LA PELL DE BRAU

Avuí, llegint un recull de premsa que m’ha fet arribar un bon amic al correu electrònic, he observat com l’empresariat "català" actua amb un immens menyspreu per la cultura i identitat del nostre país.

Catalunya mai s’ha construït gràcies als empresaris. Excepte algunes minses excepcions de gran dignitat nacional, sort de la classe mitja, que ha mantingut viva la flama de la catalanitat fins l’actualitat. Molts burgesos panxacontents i agraïts amb la metròpoli -amb cognoms catalaníssims pronunciats amb noble acento mesetario-, han fet els possibles i els impossibles per esborrar qualsevol vestigi del país que els ha vist néixer i els ha permès créixer. Ara n’hem tingut un altre gran exemple. Una amplia representació d’organitzacions empresarials, des de la Cambra de Comerç de Barcelona a Pimec o Fepime-Catalunya, han reclamat al conseller d’Economia i Finances, Antoni Castells, un ús "voluntari" del català als comerços.

Segons indica la notícia llegida, "en una reunió celebrada divendres a la seu del departament, el president de Fepime-Catalunya, Eusebi Cima, ha denunciat davant de Castells "l’excés normatiu" i la "indefensió del comerciant davant la normalització lingüística" i especialment pel que es refereix a la venda de productes amb etiquetes normalitzades. Mantenint aquest to crític, el president de la Cambra de Comerç de Barcelona, Miquel Valls, ha insistit en la necessitat de què l’aplicació de la Llei de Normalització Lingüística al sector comercial es faci a partir de la "voluntarietat" del sector empresarial. El president de Pimec, Josep González, ha reclamat "prudència" en l’aplicació de la llei -aprovada per una àmplia majoria al Parlament de Catalunya-, justificant la seva demanda en els importants " canvis socials" que s’han produït al país en els darrers anys, amb l’arribada d’un important contingent d’immigració."

Amb aquest posicionament, l’empresariat mal anomenat català, deixa clar el seu menyspreu pel Parlament de Catalunya i el conjunt de l’autonomia catalana. Ara bé, quan els hi és d’interès econòmic pel creixement sostingut de la seva butxaca, reclamen un aeroport d’intercomunicació internacional amb un "hub" al terminal sud del Prat i critiquen la Generalitat per no vetllar pels interessos del país. D’altra banda, quan els interessos del país els exigeix gratar-se la butxaca, critiquen la Generalitat d’intervencionista.

El principi bàsic d’aquesta gent és de quin color és el bitllet d’euro que m’he embutxacat. la resta no és més que falsa publicitat.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!