A Salvem els mots (Rosa dels vents, 2021), Jordi Badia i Pujol, cap d’estil de Vilaweb, posa l’atenció –com ja han fet fa poc d’altres autors– en el lèxic. I el resultat és un llibre fascinant. “Per a tots els públics” i “optimista”, com el defineix ell mateix en la introducció, entre d’altres raons –diu– “perquè és un llibre contra la substitució: la substitució de les paraules i de les construccions, que també és, al capdavall, la substitució de la nostra llengua i, més enllà, de la nostra cultura i de la nostra manera determinada d’ésser al món”.

Una qüestió en què els mitjans de comunicació tenim especial responsabilitat, perquè –com denuncia en la introducció, curta però intensa–, entre d’altres conseqüències, els mitjans “han contribuït, dissortadament, a esborrar la diferència de registres, de manera que avui en molts texts o discursos observem una barrija-barreja de formalitat i informalitat”.

El llibre l’estructura en dues-centes fitxes, cadascuna d’elles dedicada a un terme o expressió sinònims –o aproximadament sinònims, per la curosa atenció que posa en els matisos com a bé a preservar–. Els títols de cada fitxa es componen de dos mots o expressions, la primera de les quals malda per ser la que tindrà garantida –si els parlants no ho evitem– la pervivència, mentre que la segona és aquella que està en clar retrocés i procés de substitució. Sense que cap de les dues estigui marginada per la normativa.

Com ara –i ho aporto, és clar, a manera d’exemple, entre les que m’han agradat més– aquestes:

Contra el que podria semblar pels títols, la majoria de les fitxes no es limiten a comparar les dues paraules referents. Sinó que, a partir de cadascuna, i d’una breu història seva (la majoria depenent de la mestria de Coromines i Alcover-Moll), l’autor s’enfila per un reguitzell de sinònims, paraules derivades o compostes i matisos. De fet, Badia i Pujol és molt de matisos i li agrada qualificar –i no li manquen exemples– el català com una “llengua que fila molt prim”.

Vegeu, per exemple, els matisos subtils amagats en aquests quasi sinònims que remarca amb les expressions a prendre el pèl>aixecar la camisa, les “maneres de dir ‘enganyar’”, que diu ell: aixecar la camisa, fer beure a galet, engalipar, ensarronar, ensibornar, entabanar, rifar-se i passejar-se.

Un component important de cada fitxa és la inclusió de nombroses mostres extretes dels autors més diversos de la nostra literatura nacional. Hi ha fins a un total de 285 autors, de la majoria dels quals en fa més d’una citació (nou en el cas de Verdaguer, onze en el de Carner o deu en el del rei en Jaume). L’obra clou amb un llistat d’aquests autors i dos índexs que val la pena remarcar per la seva utilitat: un de mots i locucions, i un altre de frases fetes, refranys i altres expressions.

Si voleu completar aquest article podeu consultar l’entrevista que li va fer Assumpció Maresma per a Vilaweb arran de la publicació de Salvem els mots. A banda de ser cap d’estil de Vilaweb, Jordi Badia i Pujol és col·laborador habitual del diari digital i manté un bloc el contingut d’una sèrie d’articles del qual –segons explica– va ser l’origen del seu llibre. El podeu trobar aquí.

Aquesta ressenya del llibre de Jordi Badia i Pujol ha estat publicada per mèdia.cat, l’observatori crític dels mitjans que impulsa el Grup de Periodistes Ramon Barnils, el 24 de setembre del 2021.