Emigdi Subirats i Sebastià
Lletres ebrenques
Núria Albertí Martínez de Velasco va néixer a Alacant el 1974. Va estudiar Enginyeria Industrial i va treballar durant set anys fent de relacions internacionals. Actualment, resideix a Sabadell i es dedica a escriure, fer tallers de poesia a les escoles.
* Especialista en poesia per a nens i educació emocional.
* Autora del Llibre premiat a la fira de Bolonia com un dels 100 millors llibres de 0 a 3 anys. Els meus primers haikus.
Obra poètica
* Gri, grill i altres animalades Barcanova (pluja de llibres), 2019; Poemes de flors i abelles (2019) Cep i Nansa (català) Carambuco (castellà); Poemes de fred i manta (2018), Els meus primers Haikús (2017); Fantasmades rimades Empúries, 2009; Poemes i cançons de bressol 2007. ª edició. Inclou CD.L’Arca Iris 2006.Amanida de poemes 2008.
Els tres porquets Publicacions de l’Abadia de Montserrat,2014.Colors de Festa Vilatana, 2004
Novel·la
* Mongomeri i el bosc cremat 2010. Novel·la.
BREU ANTOLOGIA POÈTICA
L’ESQUELET MÚSIC
Les campanes de l’església
han tocat la mitjanit.
L’esquelet surt de la tomba
i se’n va sense fer el llit.
Duu al coll un ratpenat,
com si fos un corbatí,
dos fantasmes fan de guants,
que elegant, modest i fi!
S’ha fet un lluent arquet
amb els fils de les aranyes
i gratant-se les costelles
fa vibrar notes estranyes.
Sentint aquell so espectral,
al cel, els estels tremolen.
Però cap ànima mortal
percep les notes que volen.
La Primavera
Núvols blancs i algun ruixat.
Creixen flors; càlids olors.
El sol s’ho mira encantat
i es distreu amb tants colors.
La Lluna, tota pacient,
li segueix el seu esguard.
L’espera en el firmament
tot i que arribi més tard.
MINDFULNESS
En silenci
i ben quiet
tanco els ulls
per no estar distret.
M’escolto
i per dins em miro,
atent només
a com respiro.
LA LLEGENDA DE LA
SÍNDRIA
Conten que fa anys i panys,
als jardins d’un grau palau,
un rei plantava melons
tots ells amb pell de gripau.
Va passar que la princesa
No teia pretendents
I si un d’ells s’acostava
li ensenyava (grrrr!) les dents.
El bon rei s’amoïnava:
-Jo no vull que estigui sola…
I plantant els seus melons
del tema en feia una bola.
La princesa el temps passava
entre les plantacions
de pomeres, cols i raves,
però sobretot de melons.
Els cantava melodies
i els netejava les pells.
Fins i tot el rei ho deia:
-Guaita quins melons més bells!
Però un dia la princesa
va entrar en enamorament.
Se li van pintar les galtes:
-Quin meló tan contundent!
La fruita era grandiosa.
Mutació de la natura.
La princesa que l’agafa
i fa un bes amb molta cura.
Va ser fruit d’aquell amor
que el meló es tornà vermell
amb una polpa sucosa
i una finíssima pell.
Quan fou temps de la collita
la princesa en va fer talls
tots formant amples somriures
lluminosos com vitralls.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!