El bloc d'Ernest Benach
La força de la unitat. L'esperit de la renovació.
Un Museu per a recordar d?on venim
Fa molt temps que la història del patrimoni cultural de Catalunya està íntimament lligat a la Fundació Lluís Carulla, una entitat que construeix a diari amb sentit i esperit nacional, i que treballa des de diferents fronts i amb distintes propostes amb l’únic objectiu d’engrandir i dignificar encara molt més el llegat cultural del país. Acabo de visitar una de les seves darreres obres, a l’epicentre del seu origen, l’Espluga de Francolí, que encara em té emocionat.
Diu la presidenta de la Fundació, Montserrat Carulla, molt encertadament, que “per saber on anem cal saber d’on venim”. No crec que es pugui definir millor tot allò que el visitant anirà trobant en el llarg recorregut del renovat i modern Museu de la Vida Rural de l’Espluga de Francolí. El seu és un passeig per la memòria rural del país, un record que hauríem de preservar i no perdre mai. De la mà del prestigiós arquitecte i museògraf Dani Freixes (el mateix al què se li ha encarregat el projecte de Museu Casteller de Catalunya, a Valls) el visitant anirà recordant, identificant o descobrint, en molts casos, eines, objectes, imatges i recreacions que ens faran retrocedir en el temps i valorar en la justa mesura el treball dels nostres avantpassats.
El Museu de la Vida Rural, amb una atractiva proposta audiovisual, escenogràfica i interactiva, que estimula els sentits és, com diu el seu director, Ramon Rosich, un espai on conviuen l’essència del passat amb els mitjans més moderns per mirar de convertir l’espai, amb aquesta fórmula, en un referent museístic del segle XXI.
Hi ha una publicitat del Museu, insisteixo, d’obligada visita per les generacions actuals i futures, que diu: “Vine al museu de quan els animals treballaven per als homes i els homes treballaven com a animals”. No us el perdeu!
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
A la passa que anem i sense independència i uns criteris politics clars vers Catalunya, els que estaran en un museu prompte serem tots nosaltres o el poc que queda de nosaltres.