Isaac Peraire Soler
Quan surt el sol, surt per a tothom, sense preguntes ni privilegis...
Ja fa uns quants dies que estem vivint un bon espectacle entorn l’aigua. Comentaris inoportuns, declaracions fora de lloc, decrets, manifestacions, posicionaments, arguments de diferent caràcter… Bé, veiem de tot, i a tots nivells: estatal, nacional, comarcal, local. Ara, però, ha plogut i molt -serà veritat allò de Sant Pere Regalat?-. Segueixen arribant a Barcelona vaixells carregats d’aigua (clar, han de complir contracte…) i el transvassament de l’Ebre segueix estant a debat.
Veia amb escepticisme la construcció d’aquesta canonada. La realització d’aquest transvassament em semblava una aberració, però amb l’argument que s’havia de trobar una solució immediata per l’àrea de Barcelona, doncs mira, podia arribar a entendre-ho una mica, ficant-me a la pell dels que governen (o ho han de fer). Ara (com abans), però, és més que evident que aquesta construcció deu respondre a altres interessos. Sembla que amb les reserves que ja tenim, podem arribar fins que es posi en marxa la desaladora del Prat. Per què doncs hem de construir la canonada? (hi ha més…)
* La foto: Riera de Merlès. Segueix llegint, que arribaràs a més interessants fotos i vídeos.
Al mateix temps, el Conseller del ram, el Baltasar, penso que no li queda més remei que plegar. S’ha perdut en aquest país una mica la cultura de dimitir si una cosa no surt bé. I aquest senyor li ha sortit tot al revés i, fins i tot, ara li fa nosa la pluja. Sr. Baltasar, plegui. El què faré ara és ficció, però no imagino un conseller d’ERC al capdavant de la Conselleria de Medi Ambient, ja faria dies que l’haurien obligat a marxar.
Canviant radicalment d’àmbit, ahir vaig anar a la Riera de Merlès (com sovint faig). Allò sí que és un espectacle! Sentir com cau l’aigua amb aquella intensitat satisfà, dóna unes sensacions difícils de transmetre. És un gust veure com on a l’estiu et tires sense problemes, ara no ho podries fer perquè baixa massa aigua.
Clicant aquí podreu veure algunes fotografies, i uns petits vídeos. Un d’espectacular d’aquest diumenge, quan la Riera baixava a nivells extraordinaris (gràcies Ester i Gerard pel vídeo!).
Ara bé, que el debat no s’aturi. Gràcies a les pluges tenim aigua, però no podem aparcar el tema del seu ús, perquè tal i com sembla que ara la recuperem, ja tenim experiències que ens diuen que tornarem a perdre-la. Fem-ne un ús racional i responsable.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
L’aigua com a recurs esdevé un bé escàs com els diners. I canvia la paraula aigua per diners per un altre bé encara més escàs com la financiació e inversió.
L’aigua és necessaria fins i tot per al conreu del biocombustibles i reduïr les emissions de CO2 en un 70 % per el canvi climatic que a la vegada comporta sequeres més perllongades i el desglaç polar amb l’augment del nivell de l’aigua salada del mar a les zones costaneres i deltes actuals dels rius.
Hola Isaac,
Jo també aquest cap de setmana he aprofitat per apropar-me a la riera, i com tu, m’hi deixo caure de tant en tant. Sempre m’ha transmès un munt de sensacions i evidentment quan baixa l’aigua d’aquesta manera es multipliquen per mil. Jo també vaig fer unes quantes fotografíes (que ja penjaré), però les teves imatges parlen per si soles.
Un petó!!
Ho dius prou ben clar, a un dels vostres us l’haurien fet plegar ja fa dies…
Al meu país la pluja, no sap ploure.
L’aigua és l’energia més renovable i sostenible, per tant cal aprofitar-la al màxim sense abusar i crear una xarxa d’autovies de l’aigua europea, d’interés general i ecològic alhora.
L’aigua és renovable i sostenible que qualsevòl altra xarxa, que la pròpia xarxa de carreteres, que les xarxes de ferrocarrils, que les xarxes d’aerports, que les xarxes de comunicació i radioelèctriques, que les xarxes d’enèrgies de centrals nuclears o térmiques, que les xarxes de gaseoductes o del petroli, …
Cal una xarxa d’autovies de l’aigua que serveixca per a regular els fluxes d’aigua i des del respecte als cabdals ecologics, on es puga regular alhora de forma preventiva en època d’inundacions i desbordaments com tractar d’aprofitar-la en temps de sequera i crear energia renovable hidroèlectrica.
I tanmateix aprofitar l’aigua dolça per a que a través de l’activitat humana creant una interacció més positiva amb el medi, i tanmateix amb el cultiu de l’arboricultura i silvicultura per a frenar la desertització, per interactuar en el clima i frenar la deforestació dels darrers pulmons verds alhora, que són els que reciclen les emissions contaminants de CO2, el calentament global, el desglaçament dels pols i l’augment del nivell del mar a nivell global.
Al igual que una intervenció positiva de la mà de l’home ha estat beneficiosa en la gestió addient i racional dels recurs de la silvicultura i dels boscs en general ajudant al seu manteniment i a evitar alhora incendis forestals o amortiguar altres desastres naturals entre altres com els de paliar la fam i la gana.
N’hi ha qui és en contra de les xarxes i autovies sostenibles de l’aigua i alhora vol afavorir les guerres de l’aigua, com hi puguen hi haure del petroli, pel gas o quasevol altra qüestió.
Paradoxal, cal allunyar-se de la demagògia barata.
Com al Ebre i els recurs marins del delta podrien decaure més apressa sense cap transvassament selectiu.
Ans al contrari si es cerca una interacció positiva de l’home al igual que als boscos i les zones rurals amb una actuació selectiva de la madera i els recurs naturals es pot fer el mateix amb les autovies i xarxes de l’aigua que ajuden a evitar un major increment del CO2, la deforestació i el canvi climàtic.
Lluitar contra el canvi climàtic també és interaccionar amb el medi de forma selectiva i més positiva amb l’activitat humana.