Isaac Peraire Soler
Quan surt el sol, surt per a tothom, sense preguntes ni privilegis...
Esquerra va obtenir a la jornada d’ahir uns dolents resultats. Així ho van assumir els màxims representants. Després de l’orgasme comunitari viscut fa quatre anys, quan la conjuntura va propiciar un augment de l’històric solitari diputat fins a vuit a la bancada del Congreso, ara el retrocés ha estat notable, i la davallada a tres és un cop important. Suposo que les crescudes sense mesura no són bones, però tampoc ho és el no manteniment d’aquest creixement. La formació a la que milito no ha sabut aguantar l’èxit assolit. No hem sabut tots plegats consolidar el gran pes necessari a Madrid per poder exercir pressió als espanyols, malgrat obtenir els segons millors resultats de la història.
La més que comentada bipolarització és una causa d’aquest resultat. Però jo no la tindria com a principal excusa, perquè la bipolarització també va ser clarament a l’ordre del dia a les eleccions de fa quatre anys. Ara, però, molts dels votants independentistes, catalanistes i d’esquerres, no han cregut que fos important votar Esquerra. Esquerra no ha sabut rentabilitzar la feina feta al Congrés, que ha estat molta.
El PSC, per la seva banda, ha sabut fer una campanya que ha captivat. Una campanya amable, agradable. Amb una candidata que ha caigut simpàtica. Noia, jove, riallera. Ha vengut bé el producte.
A Prats de Lluçanès i al Lluçanès en general, segueix una mica la mateixa tònica que a nivell de Catalunya. El vot a la por que tornés el Partit Popular (sumat al desencís d’Esquerra), ha provocat un vot important cap al PSC, assolint resultats molt més que satisfactoris. A Prats ha tornat a ser segona força, aconseguint 403 vots (39 vots més que el 1996, quan el PP va guanyar a l’Estat). CiU, amb gran vot fidel, ha tret 684 vots (poc, però segueix en una línia descendent), Esquerra baixa fins a 241 (fa quatre anys eren 543, i vuit anys enrere eren 179 -allò que dèia del creixement desmesurat). el PP es queda amb 100 (déu ni do) i ICV en treu 48 (puja de 22).
(hi ha més…)
A la foto: La presidenta d’una mesa electoral a Prats, votant.
Així doncs, s’obre un període amb diferents fronts oberts, sens perdre de vista que eren unes eleccions al Congrés, en clau més espanyola que mai (o tan espanyola com sempre).
– El PSOE guanya gràcies al PSC, una altra vegada. Aquest partit ‘català’ té un paper clau, i haurà de saber com juga les cartes que té a les mans. Catalunya li exigeix i exigirà fermesa. Encara que depèn com, penso que ja veurem què passa, perquè els seus diputats a Madrid han estat quatre anys votant a Madrid en clau diferent a la que els diputats del PSC votaven a Catalunya, i mira, han tret els millors resultats electorals de la seva història.
– Fracàs de Rajoy: tot i que augmenta vots, no ha aconseguit guanyar. Té un mapa difícil. Veurem què passa amb Acebes, Zaplana, Gallardón, Rato, Aguirre, Matas, Piqué, i tota la gran plana major popular que ha aguantat quatre anys de forma provisional el suposat líder popular. Ara, que ja saben que ha perdut dos cops unes eleccions, veurem què passa. Ahir, malgrat tot, va sortir al balcó de Gènova gairebé com si hagués guanyat. L’enfrontament bisceral amb el què ha plantejat la campanya el PP, ha provocat la victòria socialista, gràcies, com he dit, a Catalunya. Aquesta estratègia els ha sortit bé a les espanyes, i a València o Múrcia, però no els ha estat suficient. Hauran de revisar si l’anticatalanisme els va bé, o no.
– Esquerra: ha de reflexionar. Ha d’assumir que ha tret uns mal resultats, però que això no és l’enterrament de res. Aquest partit té un projecte clar (m’atreviria a dir que és l’únic partit amb un horitzó palpable, amb uns objectius pel país i per la seva gent). El problema és l’estratègia a seguir per assolir aquests objectius. Amb tranquil·litat, i espero que amb molta serenor, debatrem aquesta estratègia. Desitjo que no hi hagi estralls, seria un greu error arribar a desmuntar alguna cosa (ho dic pensant en les corrents internes). Cal sumar i anar fent créixer aquest espai independentista i d’esquerres. El meu germà em diu: “veus, aneu donant suport als socialistes!”. Segurament té raó, però repeteixo que s’ha de tenir en compte que són unes eleccions espanyoles i, per tant, parteixen amb avantatge. També Esquerra havia donat suport als socialistes abans de les eleccions al Parlament de Catalunya, i va saber aguantar els resultats.
– CiU: Lluny també dels seus màxims resultats (Roca in memoriam) ha augmentat un diputat. Té un vot molt fidel, i s’ha tornat a demostrar. Ara bé, són un partit espanyol. Només s’ha de tornar a escoltar les declaracions de Duran i Lleida d’ahir a la nit. Va dir unes quantes vegades que eren el partit central en política espanyola. I una cosa que haurien de començar a mirar, és que han de fer sortir sempre Jordi Pujol a la foto… Crec que CiU ja té gent preparada per poder acabar de jubilar l’expresident.
– Al País Basc s’obre també un període (novament) d’incertesa. El PSOE amb més força que mai, torna a tenir sobre la seva teulada la responsabilitat de solucionar o avançar en la solució del conflicte basc. Coneixent (més o menys) a tots plegats, m’atreviria a dir que som lluny d’aquesta resolució. Per altra banda, l’atemptat de divendres (hi veig fantasmes) ha afavorit la victòria socialista.
– Izquierda Unida ha de fer alguna cosa. Ha tocat fons. Lluny queden els fantàstics 21 diputats liderats per Anguita. Ara s’han convertit en un de sol. Espanya és avui més bipolar que ahir.
En fi, ara mentre estava escrivint això, m’adonava malauradament de l’espanyols que som. I les eleccions viscudes ahir ens en fan una mica més. Al mateix temps, sóc dels que crec que hi hem de participar, allà és on es cou i deicideix la immensa majoria de coses, per tant, no en podem quedar exclosos. El dia que la gran majoria dels diputats que Catalunya i els Països Catalans hi aporten es declarin independentistes, llavors la cosa començarà anar seriosament.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Peraire, mentre aneu a Madrid no fareu res. Heu decebut la gent que volia lluitar i que eren el vostre principal actiu. Si ERC vol la independencia ha de saber que aquest es un proces molt conflictiu i que s’ha de comptar amb la gent que té més fe en el país. Heu decebut aquests per guanyar la gent tebia fent-vos el tranqui governant, etc., i aixi no s’avança.
S’avança fotent els pebrots sobre la taula. Mentre aneu a Madrid esteu perduts. Es tracta de no col·laborar amb Espanya. Des de quan una nació oprimida vol influir a la metropoli de l’invasor? No s’ha vist mai a la historia d’Europa.
Heu pujolejat, i per tenir una segona CiU, ja no cal. I heu donat suport a l’eix dretes-esquerres, i si domina aquest eix, vosaltres no sou necessaris, no aporteu res, amb el PSC n’hi ha prou.
El que em sorprèn Peraire és que haventhi tanta gent que us ha avisat d’aixó en aquests darrers anys, us hagueu fet el sord amb obstinació. Ho heu pagat car i li pagareu encara mes perquè ara aneu de perdedors, heu malbarat un espai i una il·lusió i mentre no vngui gent nova (Laporta, Lopez Tena…) el sobiranisme no aixecarà el cap.
Errors que heu fet? A Madrid, catalunya no hi te res a fer, la salvacio es a dins de Catalunya. Un altre error, vau impulsar la guerra civil contra CiU, deixant de banda que l’espai sociologic que vota ERC i CiU es el mateix, les mateixes families, les mateixes cases, i aixo es la sentencia de mort del sobiranisme. Heu portat el malviure a la bona gent que votava CiU i ERC afavorint un enfrontament que ells son els primers que no han entès.
Mentrestant el PSC es partia de riure de veure com en sou de curts. No entenen que els ho poseu tan facil.
Peraire, escolta bé, anar a la independencia no es fer pistes esportives, ni donar subvencions, anar a la independencia vol dir lluitar, afrontar el conflicte, afrontar un combat dur, Millorant la qualitat de vida de la gent no avanceu cap a la independencia. No veieu que la gent vota per sentiments i no per pistes esportives? Tan cecs esteu? Tan savis us heu pensat que sou?
ERC se l’ha fotut això és clar, però també ho és que fora del 2008 (una cojuntura molt especial) mai havia tret 3 diputats des del 1977. No es pot menysprear tampoc això.
En tot cas, penso que cal tenir calma amb l’anàlisi dels resultats. ERC va rebre molt de vot el 2003 i el 2004. I, molt de vot, vol dir vot divers i plural: veig que alguns es pensen que ERC ha perdut per haver-se “moderat”. Sí i no. També hi ha molta gent que ha passat a votar PSC-PSOE perquè creuen que ERC és massa eixalabrat, poc fiable i massa radical.
Així que, una cosa és el que “ens agradaria que fos ERC” i l’altra la realitat de la gent que vota un partit. I quan et voten 600.000 ciutadans, és evident que no són pas tots del rotllo, superadicals i superconvençuts. Molts, són gent normal que ara voten això i després voten allò i passen de manis, drets a decidir, etc.
Benvolgut Isaac,
Ja saps que no compartim moltes de les línies polítiques a prendre i per això no compartim opció política. En el moment actual cal tenir clares algunes coses. I d’altres no fer veure que no hi són.
ERC ha fet una opció, i aquesta ha fracassat, des de la perspectiva de voler ocupar l’espai de CiU. Però també, perquè no ha estat capaç de crear una alternativa nacional -sí, nacional, de tot el país, els Països Catalans-. Ha fracassat en voler fer passar models alternatius per alternatives institucionals -desenvolupament econòmic, intervenció en el territori, política institucional, política lingüística…-.
Curiosament, reprodueixes el discurs dominant davant d’un atemptat com el del divendres, i avui també ho fas obviant el resultat de la proposta de l’esquerra independentista basca per l’abstenció -prop de 185.000 vots-.
ERC ha volgut ser un més en la política estatal, des d’una perspectiva catalanista i ha fracassat. Perrò l’estat pot estar interessat en recuperar ERC, és un filtre claríssim a la possibilitat d’un procés de trencament de l’estat. De cara al 2014, encara els pot interessar que us recupereu. El preu? Que no hi hagiu procés d’alliberament nacional. I acceptareu. Hi teniu massa interessos. I si alguns no ho creieu així, us tocarà replantejar-vos aquesta opció. Espero que així sigui.
Apreciat Isaac,
Tal i com et dic sempre, en certes coses estic d’acord amb tú i en d’altres no puc estar-ne.
PSOE-PSC: Estic totalment d’acord amb el que dius referents a PSOE i PSC.
L’únic que destacaria és que crec que hi ha un segment de la població el qual vota el partit que hi ha a la Generalitat. Suposo que per conformisme. Per això crec que el PSC ha aconseguit els millors resultats electorals de la seva historia.
Referent a la seva campanya electoral crec que efectivament, ha set molt bona.
PP: No penso que aquestes eleccions hagin set un fracás total per el Partit Popular, ja que són molts els vots que segueix sumant practicant el tipus de política que practica.
Em segueix posant la pell de gallina, quan veig els resultats que ha obtingut el Partit Popular.
M’horraritzen aquests resultats.
ERC: No estic d’acord amb el que exposes d’esquerra. Crec fermament que ERC ha recollit el que ha sembrat, com tots els partits polítics, però ells més que cap altre.
Crec que paga el fet de pactar amb PSC de la mateixa manera que els convergents van pagar a les eleccions de la Generalitat la brutal Campanya electoral que van fer, i haver pactat amb el PP.
El que a mi em transmet ERC no es precisament el que exposes. No em transmet seguretat, sinó tot el contrari.
A la Generalitat, són com xaiets, no diuen res, i crec que el fet d’haver tingut tant afany de poder és el que els ha fet obtenir aquests resultats.
Respecto la teva opinió al 100% però t’he de dir que no estic gens d’acord amb tu.
CiU: Estan molt lluny d’on eren, però crec que els resultats que han obtingut no deixen de ser uns bons resultats.
Crec que la campanya que han fet ha set bona, almenys molt millor que la que van fer per les eleccions de Catalunya.
Pel que fa al fet de que hagin de treure Jordi Pujol, no tinc res a dir-hi, a cas el PSOE no treu a Felipe Gonzalez?
Estic del tot segura que si ERC haguès tingut un lider polític el qual fos capaç de mobilitzar a molta gent no el deixarien a casa.
Crec que CiU ha de fer un canvi radical per tornar a ser on eren.
Com a conclusió general només puc dir que per mi el fracás més gran que hi ha hagut en aquestes eleccions ha set la falta de pluralització del procés electoral. S’ha centrat tot en els dos partits, i aixó no és només és negatiu per Catalunya sinó per Espanya en general.
Ha set un redota pels mitjans de comunicació públics i per la societat en general.
Un cop més no puc evitar allunyar-me de la política i no sentir-me representada per cap grup. Crec que falten líders, falten oradors, falta modernització, i no només a les Espanyes sino també a Catalunya.