Coca de recapte
El bloc de Ramon Farré Roure
Per la vostra culpa, per la vostra màxima culpa
La culpa de l’ínclit Rodríguez Zapatero, la del seu govern i dels governs amics del President del Govern. Per causa de la seva inacció, incompetència i aversió absoluta a dir la veritat, els ciutadans espanyols i catalans les passaran magres.
Varen negar la crisi, varen esperar que passés la tronada, varen veure “brots verds” on ni brots havia, varen pronosticar massa vegades que la recuperació estava a tocar, varen gastar com posseïts i no varen fer res.
Esperaven que l’economia mundial es refés, varen confiar, i presumir, de tenir un deute públic baix en relació a altres economies, de manera que, sense fer res i gastant les reserves, la crisi passés de llarg.
Varen fer el que no tocava: gastar en xecs i regals indiscriminadament, arreglar voreres a crèdit amb el Plan España, posar funcionaris sense cap criteri (80.000 la Generalitat de Catalunya tripartida en sis anys), aprovar lleis sense preocupar-se pel cost d’implementació.
I no varen fer el que corresponia: estalviar, facilitar el crèdit a les empreses, reformar el mercat de treball, invertir en innovació, desenvolupament i infraestructures creadores de riquesa.
No varen fer cas de les veus sensates que avisaven que la festa s’havia acabat i calia satisfer la factura.
Varen acumular descrèdit mundial, fins que la conjunció planetària s’ha produït: tot el món ha reclamat al inconscient Zapatero que es deixés de seguir fent rucades, que la palla anava cara i el carro pel pedregar.
I al final, la mentida s’ha fet evident. La festa la pagaran els de sempre. I l’economia espanyola i catalana tornarà a decréixer: l’augment dels impostos i la contracció de la demanda en tindran la culpa.
I no expliquin ara que el que fan ho fan obligats pels de fora. No pas. El que ara els governs s’han vist obligats a fer no és res més que el producte acumulat de la seva radical incompetència i la conseqüència de la inacció i de les greus equivocacions en política econòmica.
Pleguin d’una punyetera vegada, abans que no ens fotin a tots a la misèria més absoluta.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
On s’han abocat més diners, crec, és als bancs i, en segon lloc, a caixes. I no veig per enlloc que se’ls demani de tornar-los, els diners, a bancs i caixes!
I els funcionaris són necessaris, perque són treballadors (professors, bombers, sanitaris, etc.). Altra cosa són els funcionaris-polítics de tot tipus, i fantasmades tipus Diagonal o Jocs Olímpics… però d’això crec que en surten tots “tacats”, CiU inclossa.
Atentament
Tens més raó que un sant. Tanmateix jo encara afegiria una altra incompetència molt forta: reduiran el sou dels funcionaris..però i el bé de déu d’assessors i de personal de confiança? No haurien d’aprimar moltíssim la plantilla? i el cementiri d’elefants de les diputacions? no valdria la pena augmentar, sí sí, augmentar el sou als dos que deuen valdre la pena i que aquests es quedessin sols?. Jo conec d’a prop el departament d’educació..i, francament amb la tercera part de la gent que hi ha ( i no parlo dels funcionaris de base sinó dels “savis”, n’hi hauria prou.
Que pleguin si us plau, ho comparteixo amb tu, que pleguin al més aviat millor.