MARCÚS

Li
han preguntat què llegia, i a partir d’aquí la conversa ha acabat convertint-se
en un monòleg de la noia que ha fet empetitir fins a nivells extrems la falsa
autoritat que volien demostrar en un principi els dos joves. La noia els ha dit
que estudiava infermeria i que preferia que li parlessin en català -ja que
l’està estudiant i li agrada molt-, tot amb una educació exquisida. Els nois
han començat a callar, a assentir i escoltar, dient algun mot sense sentit per
sortir del pas. Després, la noia boliviana els ha dit que també parla anglès i
un idioma indígena de Bolívia (no n’he pogut captar el nom exacte), cosa que
semblava que no tenia cap mena d’interès pels dos nois que, per pur morbo, li
han fet dir alguna cosa en aquest "estraño"
(sic!) idioma, buscant la mofa vulgar, és clar. La noia, sense immutar-se, i
després de donar compliment a la petició totalment interessada dels nois, els
ha començat a fer un repàs de la història colonial al seu país d’origen fins a
arribar a parlar d’Evo
Morales -a qui els nois no coneixien, ni quan els ha explicat el tret
característic dels seus jerseis de llana i múltiples colors-. En tot moment la
noia boliviana ha actuat amb naturalitat, gens a la defensiva, intentant
mantenir una conversa gratificant, cosa que no ha pogut aconseguir, tot i haver
ofert una lliçó de tolerància i respecte a través d’un monòleg que m’ha fet
partícip -com a espectador privilegiat- d’un espectacle quotidià dels que valen
la pena.

Quan
ha arribat el tren, contra tota predicció, als nois els ha entrat son i li han
dit a la noia, per no haver de veure
encara més com disminuïa la percepció del seu quoficient intel·lectual i la
seva falta de respecte. No tenien pas pinta de tenir son, però la noia haurà
pogut gaudir d’un viatge tranquil amb el seu llibre d’infermeria, al qual
tractava amb molt d’amor quan l’ha donat a conèixer.

A
partir d’aquí els he perdut de vista, ja que ens hem dispersat en diferents
vagons. Els joves han pogut anar a dormir havent après una bona lliçó de com
actuar amb naturalitat i seguretat en un mateix, amb ple respecte pels fets
diferencials -per molt ignorats que siguin-. La noia ha pogut continuar acariciant
el seu intel·lecte amb el llibre d’infermeria, alliberada d’una companyia que
no li aportava res d’interessant. I jo, feliç d’haver-ho pogut presenciar, he
desplaçat la companyia del diari per posar-me a escriure com un foll el què he
presenciat. Content de pensar que la noia boliviana s’estalviés d’anar durant
tot "el viatge" acompanyada de dos
energúmens que -per molt innocents que fossin- podrien haver-li impedit un bon
viatge d’Ítaca per la vida.

PS: Espero que hagin
dormit de veritat i que hagin somniat força amb la noia d’origen bolivià.
Potser tenen un bon despertar…

Blocus track: Mira, m’acabo d’inventar aquest nou
apartat pels escrits, el "blocus track",
per si em queda per dir alguna cosa que
-tot i no venir al cas en l’escrit principal- vull deixar caure.

Tornant
de Barcelona he passat un moment per una botiga de música i m’he comprat
l’últim CD de la Rosario
-"Contigo
me voy"-. No diré que és una obra mestra ni m’esbararé elogiant aquest CD, però és un bon
disc, agradable i força tranquil, lluny d’aquell "De ley" de l’any 1992. En fi,
un CD més madur i força recomanable.

Salut i llibertat!

Marcús / Web OLLA DE GRILLS

• Índex Bloc Marcús.
• Vols rebre els escrits d’aquest bloc al teu mail?
• Enquesta Marcús. Participa-hi!
• Resum de la primera etapa del Bloc Marcús.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!