On passem en tot aquest embolic d’enganys i trampes en el que ens ha enfonsat el Pla de l’actual President català? La traça d’enganyar als incauts catalans desitjosos de llibertat, Artur Mas la va aprendre en la Convergència i Unió de Jordi Pujol i de Duran i Lleida.
Ara la Consulta a la que ens han convocat és un veritable nyap en tots sentits, només el cel i la història poden arreglar aquest desgavell. Mas no és ni pensa com s’imagina la Forcadell que li ha donat suport a ulls clucs o sense condicions ben plantejades, seria molt trist, pot ser molt trist que ni la Forcadell sigui i pensi com molts catalans de bona fe es pensen.
Però anirem a votar, fins i tot hi aniran persones que mai o quasi mai han votat en el muntatge autonòmic, veritables independentistes seriosament conseqüents. Molts catalans anirem a votar hi ho farem amb el convenciment de fer un pas més vers l’alliberament de tota la nostra nació, Catalunya plena i reunificada.
L’altre dia em va arribar una piulada que aquí us transcric: A les eleccions europees del 25 de maig el bloc sobiranista va treure un milió i mig de vots sobre una convocatòria de cinc milions i escaig. Ara podrem fer recompte de com quedaran les coses. El fet de registrar els votants a peu d’urna en aquest beneit nyap que ens han preparat pot ser un bon presagi perquè els catalans sabem prou bé aquell adagi que diu literalment: «a la taula de Sant Bernat qui no hi és no hi és comptat» o sigui que els ciutadans que viuen a Catalunya i tan els hi fa com quedin les coses i no vagin a votar seran exclosos de la computació de votants responsables qüestió bàsica a l’hora de ponderar el futur d’un país. O sigui que l’abstenció quedarà bastant reduïda pel passotisme. «Chapeau!».
Està clar que el President català actual no és el capdavanter adeqüat per portar a terme la recuperació de la Independència dels catalans per diferents motius que ja és hora que els descobrim, ja és hora que ens caigui la bena dels ulls. Si algú a hores d’ara no és conscient del pedregar que Mas ens ha portat amb tota franquesa perquè ens ho diu des del primer dia i molts de nosaltres fins ara amb una fe cega no ho hem volgut sentir.
El President Mas no té la voluntat de guanyar la Independència sinó només complir un compromís electoral -a la baixa com han sigut tots els seus compromisos electorals- que ell i el seu equip de campanya interpretaren com «la voluntat del poble» canviant la reiterada petició d’independència dels catalans per una consulta no vinculant sobre un misteriós «Dret a decidir» que es veu que ténen tots els europeus àdhuc el espanyols menys nosaltres els catalans. La Consulta de Mas ha sigut en tot moment un joc de la «democràcia per la democràcia» en una part del món en que aquest joc ja està homologat i és considerat com a dificultat mínima.
La presa de pèl de l’actual President català és d’una magnitud astronòmica. Mas ens imposa una Consulta que per efectes de no ser vinculant es carrega de fit a fit el concepte del que en deien «Dret a decidir» concepte màgic que feia badoquejar a gran part dels catalans i tenia mig món sencer embadalit. Sí, ara els catalans «legalment, sota la legalitat espanyola» anirem a certificar «EL DRET A NO DECIDIR». MAS sols vol que opinem, no tenim dret a res més que opinar sense cap garantia de que se’ns prengui seriosament.
Finalment, si el President Català actual hagués volgut defensar l’anhel dels catalans no s’hauria inventat la resposta a tres bandes aplicada sobre la millor pregunta del món i la natural resposta clara i refrendària: Vols que Catalunya sigui un estat independent, Sí o No?
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!