Poc-moderna

Volia posar quatre cançonetes per les quatre parades de la jornada d’ahir. Però això no serà possible, perquè l’amic Goear –i la connexió– fan el tonto. Tranquils, com a mínim podreu sentir el que va passar a la primera parada de la ruta Bankrobber, que va ser al Fnac del Triangle (serà que Goear és elitista i només vol deixar-me pujar temes de Guillamino? Què modern! Goear encara no sap tot el que molen la resta de Bankrobbers… in-cult!).

Si voleu saber què va passar més tard, xafardegeu aquí…

Primera parada
Guillamino –el que a partir d’ara en aquest bloc anomenarem ‘home-arriscat’– presentava Les minves de gener (Bankrobber, 2008). Ell i les seves bases, la seva guitarreta i vinga, a fer el que molts no tindrien nassos. Cada cop m’agrada més, tot i les meves reticències poc-modernes i poc-arriscades. Sobretot, em va agradar la cançoneta que heu pogut sentir aquí al damunt.

Segona estació
Ens traslladem als bonics jardins de la UB, on una claca important gaudia de la xafogor barcelonina mentres escoltava el grandíssim Sanjosex. Públic molt variat, cançons molt bones i un espai acollidor. Sí, ens va agradar que en Carles Sanjosé toques “Digue’m puta” apart dels temes de Temps i rellotge (Bankrobber, 2007).

Tercera línia
Mazoni prepara coses per l’any vinent, però mentrestant fa suar al personal. Sí, vam ballar com Si els dits fossin xilòfons (Bankrobber, 2007) o com si les cames fossin panderetes. Un altre gran espai a la ciutat comtal –qui diu que no hi ha racons ben bonics i mig amagats?–, ben ple, i un altre èxit.

Quarta batalla
I el fi de festa, on només van arribar els més resistents, era pel Dj Diegoarmando, que al final va aconseguir fer-nos aixecar les cadires dels tamburets per moure una estona els peus.

Fi de festa i fi de ruta. Tocades i enfonsades. I amb un disc de Sanjosex dins de la bossa (quin gran premi per una marató tan agradable!).

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!