Comentari alegre i desinvolt sobre la brillant idea d’en Zapatero per tal de redreçar l’economia espanyola.
Dijous 13 de maig de 2010
<!–
/* Style Definitions */
p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal
{mso-style-parent:””;
margin:0cm;
margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:12.0pt;
font-family:”Times New Roman”;
mso-fareast-font-family:”Times New Roman”;
mso-ansi-language:CA;}
@page Section1
{size:595.3pt 841.9pt;
margin:70.85pt 3.0cm 70.85pt 3.0cm;
mso-header-margin:35.4pt;
mso-footer-margin:35.4pt;
mso-paper-source:0;}
div.Section1
{page:Section1;}
–>
En ZP, seguint les ordres
del propi Obama en persona, acaba d’anunciar que ha tingut la brillant idea
(personal) de rebaixar el sou dels funcionaris en un 5% i congelar algunes
pensions, per tal de reduir la despesa de l’Estat.
Mariano Rajoy, sempre atent,
ja ha dit que ell no ho hauria fet mai. Potser el líder protector, s’hagués
limitat a tornar els diners que ha xorissat la Gürtel. Es possible.
Sembla que tothom ha
acceptat la retallada.
Els sindicats majoritaris
faran alguna protesta i diran alguna cosa, potser organitzaran alguna
cassolada, sense concretar, perquè com que diràs que tenen la missió concreta de
donar suport al govern a canvi de les generoses subvencions que reben, potser
ni això no faran. No se sap mai.
Ho han acabat pagant els
més dèbils. Els economistes diuen que això s’ha fet així des del Paleolític.
Denunciem però que, per
exemple, aquells banquers que s’han concedit una pensió de 250 milions d’euros
per càpita, amb els diners que els va donar el Govern per salvar el seu banc,
diners que eren de tots, també podrien fer alguna coseta, però clar, aquests no
són funcionaris.
I els milers i milers
“d’assessors” de diputacions, ajuntaments i companyia, potser els haurien de
fer fora d’una maleïda vegada o deixar-los sense sou, però no estic molt segur
que ho facin, perquè igual va i no són funcionaris tampoc.
De moment, funcionaris i
pensionistes.
Potser l’Obama té pensada
alguna altra cosa.
Tira-li figues.
Espero que de l’article es
desprengui un cert optimisme.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
D’entrada et diré que si els economistes, d’economia, en saben tant com d’història, anem apanyats.
Com ja saps, els romans eren el pragmatisme amb cames. Doncs bé, ells donaven per suposat, que qualsevol que feia el cursus honorum i es dedicava a la política, i per tant accedia a la gestíó de la res publica, ho feia en benefici pròpi i per xorissejar el que pogués. Acceptat aquest axioma, exactament com fem avui, s’aplicava la mesura correctora. Sembla, que amb el temps, s’ha perdut la segona mitat de la tradició.
M’explico. Tu et presentaves a un càrrec, feies les promeses de rigor, i si eres convincent sorties elegit i et donaven la clau de la caixa. Tenies poder, podies posar la ma a la caix, etc… Però, per Júpiter, que si les promeses no es cumplien, sense atendre a raons, literalment, et penjaven dels collons al mig de la plaça.
Càgon……
En canvi, els bons economistes diuen: “Nunca se ha salido de ninguna depresión y gran recesión en el siglo XX (como la actual) sin que haya habido una enorme expansión del gasto público y crecimiento de la deuda. La Gran Depresión se resolvió con el New Deal y el enorme incremento del gasto público durante la II Guerra Mundial. En Europa, la reconstrucción de las economías casi destruidas como consecuencia de la II Guerra Mundial se basó en unas enormes inversiones públicas fiscales y sociales, facilitadas por el Plan Marshall. Creerse ahora que se puede salir de esta enorme recesión sin tal crecimiento del gasto público en toda la UE es ignorar las lecciones de la historia. Reducir el gasto público es una nota de suicidio. En realidad, si no fuera por la reducción del gasto público, España ya habría salido de la recesión.” http://www.vnavarro.org/wp-content/uploads/2010/05/las-polaticas-promovidas-por-la-unian-europea-son-ineficaces-e-injustas.pdf
Es increible com a dia d’avui hi ha gent que votaria a ulls clucs al ZP i al Camps. No m’estranyri que guanyesin per majoria absoluta. Ja no sé que ha de passar pq la gent es desperti.
El tema del ZP es penós: es fa dir federalista i es carrega l’estatut federalista del Parlament tan bon punt va arribar al Congreso. Es fa dir socialista i la primera mesura que va prendre va ser abaixar a les rendes més altes l’IRPF del 45% al 43%. Però no content amb això va suprimir l’impost del patrimoni que com sé sap també es una mesura molt socialista, i ara apujarà l’VA, també una mesura molt socialita. Això sí defraudar a hiseda, blanquejar diners i paraisos fiscals no es toca ja et diguis Camps, Pantoja o pandereta.
Pel que fa als sindicats, vés que el ZP no els hi hagi promès que cobran segur les subvencions i hi hagin caigut de quatre potes , hahahaha