Isaac Peraire Soler
Quan surt el sol, surt per a tothom, sense preguntes ni privilegis...
Just aquesta setmana vaig retornar un treball de recerca de batxillerat que ja fa dies que vaig llegir sobre la publicitat sexista (“Publicitat i gènere: el tractament de la imatge masculina i femenina en el discurs publicitari”). Just aquesta setmana s’han vessat lletres sobre la visita del president francès Sarkozy a Madrid; bé, sobre la seva senyora. Ella va ser l’autèntica protagonista, encara que a la capital hi anava com a senyora Sarkozy, no com a Carla Bruni (tot i que crec que té prou identitat pròpia). L’altra protagonista, la Letizia.
Una de les coses que em semblen més preocupants, o que em fan ballar més el cap, és que elles assumeixen aquest rol amb tot orgull i tranquil·litat. El rol de ser les dones de XX, d’haver d’estar guapíssimes i molt arreglades per a satisfer l’opinió pública, de només posar bona cara davant les càmeres. (hi ha més…)
I això afecta, malauradament, a alguns sectors de la societat que s’emmirallen en elles. Encara que no ve pas només d’aquesta foto (que encapçala el post) que tinguem una societat majoritàriament (?) sexista. Una foto que ahir el Periódico (per exemple) dedicava dues pàgines a donar el resultat de la pregunta de si és sexista o no a personalitats catalanes. I hi havia molta diversitat d’opinions. La que sortia molts cops, era que això no hauria d’ocupar pàgines, però no s’estaven adonant que responent a la pregunta contribuïen a omplir les pàgines. Com jo en aquest post. Que crec que no se n’hauria de parlar d’aquesta ditxosa foto, perquè no és notícia, però vaig i la penjo! Ai las!
Ah, sense voler engaltar aquí un comentari que pugui ser titllat de sexista (podria), deixeu-me dir que realment la Bruni fa molt goig. I la Letizia… també, però no tant.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
A vegades penso que les coses no han canviat tant com ens agrada pensar i creure. Passen els anys i les persones mantenim una estranya facilitat per acceptar el rol que suposadament ens pertoca sense masses queixes.
Bé, ara potser he generalitzat molt… Però ja se sap, las meigas no existen pero de haberlas haylas…
parafrasejant el periodista Toni Bolaño [dimarts al vespre a 59″], un és un cul reial i l’altre és un reial cul!
vols que t’expliqui un secret? m’acabo de de desestressar molt molt i moooooolt!!!!!
que vagi bé demà!!!!
si tens cinc minuts al pont, m’ho expliques i t’ho explico?? jeej
salut!
Holas Isaac,miratu aixís, si en contes de neixer a cal peraire, u haguesis fet a la zarzuela ara serías El Principe Isaac de la disnastia de los Borbones.
jejejejejejeje.
Una abraçada.
Masclisme pur i dur.