Pacte (I)
No es tracta només de guanyar un referèndum d’independència, que també, es tracta d’un pacte que consolidi la nació, que consolidi una col·lectivitat amb una coherència i cohesió social que faci que els seus membres s’hi sentin vinculats. Estat, cultura, nació.
Aquesta nació no es pot basar en el 35% de la població, cal assolir el 50% per legitimitat indiscutible i per evitar qualsevol possibilitat matemàtica d’una coalició que pogués anular-la.
Es reconeix que qui tira endavant el procés sobiranista són bàsicament treballadors de la nova economia (coneixement, sanitat, educació, cultura, …) professionals i petits empresaris. Cal confeccionar un pacte entre aquests sectors, que es consideren bàsicament d’esquerres i catalanistes, Pronòstic vot 9N, amb dos altres sectors: 1) les classes socials més desfavorides, que es consideren bàsicament d’esquerres i tant espanyols com catalans i 2) un ampli sector de la burgesia que es considera de centre i catalanista.
El pacte demana dues coses: 1) que les classes més desfavorides han de sentir ja que millora la seva situació, mesures concretes que facin el que havia fet sempre la socialdemocràcia, de Robin Hood, agafar diners d’on són actualment els diners, d’aquest 10% que s’enriqueix amb la crisi, i tornar-los al poble a través dels instruments de la Generalitat (renda bàsica, sanitat, ensenyament, segona moneda local-nacional, …) i 2) unes polítiques econòmiques orientades a l’economia i no a la crematística i que procurin el creixement econòmic possible. Decreixement econòmic.