“Evo, la nostra joia també és gran: la Pàtria de Bolívar i de Sucre comença la nova i definitiva batalla per la dignitat i per la sobirania, i la gran família dels pobles troba en la teva Pàtria una nova raó per afirmar la causa de la humanitat i per negar la falàcia neoliberal del fi de la història. És temps de refundació a Bolívia: és un nou inici de la història”. És un dels fragments de la carta de felicitació per la victòria electoral que Hugo Chávez ha enviat a Evo Morales, que posa de manifest la germanor dels pobles d’Amèrica i que ajuda a entendre el moment tan determinant i engrescador que viu el continent. “Més de 500 anys han hagut de passar perquè un Aymara fos electe president de la nació que va ser i és filla predilecta del Libertador”. Chávez, en un altre passatge de la carta, es mostra convençut que ara es compleix una de les profecies de Túpac Catari, quan abans de morir, el 1781, va sentenciar: “Tornaré i seré milions”. Túpac Catari ha tornat. Han tornat milions de Túpac Catari. Tot i el context mundial i la cada cop major arrogància de l’imperi a Amèrica es gesta un nou moviment que apropa més que mai els seus pobles a l’emancipació. Un procés que des de tots els racons del món hem d’adjudar a convertir en èxit. La revolució bolivariana s’escampa com una taca d’oli.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Espero que en Morales no sigui com en Chavez. Com a minim ha guanyat unes eleccions, no se perque barreges dictadors amb democrates.
Per cert, a quin imperi et refereixes? Qui mes puteja Bolivia son empreses espanyoles (amb participacio important d’empreses i entitats catalanes) mes que els nord-americans (l’administracio Bush passa mes de Sudamerica que les anteriors. Estant massa ocupants fent el pallus a l’Iraq…).