Publicat al bisetmanari HORA NOVA el 23 de setembre de 2008
Si ja prou patien els ajuntaments per poder fer coses, més ho noten ara que no tenen ni un ingrés per llicències d’obres. Si fins ara depenien de l’habilitat de l’alcalde en moure’s i picar portes, més els costarà amb els calaixos buits, poder tirar endavant qualsevol projecte.
Sentia l’altre dia en una inauguració d’un centre social i cultural que si Catalunya tingués el sistema de finançament similar al concert que tenen al País Basc i Navarra, d’aquell edifici se’n podrien fer 2,3 més. Un exemple prou clar que evidencia la necessitat de tenir un sistema de finançament digne. Això en un context econòmic normal però en la conjuntura de crisi que vivim en aquest moment, la situació es complica per tots els ajuntaments i pel país en general. Fora d’aquí el govern espanyol està preparant els pressupostos pel 2009. Els partits catalans, amb prou força per aturar-los condicionen el seu vot al nou model de finançament, amb el permís d’en Saura. Però amb l’habilitat que caracteritza al president Zapatero, de seguida han vist que ni tan sols hi haurà debat. El PSOE incompleix sense que se’ls caigui la cara de vergonya l’Estatut vigent i l’anterior. L’objectiu és el màxim suport als comptes de l’Estat i si això ha de retardar la negociació dels números de la Generalitat, un any de coll que tindran per seguir marejant la perdiu en aquesta qüestió. I mentrestant què? Mentrestant, seran els catalans qui ens haurem d’estrènyer el cinturó, pagar religiosament els nostres impostos i veure atònits com una vegada més una part important dels nostres diners es destinen a millorar els serveis de les comunitats autònomes que tenen una renda per càpita més baixa sota la màxima del principi de solidaritat amb el qual podem estar d’acord però sempre i quan això no ens resti posicions a nosaltres en termes de qualitat assistencial, educació, infraestructures i tot allò que estem acostumats a denunciar de la mateixa manera que estem acostumats a què no ens escoltin. Que el 72 per cent dels catalans creguin que l’actual sistema de finançament els perjudica és molt simptomàtic del grau de consciència que hem agafat tots plegats de com de millor podríem viure amb un finançament just. És paradoxal però que a fora de Catalunya aquest sentiment no hi sigui. I és que segons aquest mateix estudi fet per l’Institut Noxa per la Vanguardia, gairebé la meitat dels espanyols consideren que l’actual sistema beneficia clarament Catalunya. Embolica que fa fort. Molts interessos s’alimenten d’aquesta “desafecció” de Catalunya envers Espanya i a la inversa. I de la crisi, no sé com ens en sortirem… cadascú com pugui. Una vegada més seran les empreses que mantindran el país dempeus perquè si de la classe política ens hem de refiar estem sentenciats.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
el trist era que els ajuntaments haguéssin de tirar de les llicències d’obres per tenir caler. Així d’encimentats (i igual de buits entre setmana) estan els pobles de catalunya.
Pel que fa a l’empresariat català no dubto que aguantarà el país, sobretot a base d’explotar més els assalariats i minimitzar la reducció del benefici, però llavors ja em perdo amb el concepte de país.
Ara toca guardar les peles sota el rajol i racionar les despeses. Però d’això no en dubto que ens en sortirem com tantes altres vegades; i aquells que ens diuen “tacaños, insolidarios y muy suyos” ja s’ho trobaran.
Salut!