ERC ha decidit facilitar el debat de pressupostos del govern de PSOE/Podemos al Congrés espanyol dels diputats. Res de nou sota el sol. Algú creia que farien al contrari?
L’excusa és ara que han pactat no se sap ben bé què, perquè uns (ells) diuen que alguna cosa i els altres (PSOE/Podem) que encara no hi ha res lligat.
Només calia escoltar què va dir el ministre del govern del rei-emperador Miquel Iceta després del pacte sobre les quotes de català, gallec i basc a la llei de l’audiovisual. Això és, que millor que quotes seria que si la indústria que si bla, bla, bla…
Sigui què sigui tot plegat, això de les quotes que sembla que han de salvar la llengua nostrada, crec que s’hi han posat per ben poc. ERC, ja convertit a l’abans nefanda política del peix al cove, s’acontenta ara amb peixet al cove, cada vegada més buit.
I va el molt honorable president autonòmic de la Generalitat, Pere Aragonès, i arenga els cadells del partit elogiant-ne la saviesa (dels joves) per haver contraposat aquesta estratègia amb la “d’aquells que l’any 2006 defensaven l’Estatut retallat i que avui venen a donar lliçons d’independentisme”.
Argument miserable. Patètic. Mentre des d’ERC ens venen que cal “ampliar les bases de l’independentisme”, Pere Aragonès ens ve a dir que els suposadament “conversos” (diríem que aquella colla de Junts i qui sap si també el president legítim, Carles Puigdemont) no tenien dret a canviar d’opinió i que no són benvinguts a les files de l’independentisme. És que no era cert allò de com més serem més riurem?
Com si, entre els qui han passat a incrementar les files de l’independentisme no hi hagués gloriosos noms del ja vell PSC com –per citar-ne només un– l’Ernest Maragall, cap de files d’ERC a l’Ajuntament de Barcelona.
Personalment, com que sóc tan independentista i de fa tant de temps que vaig votar –i cridar a votar– “No” a la nefasta Constitució espanyola del 78, no em sento al·ludit. Fa massa temps, ai, que em vaig convertir.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!