Poc-moderna

El canallisme musical de les Terres de l’Ebre es personifica en l’hiperactivitat labial de Pepet i Marieta. Una banda que presenta un nou look en el seu darrer disc, La Pelu (Edicions Singulars, 2008). Un grapat de cançons d’aquelles que entren la mar de bé, però que quan hi pares atenció, te n’adones que fan mal. Sí, ja te les ha clavat i res no és tan graciós com semblava… és la crítica festiva!

[El tema que obre el disc es diu “Ciutadà normal”, i és una gran oda a la a-normalitat, d’algú que vol però no pot ser vulgar. Pels tarragonins, aquest dijous a les 22h. presentaran aquest nou disc en el marc de les Festes de Santa Tecla. No us perdeu el seu espectacle en directe, val la pena!]

És un músic poc amic dels estereotips, Josep Bordes, la veu cantant de Pepet i Marieta, és un senyor sense complexes que ha mostrat el seu cul arreu de Catalunya “amb els seus granets i quatre pigues mal posades”. Així demostra que ell, és com qualsevol altre –tot i que té els ous de pujar a un escenari i fer tot allò que fa–. És un personatge a mig camí entre músic, monloguista, actor i humorista, el prototip de gresca assegurada allà on estiguin disposats a gaudir-la.

Sovint quan algú vol marcar un canvi se’n va a la perruqueria a que li destrossin el cabell. Un tic per canviar d’etapa. El nou look de Pepet i Marieta, passa pel canvi del format. Abans era un rollo bandautor, on ell era el protagonista, i ara són una banda, on tot el grup posa el seu granet de sorra. Així ha sortit aquest nou treball, amb la feina de tots.
Per cert, que sent d’on és (Ulldecona) el seu discurs no es pot quedar curt: “Acumulem tota la merda de Catalunya. Però ens l’envien per
una raó molt fàcil: les terres de l’Ebre són un dels territoris menys
poblats, amb la qual cosa perdran menys vots i podran continuar al
govern i anar xuclant la mamella”. Queda dit.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!