El bloc d'Ernest Benach
La força de la unitat. L'esperit de la renovació.
Facebook, una nova eina de relació amb la ciutadania
Fa dies que penso a fer un post sobre el facebook. Sobre perquè el faig servir com una eina de treball més, sobre els comentaris que rebo, sobre els dubtes que em genera i que em consta que són compartits per molts usuaris. I l’excusa és que en el moment d’escriure aquest post tinc 3.201 amics del facebook.
La meva experiència personal amb aquesta xarxa social comença set mesos enrere quan, m’interesso per aquesta eina de relació social que començava a tenir molt d’èxit a Catalunya. Val a dir que sempre m’ha agradat la tecnologia i, més que la tecnologia en sí mateixa, els usos que se’n poden fer, personals però sobre tot polítics, aplicats a la política.
Dies enrere el diputat blocaire José Antonio Donaire va fer un post molt interessant sobre deu usos polítics del facebook. De les deu bones idees tres són especialment encertades per a definir políticament les potencialitats d’aquesta enorme comunitat virtual de persones connectades entre sí: 1) el facebook genera política fora de la política (“una enorme conversa política al marge dels canals polítics convencionals”); 2) el facebook mobilitza (es tracta d’una eina amb alta capacitat de sumar voluntats, a favor o en contra de determinades ideologies però també, i això molt especialment, de propostes, idees, debats, polèmiques concretes); 3) el facebook aporta transparència (permet el seguiment i, per part meva, la retransmissió de la gestió política diària).
Sovint em demanen si gestiono jo mateix el meu perfil de facebook, i sí, ho faig jo a excepció de les fotografies on surto que, òbviament, fan la gent del meu equip. I em pregunten si explicar què faig al facebook no és massa agosarat. I si no és exposar-se massa públicament. I si compensa rebre l’escalf de la ciutadania però també les crítiques. A dia d’avui em costa donar respostes a totes aquests dubtes que he formulat. Sé que estic (molts de nosaltres estem) transitant per un camí nou. Anem pas a pas per no relliscar. Però sí que tinc clar el motiu que va fer-me decidir a utilitzar el facebook com a eina de relació amb la ciutadania: el model de comunicació horitzontal i descentralitzada, en el què tothom és emissor i receptor, el contacte directe, de persona a persona i la interactivitat. Això és el futur. Al cap i a la fi, la política al segle XXI forçosament s’ha de fer d’una altra manera.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Totalment d’acord. Agraeixo com a ciutadà el servei que amb Facebook ens dones per a conèixer la vida política del nostre país.
Jo visc la política fora de la política i les noticies del nostre parlament gràcies a aquesta eina
Ernest, et volia preguntar si t’han desaconsellat utilitzar el Facebook per preservar la teva seguretat.
Hola Ernest,
Estic completament d’acord amb el que has escrit. Jo el principi era reàcia a entra-hi, però molts companys del Partit m’han animat i ara estic molt engrescada.
Una abraçada. Núria
No coneixia , ni et conec personalment, però gracies a al Facebook ens hem creuat e_mails i ens fet alguna que altra carcajada , com veuras en el meu bloc amic Ernest tinc la certesa de que sino a aquesta eina una similar , amb video i intercanvi real de fitxers i tota mena d’informació , sera vital per a la comunicació entre les persones , no sols entre Politics i administrats , sino entre metges i pacients , mestres i alumnes, amics amb amics ….
Salut
Jo en tinc menys, però de bons.
Ara bé, si el model de la cultura del futur és claríssim que serà, com tu dius un “model de comunicació horitzontal i descentralitzada, en el què tothom és emissor i receptor, el contacte directe, de persona a persona ila interactivitat”, llavors per què als del Departament de Cultura tan sols els interessa crear a destemps una indústria cultural segons el model del segle XX?
No seria millor apostar per la creativitat de la gent, la formació i l’establiment de canals de comunicació horitzontals i participatius?
estic segur qué és només una de les primeres eines, que caldrà perfeccionar en facilitat de configurar a mida de cada un…
però jo, que sóc un no-ningú, tinc la opció de què em permetis fer-te arribar la meva opinió i de jo, alhora, permetre’t fer-me arribar la teva.
disculpa’m per dirigir-me a tu, ernest/persona propera, sense usar els protocols que políticament caldrien…
fa vint anys, quasi trenta, que sento a dir i jo ho deia que internet seria el futur: és mentida! això és el present i és la única forma de fer arribar la veu dels que no tenim veu.
gràcies per entendre-ho així
Sí, i a les 10 raons que esgrimia el diputat Donaire se li’n podrien sumar 10 més, com segurament en trobaríem 10 que desaconsellarien l’ús del Facebook. I és que igual que un martell serveix per esculpir una escultura també serveix per a xafar-la a cops.
De la meva experiència amb el Facebook i el Twitter, i amb el teu i el d’algun altre polític en concret, en destaco el fet que apropa els polítics als ciutadans fins a donar-ne una dimensió molt humana. Encara que sembli contradictori tractant-se d’una eina tecnològica. No tots els ciutadans tenen l’ocasió (afortunadament per al polític!) de tenir-hi relació personal. Aquestes eines escurcen distàncies entre polític i ciutadà.
Del meu “contacte” diari (millor dit, horari) amb el teu Twitter i el teu Facebook, en vaig treure, per exemple, suficients elements per defensar la necessitat d’un escriptori i un televisor al teu cotxe de feina, i així ho vaig deixar dit a l’article setmanal a EL 9 NOU, que vaig reproduir al bloc (http://jcomajoan.blogspot.com/2008/10/ens-han-entabanat-per-000265-euros.html).
I efectivament es nota (i s’agraeix) que ets tu qui interactua directament amb el Twitter i el Facebook. Continuarem en contacte (virtual).
però en el món dels blocs, al menys, en el meu món, a les persones els hi parlo o em dirigeixo cap a elles amb un “tu”. Sempre però, amb un gran respecta.
N’estava segura que no publicaries el meu!
Però que poc democràtics que sou mare meva!
Tampoc tinc per costum tractar-los de forma diferent segons el càrrec que tenen: a les persones sempre les he tractades a totes per un igual. Sense perjudicis de cap mena…lampistes, pintors i bé….
Espero que no et molestis.
Salutacions cordials, d’una persona que et llegeix.
Estic completament d ‘acord en el fet que la política al segle XXI ha de canviar molt en les seves formes i en molts continguts.
El Facebook és una eina que penso que si pot conduir a aquest canvis, però serà com tot , l’us que li donem la farà anar en un sentit u altre aquesta eina .
ara sóc com una mena de secretària: T’has oblidat de publicar el meu d’ahir!