat el 8 de juny de 2011: http://justiciaipau.org/justicia-i-pau/estat-d-opinio/170-per-no-fer-caure-els-joves-en-el-relativisme
L’Església té dificultats per moure’s en una societat que ha deixat de dominar. Aquest dissabte mateix, un bisbe explicava davant d’un nodrit grup de catòlics que sovint se li etziba que l’Església parli tant de sexe, i tan poc de qüestions socials. I ell responia que en les seves cartes pastorals parlava sovint de qüestions socials, i en comptades ocasions es referia al sexe. Així doncs, cal reconèixer que un problema és que els mateixos catòlics ens informem més pels mitjans generals que pels eclesials. Haurem d’analitzar-ne el motiu.
Ara bé, hi ha problemes que no són de comunicació, sinó de concepte. Podríem dir que l’Església crea confusió. De la veritat que Déu estima tothom i accepta cadascú com és, no es pot passar a adular qualsevol accions de tothom. Tots estarem d’acord que defensar la dignitat de lladres i prostitutes no equival a defensar els robatoris ni el sexe de pagament. Doncs igualment caldria fer amb bisbes i policies, exemples que vénen a tomb a causa de dues notícies recents.
La primera notícia sorprenent és el fragment de l’homilia de la missa en celebració del Dia de les Esquadres, que ha transcendit a la premsa: “El Senyor és en les vostres actuacions”. La frase, si el periodista va entendre-la bé i fonts oficials no l’han desmentit, té dos inconvenients: el que diu i el que s’entén. Dir que les accions d’un determinat col·lectiu són bones (igualment si diem que són dolentes) és agosarat, i jo només m’atreviria en grups molt reduïts i que ratllessin la santedat. Però dir això a un cos policial una setmana després d’una polèmica càrrega contra joves manifestants pacífics, que aixecaven les mans com a signe de no agressió és, com a mínim, inoportú. Sobretot si no van acompanyades d’alguna mostra de suport als joves que es mobilitzen pacíficament per a una societat més justa i més democràtica.
L’altra notícia que fereix la meva sensibilitat és que l’organització de la Jornada Mundial de Joventut que se celebrarà a Madrid el proper estiu contracti (és a dir, pagui) la desfilada en un Via Crucis d’una companyia de la Legión de Honor (150 soldats) per traslladar el Cristo de la buena muerte. No aconsegueixo capir quina és la pretensió dels organitzadors. Fer créixer les vocacions militars entre els joves catòlics? Posar la vida castrense com a model de vida cristiana? Mostrar la convivència entre la institució religiosa i les forces armades més arnades? No sé quin d’aquests objectius és pitjor!
No es poden tenir dos amos. I tota l’Església hauria de ser especialment pulcra en distingir els signes de vida i la cultura de la mort. Més que res, per no fer caure els joves en el relativisme.