El romaní ja brillava a fons pels volts del Soler -igual que a molts llocs-. Les erugues (processonària del pi) voltaven per tot arreu. Les formigues començaven a treballar. El sol ho animava tot plegat. I alhora, amb una temperatura més que agradable. M’encanta el fred. Em molesta la calor. M’agrada el sol. El què estava fent era massa escaient per ser realitat massa dies…
Però bé, el camp agraeix la forma que aquesta pluja el remulla. El blat, l’ordi… la collita de l’estiu, en definitiva i de moment, pinta bé. Ja se sap però que els pagesos, igual que tothom, no podem estar sempre contents del tot.
El més vistós (romaní, erugues, formigues) però, sembla que ha fet un pas enrere. I és que sovint ens hauríem de repensar dues vegades els passos endavant que fem. Potser caldria esperar-nos una mica, veure-les venir. O no. Fem-los i, si un cas, ja tornarem enrere. Depèn. De fet, el romaní després de la pluja tornarà a ser igual d’esplèndid o més! Les erugues també en treuran rèdit, segur! I les formigues, tindran més possibilitats d’èxit!
En fi, sóc dels que penso sempre: GAS i ENDAVANT! Si avances una mica, tot això que tens!
* La foto es veuen erugues, al camí del Camp dels Timons, tot passant pel costat del Camp Gran. Al fons, es veu el sol que fèia. És del dia 19 de març.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Ets tant profund quan vols… :,)
Jejejej
Vinga, com tu dius: gas i endavant!!!
Petó
oooh quines eurugues………….!
blat, ordi, les collites de l’estiu…aii que poden canviar les coses, esperem que no.
gas i endevant, xDD i no diguem blat fins que no sigui al sac i ben lligat!!!!
jejeje
ens veiem!!!;) i saluda eeh!
Elisenda
Que potser escoltaves “Els Pets” i t’has inspirat? El títol del post m’ha gravat la cançó al cap!