GRÀCIA 1850

En declaracions que va fer a La Vanguardia el 7 de desembre de
2007 i que jo, fins el dia d’avui, desconeixia, un xicot que fa de cantant i és
la veu de Glaucs, en Jofre Bardagi, va dir perles com aquesta: “Em fa por,
fins i tot fàstic, veure banderes independentistes als meus concerts“.

O aquesta: “Quan vam deixar Glaucs vam fer un grup en
castellà que es deia Nut i a Catalunya se’ns va censurar pel fet de venir del
mal anomenat rock català” (El meu rei no s’ha plantejat mai que,
potser, eren més dolents que la carn de gos?)

Al
dia següent, al diari Avui volia matissar les seves paraules dient que “Jo
em sento català, i per això canto en català”, per afegir a continuació:
“No sóc nacionalista, sóc català, formo part de l’estat espanyol i sóc
europeu. No m’agraden les fronteres, sóc una mica de tot arreu, a l’Argentina
em sento com a casa i de fet, sóc seguidor de la seva selecció de futbol”

Forma tanta part de l’estat espanyol que una de les
preguntes/resposta de l’entrevista a La Vanguardia és aquesta, en la que es fa
referència al gran català (!) Joan Manuel Serrat:

-La col·laboració de Joan Manel Serrat
cantant amb vostè Els teus ulls glaucs
és un premi a la seva trajectòria?
-M’encanta, i mira que el conec des de fa molts anys, fins i tot m’ha vist
néixer. Però em costa molt pensar que el meu padrí musical és el mateix que
canta cançons com Paraules d’amor,
Lucía o altres temes que per a
mi són espectaculars i de les meves preferides de tots els temps. El fet que
ell vingués a l’estudi va representar una sensació molt estranya perquè en
aquell moment era jo qui dirigia al Serrat! Va ser una experiència brutal. A
més, hi ha molts artistes que han fet una versió de les seves cançons i,
gràcies potser a la confiança que tinc amb ell, aquesta vegada ha estat el
Serrat qui ha posat la veu a una de les cançons de Glaucs, això és increïble.

Amb aquestes amistats tant progres i que estimen tant
la independència de Catalunya i les seves estelades esta gairebé tot dit.

Tot?

No.

Podem llegir a Racó Català aquest text que ens il·lustra
de com li poden anar les coses a partir d’ara a aquest cantant a qui no agraden
les fronteres:

Jofre Bardagí ha tocat
fons.

per indepe-gm
Dimecres, 30 d’abril de 2008 a les 23:39

Obro el fil a actualitat
perquè el que ha passat avui a quarts de nou del vespre al concert que oferia
el Jofre Bardagí en el marc del festival del pop en català de los40principales,
ha estat molt gros.

Si bé demà obriré un fil
amb fotos i vídeos, de moment avanço que, a part d’haver-se repartit més de mig
miler d’octavetes en contra seu i demanant el boicot, ha sigut increpat de mala
manera, el públic es girava donant-li l’esquena, ha caigut algun objecte a
l’escenari, desenes de persones al crit de ” Bardagí qui no voti”,
” Fora d’aquí Jofre Bardagí”, ” Bardagí espanyol, Girona no et
vol”, ” Ja n’hi ha prou”, ” Fill de puta”…

Sincerament, retornant als
temps de Sopa de Cabra de principis dels 90.

Moltíssima gent dient-li de
tot i més.

A resultes d’això, no
parava entre cançó i cançó per no ser més xiulat i cridat del que ja ho estava.

A part, com que fa cançons
tranquiletes, quan es quedava sol amb la guitarra, no se’l sentia…

Bé, de fet només eren 4
cançons per grup. A part dels Lax’n’Busto que encara deuen haver de tocar i que
ho faran una horeta.

Doncs com anava dient, es veu
que el tio s’ha ensorrat al baixar de l’escenari i s’ha posat a plorar com una
magdalena.

En fi, avui s’ha escrit una
pàgina brillant del rock en català.

Com ja he dit: demà a la
tarda fotos i vídeos.

Hi haurà
gent que ho trobarà bé i altra que no però, com que és el meu bloc, opino jo i
ho faig dient que aquest senyoret se’n pot anar a cagar a la via. O a
Argentina, on diu que l’estimen tant. O amb el tiet Serrat, que l’ha vist néixer.

Com
deia el gran Fernando Fernán Gómez: “Váyase
usted a la mierda…”

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!