El bloc d'Ernest Benach
La força de la unitat. L'esperit de la renovació.
NO, NO, NO, NO I SÍ!
Article publicat avui a El Mundo Deportivo sobre el Barça – R Madrid
Títol estrany per a un article? Potser sí, però exposo cinc queixes, raons, preocupacions, dubtes i evidències davant el Barça – R Madrid d’avui.
NO ens podem permetre tanta i tanta eufòria. Hem centrat l’avant-matx més en el possible 5 a 0 que en el propi partit i això és un error greu. L’excés de confiança a què porta massa eufòria s’acaba pagant.
NO menystinguem el Real Madrid. El Madrid és el Madrid. I no s’hi val a badar. Té jugadors a la seva plantilla que són campions del món i d’altres que són campions d’Europa de clubs i de seleccions. Mai es pot menystenir un rival, un adversari, encara que estigui en hores baixes, quan a més, ens ha guanyat en la darrera confrontació amb gust amarg.
NO passem de l’eufòria a la depressió, o al revés, de la depressió a l’eufòria amb tanta facilitat. És molt culer això, i és un error. Avui el Barça s’hi juga molt, i tant! Però el Madrid s’hi juga molt més. Per tant el Barça té marge. De moment les dues primeres etapes de muntanya s’han superat amb nota. Demà toca el cim més alt. Cal afrontar-lo amb el mateix rigor i serietat que els altres dos.
NO interpreteu aquest article com a ganes de posar aigua al vi. Ni molt menys! Però aquesta setmana veient mitjans de comunicació tradicionals i alternatius, escrits i parlats, audiovisuals i internet, escoltant la veu del soci, em fa l’efecte que ens hem disparat tots una mica massa.
I SÍ, tinc confiança total en el Barça, en el seu entrenador, en el seus jugadors, en el seu estat de forma, en l’afició que omplirà el Camp Nou i animarà sense parar, en tot tinc confiança. Confiança plena i absoluta en la victòria, i com més gran millor. Però mai podem perdre de perspectiva ni el respecte pel rival, ni que ens domini la prepotència. En el fons perquè també això és una manera d’entendre l’esport i de veure la vida.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Crec que té tota la raó. Cada cop que veig les televisions i ràdios anunciar el partit com la crònica d’una mort anunciada dels madridistes tinc més neguit al cos. Tot i així, diria que podem confiar en la labor de’n Guardiola que sembla que està aïllant força bé la plantilla, que en el fons és el que importa.
Visca el Barça!
Ostres, que just que ens va anar! Per un moment em temia l’empat a 0…
I pensar que a la porra havia posat 8 – 1, déu n’hi do!
Els culers sóm uns sang-calents, i això no es pot canviar, pero vaja, més val ser sang-calents en el futbol que en la vida!