El 10 de desembre de 1948, l’Assemblea General de Nacions Unides va aprovar i proclamar la Declaració Universal dels Drets Humans, el primer instrument universal que reconeixia drets inherents a la persona humana i que establia el principi de la dignitat humana com a fonament de la llibertat, la justícia i la pau al món. Ahir va fer seixanta anys d’aquella data i arreu del món es van celebrar actes en favor dels drets i les llibertats fonamentals. Sis dècades després de la Declaració Universal dels Drets Humans, encara s’ha de complir el respecte a uns drets universals i indivisibles, que permetin una vida digna i l’ideal de l’home lliure.
Només l’any passat 1.252 persones van ser executades en 24 països, a 45 més encara hi ha presos de consciència i 854 milions de persones pateixen gana. De fet, abans d’ahir mateix la FAO va alertar que la crisi econòmica mundial dispararà la fam al món fins als 1.000 milions de persones. Però darrere els números, darrere les estadístiques i les xifres, i darrere les paraules que apareixen escrites als tractats, a les normatives internacionals, a les lleis, als protocols i a la mateixa Declaració Universal dels Drets Humans, darrere tot això el què hi ha són persones. Persones que tenen dificultats, que són discriminades, que no se’n surten, que pateixen, que perden fins i tot la vida… és d’això que estem parlant, del patiment i del dolor de la humanitat.
En l’actual situació de crisi mundial, hi ha un alt risc que les conseqüències pitjors acabin colpejant més fort en la balda dels dèbils. És per això que les incerteses del present no poden ser una excusa, sinó l’exigència per parar més atenció als que tenen dificultats i per fer realitat la protecció dels drets fonamentals.
Per acabar aquest bloc faig servir un fragment del manifest del 60è aniversari de la Declaració dels Drets Humans de la Federació Catalana d’ONGs pels Drets Humans: «De la mateixa manera que els drets humans són paper mullat si no compten amb una protecció efectiva i permanent, el deures només poden exercir-se amb una implantació real de l’educació pels drets humans a tots els nivells educatius. Aquesta ha de ser l’eina que permeti desvetllar consciències, responsabilitzar a les persones de les seves accions i dotar-les dels instruments necessaris i efectius per la lluita en favor dels drets humans». L’educació, doncs, també en drets humans i en valors, és essencial per aquesta societat, aquest país i aquest món de pau i de justícia que hem de construir.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!