ambFilosofia

Joan Juhé. Lectures i Reflexions

Publicat el 29 d'agost de 2015

Una pantomima: el gran sacrifici pel rescat grec.

 Veient el ministre de finances alemany, el senyor Wolfgang Schäuble, davant el Bundestag demanant el vot afirmatiu per al tercer rescat a Grècia, no puc pensar sinó en una pantomima. I veien el Senyor Rajoy i altres caps de govern i els parlamentaris aprovant la participació dels seus estats en aquest rescat, no puc sinó pensar en uns necis.

I tot plegat em fa pensar en el poder, i com des del poder es pot aconseguir el domini ideològic d’una gran part de la població, repetint i repetint la mateixa mentida i amb la col·laboració cega de d’alguns protagonistes dels mitjans de comunicació que no es plantegen cap més exigència crítica més enllà del color de la camisa.

Anem a veure de més a prop com s’executa el tercer rescat de Grècia, anem a seguir al pista dels diners. Tenim per una banda la Quantitative Esing (QE), l’expansió quantitativa de Mario Draghi, que consisteix en imprimir bitllets per part del BCE fins a 1,14 bilions d’euros, a raó de 63.000 milions al més, fet que no comporta cap problema donada la situació de deflació de gran part de la zona euro, i presentat fins i tot com una creació de diner necessària per combatre els perills d’aquesta deflació.

Aquests diners passen als estats i a la banca europea, excepte Grècia que no reuneix les condicions prèviament fixades en la QE. Hom podria sospitar que aquestes condicions van ser pensades per tal d’excloure a Grècia del regal.

Existeix un organisme el MEDE, Mecanisme Europeu d’Estabilitat, (en anglès European Stability Mechanism o ESM), que es l’encarregat de pagar els rescats amb les aportacions dels diversos estats europeus.

Així, una part dels diners cedits als estats pel QE aniran al MEDE, qui pagarà al govern grec, i aquest pagarà el seu deute, en gran mesura al BCE. És a dir, el diner és creat pel BCE per tornar al BCE, simplement són apunts de compte corrent amb l’ordinador. A continuació, el BCE com que està en un programa de creació de diner (QE) pot destruir aquest diner si ja n’està creant (1,14 bilions d’euros).

Podríem pensar que els diners cedits pel BCE als estats a interès zero s’han de tornar. Efectivament, heus aquí una altra mostra del poder i de la pantomima del diner per mantenir el fetitxisme del diner i el poder del capital financer. Els diners s’han de tornar al BCE que pot crear el diner i que s’ha obligat a crear 1,14 bilions d’euros per combatre la deflació i procurar la anunciada recuperació. Quan el BCE rebi de tornada aquests diners seran diners que es sostrauran de la massa monetària de la zona euro. Aleshores el BCE haurà de córrer a fabricar més bitllets per uns imports equivalents i tornar a cedir-los als estats sinó vol que la seva QE faci aigües.

Si som mals pensats, podríem sospitar que aquest nou diner es donarà a altres estats més solvents, la qual cosa ens portarà a una Europa cada vegada més desigual.

 



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Economia, General, Política per Joan Juhé i Mas | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent