De res, massa

Si algú tenia la intenció d’atacar la lectura d’Els jugadors de whist  durant unes imminents vacances, amb la publicació del relat Aquell dia d’agost a El Periódico d’ahir, li poden haver aixafat la guitarra de manera irreversible. Aquesta setmana, aquell rotatiu ha publicat cinc històries de narradors catalans actuals on cadascú explica el seu pitjor estiu. Vicenç Pagès parla del pitjor estiu –realment dolent- d’un dels seus personatges.

Analitza detalls, circumstàncies, mirades i gestos d’aquell 16 d’agost de 1977. Segueix donant voltes i establint hipòtesis –que els lectors poden desenvolupar o fer anar cap a un costat o l’altre, o cap a enlloc…- sobre aquells fets, però revela de manera explícita un episodi que a la novel·la costa pàgines i pàgines i capítols i capítols arribar-hi.

Un detall enigmàtic: a veure qui el resol. Com és que el Biel Sastre Madison de tota la vida ara es digui Biel Matas Madison? Hi ha cap missatge críptic en aquest rebateig? A què treu cap aquest canvi de llinatge patern? És una manera de fer veure que parlem d’algú altre? És un exercici d’estil? Que hi ha molts follets a la impremta d’El Periódico?  O a Torroella de Montgrí?

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!