Isaac Peraire Soler

Quan surt el sol, surt per a tothom, sense preguntes ni privilegis...

11 de març de 2008
1 comentari

Puigcercós i Esquerra mouen fitxa

El fins ahir (o avui) Conseller de Governació de la Generalitat de Catalunya, Joan Puigcercós, ha mogut fitxa. Amb ell, ho ha fet Esquerra, que ha hagut d’entomar aquesta decisió i a partir d’ara començar seguir un camí amb nous marges.

A banda de què em sembli més encertada o no la seva decisió (suportada per l’executiva nacional), m’agradaria fer vàries reflexions.

S’han de tenir clares vàries coses (al meu modest entendre). Estem a la fi d’un cicle -o l’inici d’un altre-, sí, però no partim de zero. Que ho tingui tothom clar. No es pot fer amb dos dies una regeneració del partit ni rellençar una nova estratègia així d’avui per demà. Tenim un passat que hem d’entomar, que hem de respondre per ell. Esquerra ha de poder regenerar-se, adaptar-se, reforçar-se, debatre’s… i tant que sí. Però mantenint els postulats que sempre l’han acompanyat.

Em molesta la utilització personalista que alguns estan fent dels mals resultats de diumenge. El típic “jo ja ho dèia que això no anava bé”, i totes aquestes coses, em posen neguitós, m’incomoden. I penso, en aquest sentit, que algú s’equivoca. La roba bruta es renta a casa, i n’hi ha que fan servir els mitjans per aprofitar-se’n i obtenir notorietat pública, que es pensen que això els donarà més rèdit (o no sé què) per aconseguir dominar Esquerra.

Han de tenir clar que en un tema com aquest, els mitjans de comunicació esperen el més mínim moviment per fer notícia, per fer escàndol… això és morbós! No estic criticant els mitjans de comunicació, al cap i a la fi, fan la seva digníssima feina. Desafortunat, doncs, el to de les declaracions del President del meu partit a “Els matins de TV3”. Igual que alguns altres militants (alguns amb més notorietat política que d’altres) des de la mateixa nit electoral han ‘obert foc’. És evident que els mitjans de comunicació esperaven aquesta obertura per treure’n suc. I alguns han caigut de quatre grapes. Trist. (segueix…)

Tornant al Carod, no m’han satisfet les paraules en què deia que té una bona carta de presentació: “anat jo de cap de llista he aconseguit 23 i 21 diputats al Parlament i 8 al Congrés”. És que no hi havia molta gent darrere seva que treballavem per aconseguir aquests resultats? No nego que amb el seu lideratge Esquerra ha obtingut els millors resultats de la seva història (això és objectiu) però una mica d’humilitat tampoc estaria malament.

Seguint amb el Puigcercós (i perquè es vegi que n’hi ha per tothom), ha fet un gest que molts fa temps que li reclamàvem. Arriba tard? No ho sé. El temps ho dirà. Sabrà gestionar tot el què se li obra per davant? No ho té fàcil.

Sabrem tots plegats viure un procés congressual seriós, serè, amb debat, etc sense provocar més escàndols?

Això em porta a una altra reflexió: Esquerra és un partit petit. Un partit amb moltes responsabilitats, això sí, però petit. Siguem humils, si us plau. Que ningú es pensi que essent el president o secretari general d’Esquerra serà de facto President de la Generalitat. Mica en mica. I provocant estralls, això no ho aconseguirem. Som pocs, massa pocs encara, perquè anem pel món barallant-nos. Hem de sumar esforços.

Carod + Puigcercós + Ridao + Carretero + Simó + Bertran + Mill + Freixanet + Casals + Oliva + Argemí + Ferrer + Bosch + Culí + Sanz + Coca + Pujol + …per posar alguns exemples de tots els 10 mil militants d’Esquerra (em sembla que ara som aquest nombre) que hem de poder sumar, que entre totes i tots hem d’emprendre serenament aquesta nova etapa. 

Per últim, diria que la gent en general, vol solucions i polítiques de veritat. I quan sent a parlar de pugnes internes, resten credibilitat a aquell projecte. El nostre projecte i objectius són prou clars, a diferència de moltes altres opcions polítiques.

Fa ja uns alguns anys que vaig entrar a militar a Esquerra i a participar en la política activa (per dir-ne d’alguna manera) per contribuir a la seva dignificació. Esquerra, per a mi, ha estat sempre un partit prou digne. Mantenim-ho, si us plau.

  1. Després
    des resultats adversos d´ERC arreu del país, que ha suposat en relació
    a les anteriors eleccions estatals d´una pèrdua de més de 300.000 vots,
    és hora de fer reflexió. Elements: hi ha qui diu que la bipolarització,
    i i reduccionisme entre PP-PSOE, com no, que els mitjans afins de
    cadascun dels partits han accentuat, ja que ambdós els convé,han
    desdibuixat nacionalment les postures de l´independentisme polític dels
    8 als 3 diputats a les corts espanyoles. Elements: un atemptat amb
    ressó de declaracions de la filla de l´ex-regidor del PSOE a Arrasate,
    que no s´ha analitzat el valor sentimental que pot haver influit en el
    vot, quan va incrementar-se la participació, una bona campanya
    electoral del PSC-PSOE amb isatges simples o ells o el PP, la
    desmobilització per el fracàs estatutari de la gent més sobiranista, i
    la cada cop més sentit comentari que aquests de la cúpula d´ERC, que et
    sents dir “que s´han acomodat al poder i a la cadira”.
    Cadascú farà la seva valoració, i elements no en falten, però hi ha qüestions que s´obvien:

    No tenim un entorn mediàtic afí: els mass media defensen l´stablishment
    politic(PP-PSOE-CIU) i et solen treure quan desgastes a oponent politic
    afí del mitjà. Només cal veure el PSOEriódico, per veure com s´esplaia
    per dimensionar en clau de crisi ERC, quan un fet de acompanyar a
    marxar amb fets a tot un President de la Generalitat, com Pasqual
    Maragall, quin tracte minimitzador han tingut els mitjans
    pro-PSOE(PRISA, SER, GRUPO ZETA..) que en el cas de l´expulsió de Carod
    del govern prou que es van explaiar i que ara, apostaran per donar
    cobertura al candidat d´ERC que aseguri major comoditat de mantenir en
    les institucions el PSC que depenen de suport d´ERC. Cal estratègia
    nacional per construir mitjans de contrapoder, i ERC no s´ha cregut
    encara la XARXA REPUBLICANA
    de més de 300 blocaires( i no només els intitucionals) que té de
    militants d´ERC i JERC, perquè l actual direcció encara percep com un
    destorb o actua amb una certa supèrbia i obvia que som un partit
    assembleari i TOTES LES VEUS són necesàries per reforçar el projecte de
    l´esquerra independentista. Per quan el web oficial les recollirà
    linkant a tots/es plegats? El proper congrés hauria de tenir un espai
    propi pels internautes i blocaires militants, com un primer pas per
    rectificar i veure la militància de base com un valor i no com un
    destorb, com més d´un militant m´ha fet evident. Som 322 mitjans de
    comunicació a internet la XARXA REPUBLICANA.
    Per això des de la base promocionem bloc col.lectiu transversal,LA XARXA REPUBLICANA, que qualsevol militant d´ERC i és convidat a dir-hi la seva, en funcionament abans de presents eleccions del 9 de març.

    El problema més greu que té ERC és coherència politica amb els seus
    postulats, obert a una majoria social, que aglutini al 31% de persones
    que votaria a favor en un referèndum d´autodeterminació. Cal recuperar
    discurs ilusionador i traslladar-lo a les institucions. No es val dir
    una cosa perquè toquen eleccions i practicar una altra. Algú dirà
    dragon Khan? No, coherència. El primer tripartit, va ésser entès perquè
    tenia un contingut politic concret inapelable: regeneració política
    després de pactes CIU-PP i aire fesc a la genralitat i acord per nou
    finançament i reforma d´estatut. Es va intentar, vam ser coherents, a
    diferència de reventaestatuts com Zapatero-Mas, girant esquena al 90%
    del parlament. Es va consultar les bases, que hi vam donar suport i
    alguns que llavors érem consellers nacionals i vam donar suport unànim.
    Segon tripartit. Propostes naif que ni tan sols recuperava feina
    pendent del acord del tinell. Sensació de la societat que et sents dir:
    Els que manen a ERC estaven massa avesats i això de ser conseller i
    anar amunt i avall fa massa patxoca com per deixar-ho. Problema: No es
    va posar a votació entre la militància el segon acord , i això és
    l´error més greu d´actual direcció. I potser s hauria votat a favor.
    Però no ho varen fer. I crec que majoria abans d´un mal acord, que
    pactessin els traïdors de l´estatut retallat, en contra de la voluntat
    del parlament, i moltes de les coses que passen ara no haurien passat,
    perquè estar al goven en si i perquè si, no és garantia de res, si es
    renuncia als ideals mínims, com fan el naifisme ideològic de
    CIU-PSC.Desànim intern per pèrdua de coherència, i sensació d´abandó
    dels principis per la gestió institucional sense compromisos davant del
    propi electorat del segon tripartit que visibilitzi i justifiquin
    estada al govern, amb l´agreujant que els mateixos que estan al govern
    dirigeixen aparell del partit, i per tant per alegria del PSC-PSOE
    l´estada al govern congela politicament el propi partit, que només és
    calmat, com fan CIU-PSC, amb la designació de gent militant per fer
    tasques del propi govern i el més greu, l´espanyolista PSC-PSOE es
    percep com a no tant dolent entre propi electorat per la no-acció
    política institucional amb determinats aspectes . El mateix error que
    va fer CIU amb el PP davant la societat catalana. I la militància de
    base s´indigna , però treballa des de la base per evitar el desastre
    previsible, malgrat tot.L´elector ho percep i per contradiccions ja té
    els partits del sistema.Són eleccions espanyoles. Resultat:Ja el tenim
    el 9 de març que passem de 8 a 3 diputts, malgrat tenir un tàndem
    atractiu Joan Ridao i Joan Tardà a Circumscripció de Barcelona, per
    exemple.
    I ara, la premsa que no coneix suficientment dinàmica
    interna, ho planteja com diferències personals entre Puigcercós i
    Carod, que casualment, practiquen el bipartidisme que hem patit
    PP-PSOE: tapa debat que es vol obviar. Hi ha altres possibilitats que
    són Carretero i Uriel bertran. I perquè altres possibilitats no es
    puguin treballar el territori, el més convenient, ja que sector oficial
    ha fet centenars d´actes per la campanya , fem-lo al juny. I si pot
    ser, a València, que reduim afluència de majoria de militància. Que
    cadascú tregui les seves conclusions. I algú no s´enrecorda que al
    Congrés de Lleida, tant Puigcercós com Carod estaven d´acord en
    eliminar RH d´ERC, ésser un partit assembleari, única garantia que la
    voluntat de les classes populars del catalanisme sempre tinguem un
    partit parlamentari que escolti la gent i que eviti endogàmies internes
    i de regeneració nula com pateixen partits tradicionals com PSC-CIU-PP,
    hàbits de dirigisme i control orgànic?
    Alternativa? Coherència
    ideològica. Unitat dels corrents del partit a treballar per ERC en ve
    del país per afrontar un referendum proper d´autodeterminació. I
    recuperar el discurs social, abandonant derives liberals pròpies de
    partits de dretes com proposar rebaixes d´impostos. Per això ja hi ha
    CIU-PP que menystenen els que menys tenen. I recuperar la R de
    Republicans amb orgull. Sóc partidari de renegociar acord de govern a
    la Generalitat, com a mínim amb allò que va aprovar militància,i la
    mateixa IC i PSC, el pacte del tinell, i desplegar-lo. Que no volen?
    Demostració que ens volen fagocitar de la mateixa manera que li va
    passar ERC amb pactar amb CIU per fer Heribert Barrera President del
    Parlament. Que pacti els traidors de l´estafatut(PSC-PSOE-CIU) el seu
    desplegament, si tenen nassos de pactar. I al temps per tenir majoria
    social ERC. Coherència i paciència. Les contradiccions, les han de
    tenir els altres.
    Tot està per fer, tot és possible, de nosaltres
    depèn. Debat obert per parlar amb claretat i reformular per esdevenir
    no com els altres, sinó l´esquerra independentista, a l´oposició , al
    govern i a la majoria social, que no ens subordini ni a PSC,PSOE ni a
    CIU, la centralitat és la coherència d´ésser un mateix, que al temps,
    té el premi merescut. Rectificar és de sabis i ens ha d´unir construir
    per esdevenir una majoria social a les properes eleccions al Parlament
    de Catalunya i recuperar el pes politic perdut en aquestes eleccions i
    marcar de nou l´agenda polític del país i marca l´agenda politica de la
    resta de forces politiques. Entre tots/es ho aconseguirem.




    0
    comentaris

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!