ambFilosofia

Ja vam parlar de la corrupció a El delicte fiscal en la Segona Restauració Borbònica. Tornarem a insistir-hi pels efectes que pot tenir en l’equilibri de forces dins el procés cap a la independència.

Hi ha qui enfoca la corrupció com una qüestió d’individus corruptes en unes circumstàncies constants. Eliminant els corruptes, sense tocar les circumstàncies, ja estaria arranjat. No és aquesta l’evidència empírica ni la posició de la sociologia. Més aviat hem de considerar que la tendència a la corrupció és constant en totes les societats i que el que varia són les circumstàncies, i que, per tant, són aquestes circumstàncies les que expliquen un grau més elevat o mes baix de corrupció.

Quines són aquestes circumstàncies?. Si, utilitzant el paradigma accionista, partim de l’anàlisi sociològica de la corrupció, trobem que cal considerar el conjunt de circumstàncies exteriors que precedeixen i envolten immediatament la realització de l’acte de corrupció, tals que fan que aquest acte resulti més o menys realitzable, més o menys profitós i més o menys arriscat.

Realitzable. Igual que el fet que si l’heroïnòman no troba droga en el mercat s’haurà de resignar a l’abstinència, i això ens mostra que hi ha d’haver l’oportunitat. Les polítiques neoliberals han creat les oportunitats a la corrupció, amb la concessió de la gestió dels serveis públics a empreses privades amb beneficis garantits. La relació d’amiguets entre els càrrecs que han d’adjudicar la concessió i els de l’empresa concessionària obre oportunitats a la corrupció. Concessions a porta tancada, amb difícil control real de la informació, obre oportunitats a la corrupció.

Profitós. Igual que si hi ha una forta demanda d’automòbils en el mercat dels cotxes robats, el seu preu pujarà i els lladres de cotxes esdevindran més actius. Bons negocis provocat per la forta demanda de contractes blindats (elits extractives) faran els corruptes més actius. Resulta clar també que si els policies fracassen a detenir els delinqüents i, quan aquests són jutjats, surten amb penes petites o indults, els corruptes esdevindran més actius. Hi ha un càlcul costos-beneficis que fa profitós el delicte, poca probabilitat de ser enxampat i, en tot cas, poca pena a complir.

Poc arriscat. La presència, l’exemple i l’ajuda dels col·legues contribueix a facilitar el delicte, només cal pensar en la delinqüència juvenil. Hi ha d’haver una organització social que faci que el delicte resulti poc arriscat. En aquest sentit han d’existir una sèrie de solucions típiques, solucions ja construïdes i provades en la seva eficàcia, una espècie d’aprenentatge de programes per delinquir.

Això és el que ens diu la sociologia en la seva anàlisi sobre la delinqüència com a fenomen social. Si realment es vol eliminar la corrupció, caldrà, doncs, eliminar aquestes circumstàncies exteriors que ens han portat a la corrupció; modificar el balanç entre avantatges i inconvenients, i construir-ne d’altres que la dificultin.

Ara per ara, però cal reconèixer que no són només uns individus aïllats, sinó tota una part d’una classe social i una part dels que detenen el poder polític els que es trobaven o es troben implicats en la corrupció.